Celífers
Caelifera  | |
|---|---|
 Llagost jove | |
 Acridoidea - Titanacris albipes | |
| Període | |
Des del Permià
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Orthoptera |
| Subordre | Caelifera Ander, 1939 |
| Superfamílies | |
Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor. Les antenes curtes els diferencia dels membres de l'altre subordre (Ensifera) que les tenen llargues.
Noms comuns[modifica]
Atès que són insectes molt populars, reben diferents noms segons la contrada, com ara lla(n)gosta (de rostoll), lla(n)gost, lla(n)gostí, llangosto (nord del País Valencià),[1] saltamartí, saltigó/saltiretxo (Pallars), tallacames (Cullera, Tavernes de la Valldigna), serracames (Almussafes, Sollana), (pa)llagostí (Catalunya del Nord) o tiribriqui (alguerès).[2] L'insecte semblant a la llagosta però més menut i no saltador és dit lla(n)gostí, saltamartí o cavallet al País Valencià.
Característiques[modifica]
Les potes posteriors són típicament llargues i fortes, apropiades per saltar. Generalment tenen ales, però només les posteriors són membranoses i els permeten volar, mentre que les davanteres són coriàcies i no són útils en el vol, sinó que protegeixen les posteriors. Les femelles són més grans que els mascles.
Algunes espècies produeixen sorolls audibles, usualment fregant els fèmurs contra les ales o l' abdomen. Si tenen òrgans d'audició, es troben als costats del primer segment abdominal.
Els celífers prenen l'aire a través dels espiracles que es troben als costats de l'abdomen i el tòrax. Els espiracles són l'entrada a un sistema de tubs coneguts com a tràquees i traqueoles, que porten l'aire a les cèl·lules del cos i extreuen el diòxid de carboni.[3]
Reproducció[modifica]
Els ous es ponen generalment en una substància escumosa que els protegeix durant la incubació. Típicament el nombre d'ous que pon una femella ronda entre els 1.000 i 10.000.
Filogenia[modifica]
A partir de seqüències d'ADN de gens ribosomals, s'ha construït la següent classificació filogenètica de superfamílies:[4][5]
| Caelifera |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Taxonomia[modifica]
Superfamília Tridactyloidea
Superfamília Tetrigoidea
Superfamília Eumastacoidea
- Chorotypidae
- Episactidae
- Eumastacidae
- Euschmidtiidae
- Mastacideidae
- Morabidae
- Proscopiidae
- Thericleidae
Superfamília Pneumoroidea
Superfamília Pyrgomorphoidea
Superfamília Acridoidea
- Acrididae
- Charilaidae
- Dericorythidae
- Lathiceridae
- Lentulidae
- Lithidiidae
- Ommexechidae
- Pamphagidae
- Pyrgacrididae
- Romaleidae
- Tristiridae
Superfamília Tanaoceroidea
Superfamília Trigonopterygoidea
Referències[modifica]
- ↑ Beltran Calvo, Segura-Llopes. Els parlars valencians. PUV.
- ↑ «L'Alguerès». XTEC. [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ «[http: //www.fao.org/docrep/x5053s/x5053s03.htm Generalitats dels insectes]». Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). [Consulta: 15 setembre 2010].
- ↑ Flook, P. K. & Rowell, C. H. F. (1998) Inferences about orthopteroid phylogeny and molecular evolution from small subunit nuclear ribosomal RNA sequences. Insect Mol. Biol. 7: 163-178.
- ↑ Flook, P. K. Klee, S., & Rowell, C. H. F. (2000) Molecular phylogenetic analysis of the basal Acridomorpha (Orthoptera, Caelifera): resolving morphological character conflicts with molecular data. Mol. Phyl. Evol. 15: 345-354.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Celífers |