Àngel Jové i Jové

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:43, 25 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaÀngel Jové i Jové
Biografia
NaixementÀngel Jové i Jové
1940
Lleida
Mort18 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupacióartista, escriptor, actor, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDuna Jové Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0431369 TMDB.org: 144268 Modifica el valor a Wikidata

Àngel Jové i Jové (Lleida, 1940) és un artista pluridisciplinari. Treballa entre Lleida i Barcelona. El 1964 forma part del Grup Cogul. És un dels artistes pioners i més representatius de l'art conceptual català. El seu interès per les arts en general l'han portat a treballar en múltiples disciplines des del disseny fins al cinema, passant per la pintura de la qual ha fet exposicions arreu del món. Dins del camp del disseny ha realitzat tant projectes de grafisme, d'il·lustració com d'interiorisme. Les seves obres es caracteritzen per ser treballs molt experimentals tant en el camp de la figuració com en el de l'abstracció. Ha rebut nombrosos premis i mencions de tot l'estat espanyol. Va col·laborar amb Sílvia Gubern, Carles Riart i Santiago Roqueta en diferents projectes, destacant l'interiorisme de la sala Zeleste per la qual va dissenyar el llum de taula Zeleste (1969) juntament amb Santiago Roqueta. [1]

Hi ha obra seva al Museu Jaume Morera de Lleida.[2]

Biografia

Un cop superada la seva etapa en el Grup Cogul (1964) Àngel Jové ultrapassa el marc estrictament local i desenvolupa un paper molt significatiu en l'eclosió dels nous discursos artístics sorgits a Catalunya i l'Estat a l'empara del Maig del 68, convertint-se en un precoç impulsor de la proliferació de pràctiques que posen en qüestió l'activitat artística com a productora d'objectes en favor dels processos de creació que els fan possibles. Després de la seva participació en accions i treballs premonitoris del conceptualisme català, alguns dels quals mostrà a la Petite Gallerie de l'Alliance Française de Lleida, Àngel Jové s'endinsa, al llarg dels anys setanta, en una línia de treball marcadament metafísica en què destaca l'ús de la fotografia com a element integrador d'una particular iconografia. Des d'aleshores hem pogut ser espectadors de la multiplicitat de registres creatius de l'artista lleidatà —pintura, llibres, pel·lícules, vitralls, instal·lacions, etc.— que han anat configurant una de les personalitats més singulars de la plàstica catalana actual.[3]

Entre 1989 i 1990, Miquel Molins va recuperar la figura i l'obra de Jové en una exposició a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró que tenia per objectiu recuperar uns anys setanta no normatius per a la historiografia de l'art d'aquella època. Per bé que Jové ja havia exposat quatre cops a la Sala Vinçon de Barcelona i era un dels líders de la Petite Gallerie de Lleida, el que donà un gran ressò a la mostra va ser que l'artista era el protagonista de la pel·lícula Bilbao, de Bigas Luna. L'exposició constava de dotze quadres figuratius i abstractes, cadascun d'ells il·luminat per una bombeta que penjava del sostre.[4]

El 2016 va dissenyar el cartell de la Festa Major de Lleida.

Referències

  1. ↑ Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona
  2. ↑ Biografia al web del museu
  3. ↑ Navarro, Jesús; Gabarrell, Francesc. «Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 5 agost 2013].
  4. ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelon: Fundació Joan Miró, 2014, p. 78. ISBN 978-84-941239-8-6. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àngel_Jové_i_Jové&oldid=17523835»