Baix-baríton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El baix-baríton és la veu masculina intermèdia entre la del baríton i la del baix. Aquest terme va aparèixer al segle xix per descriure el tipus de veu necessària per poder cantar tres papers escrits per Richard Wagner: l'Holandès de L'Holandès Errant, Wotan de L'Anell del Nibelung i Hans Sachs de Els mestres cantaires de Nuremberg.

El baix-baríton ha de ser capaç de cantar de forma còmoda en el rang central de baríton, però alhora tenir un greu poderós.

Papers típics de baix-baríton[modifica]

Baix-barítons famosos[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baix-baríton