Àngel Terrón Homar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:44, 28 maig 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaÀngel Terrón Homar
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de les Illes Balears (1987–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócatedràtic, poeta, químic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Illes Balears (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Àngel Terrón (Palma, 1953) és un científic i poeta balear. Té una llicenciatura i un doctorat en Ciències Químiques i actualment és professor titular de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. Àngel Terrón posseeix una amplitud d’horitzons poc comú i, per tant, resol en el seu propi ésser la típica confrontació entre ciències i lletres. En la seva obra, ambdues esferes sovint es fonen quan parla de temes universals com ara l’amor, el pas del temps, la filosofia i la quotidianitat.

El primer recull de poesia que va publicar va ser Iniciació a la química (1977), al qual van seguir els llibres de poemes Llibre del Mercuri (1982), Ternari (1986), Geometria Descriptiva (1999), Sons nets (2004) i À Mon Seul Désir (2007). També ha publicat l’antologia Art breu. Antologia 1973-2008 (2008).

També ha estat editor i coeditor respectivament de les revistes Blanc d'ou i Poetry and Sons, i codirector de la col·lecció de poesia Tafal a Palma. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, escriu per a Última Hora i Diari de Mallorca, i publica en revistes internacionals en el camp de la química.[1]

Obra seleccionada

  • Iniciació a la química (Tafal, 1977)
  • Noema (La Musa Decapitada, 1978).
  • Llibre del Mercuri (Llibres del Mall, 1982)
  • Ternari (Llibres del Mall, 1986)
  • De Bell Nou (Eumo, 1993)
  • Al·lotropies (Universitat de les Illes Balears, 1996).
  • Geometria Descriptiva (Proa, 1999)
  • Paraula de poeta (Govern de les Illes Balears, 2002)
  • Sons Nets (Moll, 2004)
  • À Mon Seu Désir (El Tall, 2007)

Obra traduïda

  • Het poëtisch gelaat van de Balearen [Anthology], tr. Bob de Nijs. Altea: Point, 2002.
  • Poetry in the Balearic Islands at the end of the millenium [Anthology], tr. Estelle Henry-Bossonney. Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2003.
  • La Poésie aux Baléares à la fin du millénaire [Anthology], tr. Jean-Marie Barberà, Annie Bats & Christian Camps. Montpellier: Publications de Montpellier 3, 2002.
  • Vinte poetas das Baleares, tr. Xavier Rodríguez Baixera. A Coruña: Espiral Maior, 2001.
  • Antologie de poezie de autori din Insulele Baleare Secolul XX, tr. Nicolae Coman. Bucharest: Meronia, 2002.
  • He decidido seguir viviendo... [Anthology], tr. José Bru & Jorge Souza. Mexico: Universidad de Guadalajara, 2004.
  • Veinte poetas de las Baleares: antología del siglo XX, tr. Nicolau Dols, Gabriel de la S. T. Sampol & others. Madrid: Calambur, 2002.

Referències

  1. «Àngel Terrón». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].