Álvaro Gómez Becerra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:42, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaÁlvaro Gómez Becerra
Biografia
Naixement26 de desembre de 1771
Càceres
Mort23 de gener de 1855(1855-01-23) (als 83 anys)
Madrid
  President del Consell de Ministres d'Espanya
19 de maig de 1843 – 30 de juliol de 1843
  Ministre de Gràcia i Justícia
28 de setembre de 1835 – 15 de maig de 1836
PresidentMiguel Ricardo de Álava

11 de setembre de 1840 – 20 de maig de 1841
PresidentVicente Sancho y Cobertores
Baldomero Espartero
Joaquín María Ferrer Cafranga

19 de maig de 1843 – 30 de juliol de 1843
PresidentÁlvaro Gómez Becerra
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític
PartitPartit Progressista Modifica el valor a Wikidata

Álvaro Gómez Becerra (Càceres, 26 de desembre de 1771 - Madrid, 23 de gener de 1855) fou un polític espanyol, ministre i cap de govern durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

Fill d'un carreter, va estudiar dret a la Universitat de Salamanca sota la protecció de Gonzalo María de Ulloa. Participà activament en la guerra del francès com a president de l'Associació Patriòtica de Càceres. Va formar part de la Junta de Govern de 1809 i de la regència de 1812. En 1813 fou nomenat jutge de primera instància i cap polític d'Extremadura.

Durant el Trienni Liberal fou escollit diputat per Extremadura i president de la Cambra des l'1 de juny de 1822 fins al 30 de juny de 1822, i del 7 de setembre de 1823 fins al 27 de setembre de 1823.[1] Després de l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va exiliar-se a Gibraltar i després a Malta, on va residir fins a 1830, i d'allí va marxar a Marsella.[2]

Va tornar el 1834, després de l'amnistia a la mort de Ferran VII d'Espanya. En març de 1836 fou escollit novament diputat per Càceres i en setembre de 1835 fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet de Miguel Ricardo de Álava, càrrec que va repetir de 1840 a 1841 en els governs de Vicente Sancho y Cobertores i Baldomero Espartero i Joaquín María Ferrer Cafranga. També fou senador per Badajoz en 1837-1838, 1838-1839, 1839 i 1840 i per Toledo en 1842, així com senador vitalici en 1847.[3]

Fou escollit cap de govern i ministre de Justícia de maig a juliol de 1943, càrrec del qual fou substituït per Joaquín María López López alhora que es declarava la majoria d'edat d'Isabel II d'Espanya. En 1848 fou bandejat a Conca.[4]

Referències


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín María López López
President del Govern Espanyol

(maig-juliol) 1843
Succeït per:
Joaquín María López López
Precedit per:
Joaquín Díaz Caneja
Modesto Cortázar Leal de Ibarra
Joaquín María López López
Ministre de Gràcia i Justícia
Regne d'Espanya

1835-1836
1840-1841
(juliol-novembre) 1843
Succeït per:
Manuel Barrio Ayuso
José Alonso Ruiz de Conejares
Joaquín María López López
Precedit per:
Ildefonso Díez de Rivera i Muro
President del Senat d'Espanya

1842- 1843
Succeït per:
Mauricio Carlos de Onís y Mercklein