Herba del pobre home
Gratiola officinalis  | |
|---|---|
 Herba del pobre home (Gratiola officinalis) | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164396 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Gratiola |
| Espècie | Gratiola officinalis L., 1753 |
La gracíola,[1] herba del pobre home, herba del pobre (Gratiola officinalis), és una planta amb flors de la família de les plantaginàcies.
Distribució i hàbitat[modifica]
Aquesta planta és nadiua de les zones temperades d'Europa. Manca a Escandinàvia i les Illes Britàniques.
Es troba en terrenys alterats a la vora d'estanys, aiguamolls i corrents d'aigua, en prats humits, jonqueres i en bassals o basses d'assecament intermitent o estacional. Tot i que sovint creix en ambients ruderals, l'herba del pobre home es considera una espècie amenaçada en els seus hàbitats naturals.[2]
Descripció[modifica]
És una herba perenne, hemicriptòfita i rizomatosa. Creix fins a una alçada d'entre 20 i 50 cm. Prefereix sòls silícics (calcaris).[3] Les fulles són fosques, oposades, lanceolades i dentades a la part terminal.
L'herba del pobre home floreix de juny a octubre. Les flors són solitàries i blanques, amb matisos groguencs i porpres. Es troben a l'axil·la de la planta. El fruit és en càpsula.
Es cultiva també com a planta ornamental. Se'n poden plantar esqueixos, dividir les mates o fer germinar les llavors.
Usos medicinals[modifica]
El nom que duu aquesta planta prové dels productes medicinals extrets del seu rizoma. Aquests es feien servir en la medicina herbal casolana en el passat per tractar mals que es consideraven malediccions, com l'epilèpsia i malalties mentals. Actua com a vomitiu, purgant i vermífug molt eficaç i potser massa violent.[4] Tot i que era molt apreciada en el passat com a planta medicinal l'herba del pobre home és una espècie molt tòxica que ha produït enverinaments mortals en alguns casos. Totes les parts de la planta són verinoses i avui ja no s'utilitza a causa de l'elevat perill d'enverinament.[5] Es fa servir, però, en la farmacopea homeopàtica en dosis ínfimes.
Antigament hom deia que la Verge Maria va donar aquesta herba a un pobre home malalt, commoguda per la seva desesperació. El nom Gratiola prové del llatí gratia, en referència a la gràcia o misericòrdia de la Mare de Déu.[6]
Referències[modifica]
- ↑ gracíola, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
- ↑ Gratiola officinalis Arxivat 2007-08-13 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Flora de les Gavarres[Enllaç no actiu]
- ↑ Ricard Morant, Llenguatge i cultura, Universitat de València
- ↑ Gratiola officinalis L. - Hedge Hyssop (anglès)
- ↑ C. Käsermann, Gratiola officinalis L. – Gnadenkraut – Scrophulaiaceae, Merkblätter Artenschutz – Blütenpflanzen und Farne (alemany)
Enllaços externs[modifica]
- La gracíola. Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine.