Àngel Cortès i Dejuan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:19, 8 març 2015 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaÀngel Cortès i Dejuan Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement1r octubre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Premis

Àngel Cortès i Dejuan (Barcelona, 1 d'octubre de 1924 - Barcelona, 25 de setembre de 2003) va ser una de les persones més rellevant dins de l'església evangèlica a Catalunya.

Infància i joventut

Nascut a la vila de Gràcia l'1 d'octubre de 1924, va quedar sol molt jove, ja que la seva mare Júlia va morir quan ell tenia 16 anys, i el seu pare Joan treballava a bord de vaixells nord-americans, passant molt de temps fora.

El 1944 ingressà a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i s'incorporà a les Joventuts d'Estat Català. La seva etapa universitària fou una etapa de publicacions i accions clandestines que provocaren, amb la publicació de la revista "Torxa", del qual era el director, la seva detenció durant una batuda de la policia el 7 de juny de 1945, i el seu posterior empresonament a la presó Model de Barcelona. Aquest fet li va reportar la prohibició de tornar a cursar estudis a la Universitat i la pèrdua de tots els seus drets civils durant 20 anys.

El 27 de novembre de 1948 es casa amb Maria Roca. D'aquesta unió naixerien quatre fills: Júlia, Jordi, Àngel i Noemí.

Relació amb l'església evangèlica

L'any 1956 arran de diferents contactes amb els evangèlics, Àngel i la seva dona són batejats a l'església evangèlica del carrer Terol (Barcelona). D'aquesta forma comença una etapa de compromís ferm i amb les activitats de l'església i del món evangèlic: participa en l'obertura de diversos locals de culte, i comença la traducció d'himnes al català.

L'any 1966 pren part en la constitució de Fundació Bíblica de Catalunya (avui IBEC), amb la idea de celebrar conferències a diferents llocs utilitzant el català per tal de revifar el seu ús a les esglésies, i amb l'objectiu de fer una traducció de la Bíblia al català i confeccionar un himnari català. El 1968, van publicar l'himnari "Cants de Glòria" i neix la revista "Presència Evangèlica"

El 1972 s'involucra en cos i ànima amb Àgape,[1] ministeri que tant ell com la Maria van continuar fins a l'actualitat, amb compromís i dedicació absoluta, tant a nivell professional, com espiritual i sentimental.

Participa en la fundació de l'Associació Bíblica de Catalunya, organisme interconfessional, que continua avui amb la publicació de treballs com ara: la Bíblia catalana Interconfessionals o el Nou Testament Trilingüe.

Relació amb la política

L'Àngel Cortès va seguir lligat a Estat Català fins a l'any 1978. Aquestes activitats li obren un ventall molt gran de coneixences amb polítics del país, tant els que estaven aquí com els de l'exili. Visita Josep Tarradellas a França, i amb Jordi Pujol l'unien moltes afinitats que van anar forjant la seva amistat (que perduraren fins a la seva mort) i posterior ingrés com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya.

Des de ben jove va ser un lluitador per la democràcia i la llibertat al nostre país, i aquesta convicció el va dur a mantenir-se actiu en les activitats polítiques i socials de CDC fins als darrers dies de la seva vida. Va estar vinculat, durant força anys, a la secretaria general de joventut de la Generalitat de Catalunya.

Sota la seva iniciativa, diverses vegades representants del poble evangèlic han estat rebuts per les màximes autoritats polítiques del nostre país, els diversos presidents del Parlament i el President de la Generalitat.

Els seus nombrosos contactes amb els mitjans de comunicació li permeten intervenir en la concessió a TV3 d'un espai per a la comunitat evangèlica; un temps després, el projecte es concretaria en el programa Néixer de Nou, predecessor dels Signes dels temps, emès durant la dècada de 1980 i 1990.

Per aquesta tasca el 1986, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Vessant poètic

Durant la seva vida Àngel Cortès va escriure molts poemes. Entre ells, hi ha poemes religiosos (alguns estan dintre dels "Cants de Glòria"), poemes de compositors clàssics i poemes inèdits. La majoria de poemes inèdits foren escrits durant la seva estada a la presó.[2]

Referències