Álvaro de Albornoz

Álvaro de Albornoz Liminiana

Fitxer:Alvaro de Albornoz.JPG Álvaro de Albornoz (1936)
Nom original	(es) Álvaro de Albornoz
Biografia
Naixement	13 de juny de 1879 Luarca
Mort	22 d'octubre de 1954(1954-10-22) (als 75 anys) Ciutat de Mèxic Mèxic
Ministeri de Foment
14 d'abril de 1931 – 16 de desembre de 1931
← Juan de la Cierva y Peñafiel Indalecio Prieto Tuero →
President	Niceto Alcalá-Zamora
Ministeri de Justícia
16 de desembre de 1931 – 14 de juliol de 1933
← Fernando de los Ríos Urruti Santiago Casares Quiroga →
President	Niceto Alcalá-Zamora
President de govern de la República a l'exili
agost de 1947 – juliol de 1951
← Rodolfo Llopis Ferrándiz Félix Gordón Ordás →
President	Diego Martínez Barrio
Ministre de la Justícia de la República a l'exili
agost de 1945 – gener de 1947
← Ramón González Peña Manuel de Irujo Ollo →
President	Diego Martínez Barrio
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Formació	Universitat d'Oviedo Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Polític
Partit	PRRS PRSI Izquierda Republicana
Membre de	Tribunal de Garanties Constitucionals
Participà en
7 novembre 1908	Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres
Família
Fills	Álvaro de Albornoz y Salas (en) , Concha de Albornoz
Diputat a les Corts republicanes 26 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Oviedo Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Republicà Radical Socialista 13 juliol 1931 – 13 juliol 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Oviedo Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Republicà Radical Socialista 6 juliol 1931 – 20 agost 1931 – Sebastian Banzo Urrea → Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Saragossa (capital) Diputat al Congrés dels Diputats 1910 – 1911

Álvaro de Albornoz Liminiana (Luarca, Astúries, 13 de juny de 1879 - Mèxic, 22 d'octubre de 1954), polític i escriptor espanyol.

Biografia

Primers anys

A la seva vila natal realitza els primers estudis, i en la Universitat d'Oviedo obté la llicenciatura de Dret. En els seus anys d'estudiant viu la inquietud republicana en els cercles intel·lectuals d'Oviedo, prop dels seus mestres Clarín i Adolfo Álvarez Buylla, coneixedor aquest últim del marxisme i creador d'un Seminari de Sociologia que va funcionar en la biblioteca de la Facultat. Aquest ambient primer, i més tard el format a Madrid entorn de Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza, li reforça en les seves conviccions ideològiques.

Torna a Luarca, on exerceix l'advocacia durant més de deu anys. Va començar la seva militància en el socialisme i va escriure en el periòdic del partit a Astúries, La Aurora Social. Va ingressar, en 1909, en el Partit Republicà Radical de Lerroux, aconseguint l'acta de diputat per Saragossa a les eleccions generals espanyoles de 1910, acta que va mantenir fins a les següents eleccions de 1914. En els anys successius es va dedicar a exercir l'advocacia compaginant-la amb una gran labor assagística. No serà fins a 1929, quan a la Presó Model de Madrid fon juntament amb Marcel·lí Domingo i Sanjuan el Partit Republicà Radical Socialista (PRRS).

II República

Fou membre del Comitè Revolucionari en 1930. Va ser defensat per Victoria Kent davant el Tribunal de Guerra i Marina, i va sortir absolt, definint l'advocada el que era la rebel·lió militar: "aixecament en armes d'elements de l'exèrcit contra el Rei, el govern, la Constitució...", al·legant doncs que no se li podia acusar de rebel·lió militar, ja que estava detingut quan es va publicar el Manifest republicà. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, va ser diputat a les Corts Constituents de la República i ministre de Foment i Justícia durant l'anomenat Bienni progressista (1931-1933). El fruit de la seva gestió ministerial van ser les lleis laiques de la República (dissolució de la Companyia de Jesús, divorci, supressió del pressupost de Culte i Clergat, reglamentació dels ordes religiosos, etc.). En 1933 va ser nomenat com a primer President del nou Tribunal de Garanties Constitucionals (antecedent de l'actual Tribunal Constitucional). Aquest mateix van sorgir profundes dissensions en el si del Partit Radical Socialista, ja que la seva ala més conservadora s'oposava a seguir col·laborant amb el PSOE, mentre que l'ala més progressista (encapçalada per Albornoz i Marcel·lí Domingo i Sanjuan) n'era favorable, per la qual cosa aquest sector se'n va sortir i va fundar el Partit Radical Socialista Independent, que va tenir una vida molt curta, ja que en 1934 es fusionaria amb altres partits formant Izquierda Republicana.

El 27 de juliol de 1936, una vegada iniciada la Guerra Civil, va ser nomenat ambaixador de la República a París fins que en el mes de setembre va ser substituït per Luis Araquistáin. En acabar la guerra, va partir rumb a l'exili.

Exili

Ja en Mèxic, va ser ministre de Justícia en el govern en l'exili de José Giral (1945-1947), i més tard ell mateix va ser nomenat Cap del Govern republicà en l'exili, càrrec que va ocupar al capdavant de dos governs consecutius: el primer, de 1947 a 1949 i el segon, de 1949 a 1951.

Família

Era oncle del Premio Nobel de Medicina Severo Ochoa de Albornoz i besoncle de la poetessa i crítica literària Aurora de Albornoz.

Obres

• La Institución, el ahorro y la moralidad de las clases trabajadoras (1900)
• Individualismo y socialismo (1908)
• Ideario radical (1913)
• El temperamento español (1921)
• La Democracia (1925)
• La Libertad (1927)
• El gobierno de los caudillos militares (1930)
• La política religiosa de la República (1935)
• Páginas del destierro (1941).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Álvaro de Albornoz

• Biografia al web de la UNED.
• Biografia a mcnbiografias.com

Càrrecs públics
Precedit per: Juan de la Cierva y Peñafiel	Ministeri de Foment (abril-desembre) 1931	Succeït per: Indalecio Prieto
Precedit per: Fernando de los Ríos Urruti	Ministeri de Justícia 1947 - 1951	Succeït per: Santiago Casares Quiroga
Precedit per: Ramón González Peña	Ministre de Justícia de la República a l'exili 1945 - 1947	Succeït per: Manuel de Irujo Ollo
Precedit per: Rodolfo Llopis	President de govern de la República a l'exili 1947 - 1951	Succeït per: Félix Gordón Ordás