Teàcies
Theaceae  | |
|---|---|
 Camellia sinensis | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula i baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Theaceae Mirb., 1816 |
| Tipus taxonòmic | Thea |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Les teàcies (Theaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ericals, dins del clade de les astèrides.[1] Consta de més de 350 espècies agrupades en 8 gèneres.[2]
Descripció[modifica]
Les plantes tenen fulles simples que són disposades de manera alterna en espiral, són serrades i normalment brillants. La majoria dels gèneres tenen fulles persistents però els gèneres Stewartia i Franklinia són caducifolis. Els marges dentats estan associats al tipus de dentat de la planta del te que està coronat per una punta glandular decídua.[3] Les flors són normalment rosades o blanques sovint aromàtiques.[4] El calze consisteix en cinc o més sèpals que sovint persisteixen en el fruit, la corol·la és normalment pentàmera. Les plantes teàcies tenen molts estams, de 20 a més de 100, lliures o soldats a la base de la corol·la tenen també pseudopol·len. Els fruits són càpsules indehiscents (que no s'obren) amb poques llavors que de vegades són alades.
Taxonomia[modifica]
Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1815 al segon volum de l'obra Botanical Register; Consisting of Coloured Figures of Exotic Plants Cultivated in British Gardens; with their History and Mode of Treatment pel botànic francès Charles-François Brisseau de Mirbel (1776-1854).[5][6]
Gèneres[modifica]
Dins d'aquesta família es reconeixen els 8 gèneres següents:[2]
Usos[modifica]
Entre les espècies amb interès econòmic destaca el te (Camellia sinensis), que és intensament conreat en plantacions per les seves fulles aromàtiques que s'utilitzen en infusions. Altres espècies tenen usos ornamentals, se'n poden citar la camèlia (Camellia japonica)[7] i espècies dels gèneres Stewartia com ara Stewartia pseudocamellia o Stewartia malacodendron.[8] També es pot citar Franklinia alatamaha, una espècie originària del sud-est dels Estats Units que avui dia es considera extinta[9] i només es troba cultivada.
Referències[modifica]
- ↑ Byng et al., Judd, p. 3, 19.
- ↑ 2,0 2,1 «Theaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ Stevens, P.F. 2003. Clusiaceae. In: Kubitzki, K. (Eds.), The Families and Genera of Vascular Plants. Springer, Hamburg, Germany
- ↑ Luna I, Ochoterena H (2004) ‘Phylogenetic relationships of the genera of Theaceae based on morphology.' Cladistics Vol. 20 223-270
- ↑ «heaceae Mirb» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ Ridgway, James. Botanical Register; Consisting of Coloured Figures of Exotic Plants Cultivated in British Gardens; with their History and Mode of Treatment. Vol II (en anglès), 1816.
- ↑ «Camellia japonica» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «stewartia» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 1r juliol 2023].
- ↑ «Franklinia alatamaha» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r juliol 2023].
Bibliografia[modifica]
Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teàcies |