Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya
| Tipus | legislatura del Parlament de Catalunya  | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Catalunya | ||
| Causa | eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 | ||
La quinzena legislatura del Parlament de Catalunya és la legislatura que sorgeix de les eleccions celebrades el 12 de maig de 2024, convocades de manera avançada pel President Pere Aragonès, en no poder obtenir el suport suficient per aprovar els pressupostos de 2024 del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 13 de març de 2024, el Parlament no va aprovar els pressupostos per un vot de diferència després que el govern va intentar negociar el suport amb PSC, En Comú Podem i Junts per Catalunya.[1] Pere Aragonès va decidir acabar la legislatura i convocar noves Eleccions al Parlament de Catalunya per al 12 de maig de 2024.[2] Les causes del desacord pels pressupostos es relacionaren amb el no rebuig al projecte del macrocasino Hard Rock.[3]
Eleccions[modifica]
Les eleccions es van convocar i van tenir lloc el 12 de maig de 2024. El PSC guanya en escons i vots amb 42 diputats amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit, i en el què dels partits independentistes només Junts+ aconsegueix pujar, aconseguint els millors resultats de la seva història[4] pujant fins als 35 escons mentre que l'ERC i la CUP s'enfonsen amb 20 i 4 escons. El PP aconsegueix ser la quarta força del parlament és el PP passant de tres a quinze diputats, Vox es manté en onze escons i els Comuns Sumar cauen fins als sis. Aliança Catalana entra en la cambra per primer cop amb dos diputats,[5] i Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions.[6]
Segons els càlculs dels transvasaments de vots respecte les eleccions de 2021, Esquerra va perdre molta part dels antics votants a mans del PSC i en menor quantitat a l'abstenció i a Junts, mentre que els socialistes i Vox van aconseguir incorporar molt vot anteriorment abstencionista, i el PP la major part del votant de Ciutadans i una part del de Vox, mentre que Junts es feia amb el del PDECat.[7]
| Parlament de Catalunya resultant de les Eleccions de 2024 |
|---|
|
|
Vox (11)
AC (2)
|
En la nit electoral, Salvador Illa va assegurar que es presentarà a la investidura, Carles Puigdemont s'ha reivindicat com l'únic que pot encapçalar un govern independentista allargant la mà a l'ERC amb l'abstenció socialista, i Pere Aragonès ha reconegut la desfeta electoral passa a l'oposició.[5]
Constitució de la legislatura[modifica]
Es preveu que la legislatura es constitueixi al llarg del mes de juny. La mesa d'edat fou presidida pel diputat amb més edat, i amb els dos diputats més joves exercint com a secretaris.
Elecció dels membres de la mesa[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Ferrando, M. «Votació del pressupost a la tarda», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ Serrano, Anna. «Aragonès convoca eleccions per al 12 de maig», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «Els comuns rebutgen el moviment pel Hard Rock i els pressupostos s'encaminen al fracàs», 13-03-2024. [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «Junts recupera el lideratge de l’independentisme i assoleix el millor resultat de la seva història». Tarragona Ràdio, 12-05-2024. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Pol Baraza Curtichs, Oriol Bäbler. «El PSC guanya i només Puigdemont aguanta en l’enfonsament de l’independentisme». Vilaweb, 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
- ↑ «Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions». 3CAT, 13-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
- ↑ Tugas Vilardell, Roger. «Per què s'ha estavellat l'independentisme?». Nació, 24-05-2024. [Consulta: 24 maig 2024].