Ònnega d'Aritza
| Reina consort de Pamplona | |
|---|---|
 |
Ònnega fou mare d'Ènnec Aritza i de Mussa II el Gran. Poc se sap d'ella, però estigué molt vinculada als Banu Qassi.
Núpcies i descendència[modifica]
Ònnega es casà en primeres núpcies amb Ènnec, de qui es desconeix la filiació. D'aquesta unió tingué un fill:
- Ènnec Aritza, (ca. 770[1] - 851)[2] primer rei cristià de Pamplona i potser comte de Bigorra.[3]
Ònnega es casà en segones núpcies amb Mussa I ibn Fortun.[4] D'aquesta unió tingué diversos fills:
- Mutàrrif (? - 799), valí de Pamplona.
- Yunus (?-802).
- Mussa II (785 - 862), valí de Saragossa.
- Llop, senyor de Borja.
- Yuqàrtaix.
- Garcia.
El 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir al-Tagr al-Ala en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq[5] i, arran d'aquesta reunió, el 799 aparegué assassinat el valí de Pamplona Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, víctima d'un complot.
Els francs ho aprofitaren per col·locar al govern de la ciutat el pro-carolingi Balaixk al-Jalaixqí (Velasc el Gascó). Els Banu Qassi reaccionaren amb una aliança amb els comtes de Sobrarb, fet que els permeté vèncer els Velasc pocs anys més tard. No obstant això, vers el 810 Ènnec Aritza fou aclamat com a primer rei cristià de Pamplona, fill d'Ònnega i Ènnec Ximenes, i per tant fillastre de Mussa ibn Fortun, que li faria suport per aconseguir-ho.[6] Aconseguiria així un vast territori des de Pamplona fins a les valls altes del Pirineu navarrès i aragonès, passant per la vall de l'Ebre, des de Tafalla fins a prop de Saragossa.[7]
Rodrigo Jiménez de Rada (c. 1170-1247) digué que Ènnec Aritza havia estat comte de Bigorra, o almenys procedia d'allà, però no hi ha evidència contemporànïa d'aquest fet.[3]
Així, doncs, cal entendre que, malgrat la poca informació sobre Ònnega i Ènnec Ximenes, participaren activament en la nissaga Banu Qassi, originada per Fortunius comes Borja, a través del seu fill Casius Fortunius i de la seva filla o neboda Egilona. Però hi ha més coincidències:
- Llop ibn Mussa ibn Fortun, fill Ònnega, amb nom cristià,fou senyor de Borja, com Fortunius, el pare del Comte Cassi.
- Ònnega i Mussa ibn Fortun, tenen un altre fill amb nom cristià, Garcia, que és un nom de la nissaga d'Ènnec Ximenes que al seu obituari hi posaren Enneco Garceanes, que fuit vulgariter vocas Areista (Ènnec dels Garcia, amb el sobrenom d'Aritza).[8][3]
A més, Segons Lévi-Provençal, molts dels Banu Qassi foren polígams.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lévi-Provençal, 1953, p. 14.
- ↑ Martínez Díez, 1999, p. 23.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Barrau-Dihigo, 1900.
- ↑ (castellà) Genealogia dels Banu Qasi Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine., consultat el 9 de setembre de 2016.
- ↑ (castellà) Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media. Ediciones Rialp, p.186. ISBN 978-84-321-1882-1 [Consulta: 14 setembre 2016].
- ↑ Martínez Díez, 1999, p. 22.
- ↑ (català) Loyn, H.R. Diccionari Akal de Historia Medieval (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 1998, p. 319-320. ISBN 84-460-0841-6.
- ↑ Lacarra, JM. Una carta que es conserva a Leyre el descriu com Enneco ... filius Simeonis (Ènnec Ximenes) i un altre document Leyre informa l'obituari de Enneco Garceanes, que fuit vulgariter Vocas Areista (Ènnec Garcés, anomenat Aritza), i els historiadors posteriors han seguit una o un altre d'ells, però tots dos es creu que són el resultat de la corrupció o falsificació posterior. Cròniques del segle xi de Ibn Hayyan i Al-Udri tant li diuen a ell i al seu germà Ibn Wannaqo (en àrab, "بن ونّقه", Ènnequis), i Al-Udri ibn Yannaqo). Barrau-Dihigo.
Bibliografia[modifica]
- (francès) Lévi-Provençal, Évariste «Du nouveau sur le royaume de Pampelune au IXe siècle» (en francès). Bulletin Hispanique. Universitat de Bordeus, 55 (1), pàg. 5-22. ISSN: 0007-4640.
- (castellà) Martínez Díez, Gonzalo. Sancho III el Mayor Rey de Pamplona, Rex Ibericus (en castellà). Madrid: Marcial Pons Historia, 2007. ISBN 978-84-96467-47-7.
- (castellà) Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Tom II. Madrid: Ediciones Rialp, 1976. ISBN 84-321-1884-2 [Consulta: 14 juliol 2020].
- (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 5-96.
- (francès) Barrau-Dihigo, Lucien «Les origines du royaume de Navarre d'apres une théorie récente» (en francès). Revue Hispanique, Vol 7, 1900, pàg. 141–222. ISSN: 9965-0355.
- (castellà) Caro Baroja, Julio. Sondeos históricos (en castellà). San Sebastián: Txertoa, 1978. ISBN 9788471480385.
- (anglès) Collins, Roger. The Basques. 2nd. Oxford (Regne Unit): Basil Blackwell, 1990. ISBN 0631175652.
- (castellà) García Gómez, Emilio; Lévi-Provençal, Évariste «Textos inéditos del Muqtabis de Ibn Hayyan sobre los orígines del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus, Vol. 19, 1954, pàg. 295–316. ISSN: 0304-4335.
- (castellà) Granja, Fernando de la «La Marca Superior en la obra de Al-'Udri». Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, Vol. 8, 1967, pàg. 447–545. Arxivat de l'original el 2016-03-04. OCLC: 694519776 [Consulta: 14 setembre 2016]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- (castellà) Lacarra de Miguel, José María «Textos navarros del Códice de Roda». Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, Vol. 1, 1945, pàg. 193–284. Arxivat de l'original el 2016-03-03. OCLC: 694519776 [Consulta: 14 setembre 2016]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- (castellà) Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origin del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus, Vol. 19, 1954, pàg. 1–42. ISSN: 0304-4335.
- (anglès) Stasser, Christian «Consanguinity et Alliances Dynastiques en Espagne au Haut Moyen Age: La Politique Matrimoniale de la Reinne Tota de Navarre» (en francès). Hidalguía: La revista de Genealogía, Nobleza y Armas. Instituto Salazar y Castro [Madrid], 1999, pàg. 811–839. ISSN: 0018-1285.
Enllaços externs[modifica]
- Genealogia dels Banu Qasi Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine. (castellà)
- Els Banu Qasi i el reis de Navarra (anglès)