Otó I de Montferrat
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle X  Piemont (Itàlia) | ||||||||||
| Mort | 991 (Gregorià) | ||||||||||
| marquès de Montferrat | |||||||||||
| 991 – 991 | |||||||||||
← Aleram | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | sobirà | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Marcgravi | ||||||||||
| Dinastia | Aleramici | ||||||||||
| Cònjuge | Ne di Piacenza (en)  | ||||||||||
| Fills | Guillem III de Montferrat, Waldrada (en) , Riprando (en) , Otta | ||||||||||
| Pare | Aleram de Montferrat i Adelàsia | ||||||||||
| Germans | Guillem II, Marquès de Montferrat | ||||||||||
 | |||||||||||
| |||||||||||
Otó I (també escrit Otho, Ottone i Oddone) (? - 991) fou marquès de Montferrat, títol que va heretar el seu pare Aleram. De la seva biografia se'n tenen poques dades, se'n sap però que no va viure gaire temps després de succeir al pare.
Biografia[modifica]
Otó era el segon fill d'Aleram i de la seva primera esposa. Després de la mort d'Aleram el 991,[a] com era tradició entre els francs salis, es van repartir els territoris del patrimoni familiar entre els seus dos fills, ja que el fill gran Guillem, havia mort una mica abans que el seu pare (967). A Otó li va tocar la zona nord, anomenada Marquesat de Montferrat, i a Anselm la zona sud, anomenada Marquesat de Ligúria.[2]
Probablement, com era tradició, els tres germans van estar implicats en l'administració i govern del territoris del pare abans de la mort d'aquest. Otó no apareix esmentat en cap document, ni amb el seu pare ni amb els seus germans. Els únics documents on apareix són de generacions posteriors, en què se l'esmenta, en una confirmació d'unes possessions de l'abadia de Fruttuaria que ell va atorgar. Aquest fet podria ser perquè mai no va utilitzar el seu títol, encara que els seus descendents van preferir fer-ho evident.
Otó va morir el 991, com se sap gràcies a la carta fundacional del monestir de Spigno, del qual Otó va planificar la seva construcció.[b] Va deixar dos fills i dues filles:
- Guillem, qui el va succeir,
- Riprando
- Otta
- Waldrada.
Notes[modifica]
- ↑ Tradicionalment s'havia pensat que el pare va morir l'any 967 perquè aquesta és la data que posa en una làpida; segons les investigacions de l'historiador Patrucco el pare va morir el 991 i aquesta làpida està equivocada.[1]
- ↑ Otó va començar la construcció del monestir: in loco et fundo Spignni ad locum hubi monte Sancti Quintini dicitur in onore Domini Dei Salvatoris, Sanctique Thome apostoli et beati martiris Christi Quintini. Spigno és entre Acqui Terme i Savona, a la confluència dels rius Valla i Bormida. La família d'Otó va finalitzar el projecte pro salute illius anime nostrorumque atque omnium fidelium ("per la salut de la seva ànima i la nostra amb tota la fe")
Referències[modifica]
- ↑ I Marchesi del Monferrato, Aleramo
- ↑ Casalis, 1843, p. 30.
Bibliografia[modifica]
- Casalis, Goffredo. Dizionario geografico storico-statistico-commerciale degli stati di S. M. il Re di Sardegna, Volum 11. Forni, 1843.
- Merlone, Rinaldo. Prosopografia Aleramica (secolo X e prima metà del XI).
Enllaços externs[modifica]
- Giancarlo Patrucco, I Marchesi del Monferrato, Oddone I