Endavant (Flandes)
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | Vooruit | ||||
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia política | socialdemocràcia | ||||
Alineació política | centreesquerra | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Belgische werkliedenpartij | ||||
Creació | 1885 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Partit dels Socialistes Europeus Aliança Progressista | ||||
Membres | 49.703 (2014) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Conner Rousseau (2019–) | ||||
Gerent/director | Conner Rousseau (2017–2019) | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | vooruit.org | ||||
Endavant (Vooruit), inicialment Partit Socialista (SP; Socialistische Partij) i posteriorment Partit Socialista Diferent (SP.A; Socialistische Partij Anders), és un partit polític socialdemòcrata de Flandes. Fou creat el 1978, arran de la divisió del Partit Socialista Belga en les seccions flamenca i valona. El 2021 va prendre la denominació actual. El seu lema és: Social progressista alternatiu (Sociaal progressief alternatief). L'actual president és Conner Rousseau.
Història[modifica]
Des de 1974 André Cools i Jos Van Eynde compartien la presidència del Partit Socialista Belga, i a finals de la dècada de 1970, el debat sobre la reforma de l'Estat va provocar molta tensió entre les ales flamenca i valona del BSP, que van tenir els congresos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives belgues de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).[1]
Després de les eleccions de 1978 es va formar un govern de transició encapçalat per Paul Vanden Boeynants del Partit Cristià Popular flamenc (CVP) fins que es va formar el 3 d'abril de 1979 el primer govern encapçalat per Wilfried Martens, format pel Partit Cristià Popular flamenc (CVP), el Partit Socialista francòfon (PS), el Partit Socialista flamenc (SP), el Partit Social Cristià való (PSC) i el Front Democràtic dels Francòfons (FDF) i que va caure el 23 de gener de 1980 quan el FDF va abandonar el govern. En l'any 1980 els socialistes flamencs van triar el nom de Socialistische Partij (SP).[1]
El segon govern de Martens el va formar el 23 de gener de 1980 la coalició entre CVP, PS, SP i PSC i va caure el 18 de maig de 1980 quan alguns dels senadors del CVP es van negar a votar a favor de la reforma de l'Estat al·legant que 2 representants del FDF dels afores de Brussel·les podien seure al Consell Regional de Brussel·les. El 18 de maig de 1980 es va formar un nou govern d'unitat nacional entre CVP, PS, PS, SP, Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV) i Parti Réformateur Libéral (PRL) que per la llei especial del 8 d'agost va transferir les competències de la Regió Flamenca a la Comunitat Flamenca de Bèlgica, mentre els francòfons mantindrien la Comunitat Francesa de Bèlgica dividida en dues regions político-administratives: la Regió Valona i Brussel·les-Capital.[2] El govern implosionà una vegada més i deixnt pas al quart govern de Martens el 22 d'octubre de 1980 entre CVP, PSC, PS, SP amb 31 de març de 1981, però finalment l'1 d'abril de 1981 Martens va presentar la renúncia pel veto socialista a les mesures d'austeritat proposades.[3]
El 1999, el SPA va patir una derrota electoral en les eleccions legislatives i regionals. No obstant això, va seguir en el poder a tots els nivells formant part d'un govern de coalició presidit pel liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten amb el Parti Réformateur Libéral, els socialistes de Valònia i els ecologistes Groen i Ecolo.[4] A pesar d'això, el partit comença un procés de modernització. Amb una nova denominació, sp.a, i sota la presidència de Steve Stevaert, després de les eleccions legislatives belgues de 2003 va seguir en el nou govern de coalició de Verhofstadt al costat dels socialistes francòfons, i al dels liberals.[5]
A les eleccions regionals belgues de 2004 es presenta en coalició amb Spirit, el partit perd lleugerament vots, però millora els resultats de 1999. Entra llavors, a nivell regional, en una coalició amb els demòcrata-cristians, i els liberals. El 15 d'octubre de 2005, Steve Stevaert renuncia a la presidència del partit, i el succeeix Johan Vande Lanotte.
A les eleccions legislatives belgues de 2007, el sp.a, sense un lideratge fort, perd pes, i retrocedeix als resultats de 1999. Després d'eixes eleccions, Johan Vande Lanotte renuncia a la presidència del partit, i el succeeix Caroline Gennez.
A fins de desembre de 2007, el sp.a es troba en l'oposició, per primera vegada des de 1988.
El gener de 2018, el partit va advocar per un «nou socialisme» i una «nova igualtat».[6][7] El setembre de 2020, el líder del partit, Conner Rousseau, va anunciar un canvi de nom del partit a Vooruit («Endavant»).[8] El nou nom es va oficialitzar el 21 de març de 2021.
Presidents[modifica]
SP
- 1978-1989 Karel Van Miert
- 1989-1994 Frank Vandenbroucke
- 1994-1998 Louis Tobback
- 1998-1999 Fred Erdman
- 1999-2001 Patrick Janssens
sp.a
- 2001-2003 Patrick Janssens
- 2003-2005 Steve Stevaert
- 2005 Caroline Gennez
- 2005-2007 Johan Vande Lanotte
- 2007-2011 Caroline Gennez
- 2011-2015 Bruno Tobback
- 2015-2019 John Crombez
- 2019-present Conner Rousseau
Enllaços externs[modifica]
- Eleccions del 10 de juny de 2007 (francès)
- Eleccions del 13 de juny de 2004 (francès)
- Eleccions del 18 de maig de 2003 (francès)
Resultats electorals[modifica]
Cambra de representants[modifica]
Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
---|---|---|---|---|---|
1978 | 684,976 | 12.4 | 26 / 212 |
Nou | Coalició |
1981 | 744,593 | 12.4 | 26 / 212 |
= | Oposició |
1985 | 882,200 | 14.6 | 32 / 212 |
6 | Oposició |
1987 | 915,432 | 14.9 | 32 / 212 |
= | Coalició |
1991 | 737,976 | 12.0 | 28 / 212 |
4 | Coalició |
1995 | 762.444 | 12,6 | 20 / 150 |
8 | Coalició |
1999 | 593,372 | 9.5 | 14 / 150 |
6 | Coalició |
2003* | 979,750 | 14.9 | 23 / 150 |
9 | Coalició |
2007 | 684,390 | 10.3 | 14 / 150 |
9 | Oposició |
2010 | 602,867 | 9.2 | 13 / 150 |
1 | Coalició |
2014 | 595,190 | 8.8 | 13 / 150 |
= | Oposició |
2019 | 455,034 | 6.7 | 9 / 150 |
4 | Suport extern (2020) |
Coalició (2020-) |
Senat[modifica]
Any | Vots | % | Escons | +/- |
---|---|---|---|---|
1978 | 678,776 | 12.4 | 13 / 106 |
Nou |
1981 | 732,126 | 12.3 | 13 / 106 |
= |
1985 | 868,624 | 14.5 | 16 / 106 |
3 |
1987 | 896,294 | 14.7 | 17 / 106 |
1 |
1991 | 730,274 | 11.9 | 14 / 106 |
3 |
1995 | 792,941 | 13.2 | 6 / 40 |
8 |
1999 | 550,657 | 8.9 | 4 / 40 |
2 |
2003[a] | 1,013,560 | 15.5 | 7 / 40 |
3 |
2007 | 665,342 | 10.0 | 4 / 40 |
3 |
2010 | 613,079 | 9.5 | 4 / 40 |
= |
Regional[modifica]
Parlament de Brussel·les[modifica]
Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern | |
---|---|---|---|---|---|---|
D.E.C. | Overall | |||||
1989 | 11,710 | 2.7 (#9) | 2 / 75 |
Nou | Coalició | |
1995 | 9,987 | 2.4 (#9) | 2 / 75 |
= | Coalició | |
1999[b] | 13,223 | 21.8 (#4) | 3.1 (#8) | 2 / 75 |
= | Coalició |
2004[a] | 11,052 | 17.7 (#3) | 2.4 (#8) | 3 / 89 |
1 | Coalició |
2009 | 10,085 | 19.5 (#2) | 2.2 (#6) | 4 / 89 |
1 | Oposició |
2014 | 10,450 | 19.5 (#2) | 2.3 (#8) | 3 / 89 |
1 | Coalició |
2019 | 10,540 | 15.1 (#3) | 2.3 (#10) | 3 / 89 |
= | Coalició |
Parlament Flamenc[modifica]
Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
---|---|---|---|---|---|
1995 | 733,703 | 19.4 (#3) | 25 / 124 |
Nou | Coalició |
1999 | 582,419 | 15.0 (#4) | 19 / 124 |
6 | Coalició |
2004[a] | 799,325 | 19.7 (#4) | 22 / 124 |
3 | Coalició |
2009 | 627,852 | 15.3 (#3) | 19 / 124 |
3 | Coalició |
2014 | 587,903 | 14.0 (#4) | 18 / 124 |
1 | Oposició |
2019 | 429,631 | 10.1 (#5) | 12 / 124 |
6 | Oposició |
Parlament Europeu[modifica]
Any | Vots | % | Escons | +/- | |
---|---|---|---|---|---|
D.E.C. | Overall | ||||
1979 | 698,889 | 20.9 (#2) | 12.8 | 3 / 24 |
|
1984 | 979,702 | 28.1 (#2) | 17.1 | 4 / 24 |
1 |
1989 | 733,242 | 20.0 (#2) | 12.4 | 3 / 24 |
1 |
1994 | 651,371 | 17.6 (#3) | 10.9 | 3 / 25 |
= |
1999 | 550,237 | 14.2 (#4) | 8.8 | 2 / 25 |
1 |
2004[a] | 716,317 | 17.8 (#3) | 11.0 | 3 / 24 |
1 |
2009 | 539,393 | 13.2 (#4) | 8.2 | 2 / 22 |
1 |
2014 | 555,354 | 13.2 (#4) | 8.3 | 1 / 21 |
1 |
2019 | 434,002 | 10.2 (#6) | 6.4 | 1 / 21 |
= |
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Belgische Socialistische Partij / Parti Socialiste Belge (1945-1978)» (en anglès). ODIS, 29 juliol 2018.. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Les première et deuxième réformes de l'État». belgium.be. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ Mark Deweerdt, Jozef Smits. «Belgian Polities in 1981 Continuity and Change in the Crisis» (en anglès). Arxivat de l'original el 12 d’agost 2013. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Eleccions legislatives belgues de 1999». GEC. [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Socialistas y liberales repiten Gobierno en Bélgica» (en castellà). El País, 13-07-2003. [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «Le sp.a pour un "nouveau socialisme" et de "nouvelles égalités"» (en francès), 21-01-2018. [Consulta: 23 juliol 2021].
- ↑ Vif, Le. «Le sp.a pour un "nouveau socialisme"», 21-01-2018. [Consulta: 23 juliol 2021].
- ↑ NWS, VRT. «SP.A verandert binnenkort van naam en gaat "Vooruit" heten» (en neerlandès), 09-09-2020. [Consulta: 23 juliol 2021].
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endavant |