Àiax (Sòfocles)

*Àiax*
(grc) Αἴας
	;
Tipus	obra dramàtica
Fitxa
Autor	Sòfocles
Llengua	grec antic
Creació	dècada del 460 aC
Dades i xifres
Gènere	tragèdia grega
Personatges	Àiax el Major; Atena; Odisseu; Tecmessa; Teucre; Menelau; Agamèmnon; Eurísaces
Representa l'entitat	suicide of Ajax (en)

Àiax o Àjax (en grec antic: Αίας) és una tragèdia clàssica grega escrita per Sòfocles el segle v aC. Està ambientada durant la Guerra de Troia i relata els fets que condueixen a la mort del capitost dels salaminis Àiax el Gran.^[1]

Obra[modifica]

Argument[modifica]

L'obra comença amb Àiax enfurismat perquè, després de la mort d'Aquil·les, els líders grecs han decidit donar la seva armadura a Ulisses en lloc d'ell. Sentint-se insultat per no haver rebut aquest honor, decideix matar-los per venjar la humiliació. Per evitar-ho, la deessa Atena l'embruixa i li fa creure que un ramat d'ovelles és l'exèrcit grec. Àiax es llença sobre el ramat i en mata moltes ovelles fins que s'adona de l'engany.

Avergonyit davant de la resta dels guerrers grecs Àiax es planteja suïcidar-se, però la seva esposa Tecmessa li suplica que no deixi sols a ella i al seu fill Eurísaces. Àiax deixa el seu escut al seu fill i marxa de casa dient que va a purificar-se i enterrar l'espasa que li havia donat Hèctor. Aleshores arriba al campament un missatger enviat per Teucre, el germà d'Àiax, i explica que l'endeví Calcant ha profetitzat que Àiax moriria avui si sortia de casa. Tecmessa i els soldats proven de trobar Àiax, però no són a temps d'evitar-ne el suïcidi: havia enterrat l'espasa, però deixant la fulla dreta per deixar-se caure a sobre.

La part final de l'obra descriu les discussions sobre què cal fer amb el cos d'Àiax. Menelau i Agamèmnon no volen deixar que sigui enterrat, i Teucre s'hi enfronta. Tot i que havia estat el seu rival, Ulisses els ajuda a convèncer que permetin l'enterrament. L'obra acaba amb Teucre fent els preparatius per l'enterrament, al que no assistirà Odisseu per respecte al difunt.^[2]

Dramatis personae[modifica]

Personatges, per ordre d'aparició: Atena, Ulisses, Àiax, cor de mariners salaminis, Tecmessa, un missatger, Teucre, Menelau, Agamèmnon. Personatges muts: Eurísaces, un pedagog, un herald militar.

Escenes[modifica]

Pròleg: Atena, invisible per Ulisses, apareix i li explica com ha impedit que Àiax ataqués els grec fent-li creue la il·lusió que són els ramats que han capturat com a botí. Atena crida a Àiax i aquest surt de la tenda vanagloriant-se de la seva victòria, i explica que té un moltó pres a la seva tenda que es pensa que és Ulisses.
Primer càntic del cor: els mariners salamins es solidaritzen amb Àiax, i expressen nerviosisme i por pels esdeveniments que estan a punt de passar.
Primer episodi: Tecmessa explica al cor les accions d'Àiax i intenta justificar-lo. Quan Àiax torna en si, se sent terriblement avergonyit i manifesta la intenció de suïcidar-se. Tecmessa li suplica que pensi en ella i el seu fill, però decidit a morir Àiax deixa el seu escut al nen com a herència i nomena el seu mig germà Teucre com a tutor.
Primera estança de cor: el cor lamenta la situació en què es troba Àiax.
Segon episodi:un Àiax devastat fa un monòleg reconeixent els seus errors en el que sembla desestimar la idea del suïcidi.
Segona estança de cor: el cor celebra l'aparent canvi de pensament d'Àiax.
Tercer episodi: Apareix un missatge anunciant l'arribada de Teucre al campament grec i advertint de la profecia de Calcant, però Àiax ja ha marxat.
Interludi: Àiax clava l'espasa a terra i demana als déus que el deixin complir la seva voluntat.
Segon càntic del cor: els mariners i Tecmessa corren a buscar Àiax, però ja el troben mort travessat per la seva pròpia espasa.
Quart episodi: Teucre es dol per la mort del seu germà i es disposa a enterrar-lo, però Menelau s'hi oposa i esclata una discussió entre tots dos.
Tercera estança del cor: Adolorits i sense lideratge, els salamins manifesten el desig tornar a casa.
Escena final: Agamèmnon sembla decantar-se per donar la raó al seu germà Menelau, però Ulisses l'acaba convencent de permetre l'enterrament.^[2]

Temàtica[modifica]

Una discussió sobre la conveniència de permetre l'enterrament d'un home deshonorat ja va ser la base de l'argument d'Antígona, una altra de les obres primerenques de Sòfocles.

D'altres temes presents a l'obra són la caiguda i la rehabilitació de l'heroi, i la substitució d'un codi moral basat en la força i l'honor (Àiax) per un de basat en l'enginy (Ulisses).

L'Àiax que mostra Sòfocles és força diferent al que apareix a la Ilíada homèrica. La irracionalitat i la violència descontrolada per no haver obtingut l'armadura d'Aquil·les que dominen l'heroi a la tragèdia contrasta amb el líder coratjós, respectat i pragmàtic que descriu Homer.^[2]

Traducció al català[modifica]

Àiax va ser traduïda al català per Carles Riba l'any 1959.

Referències[modifica]

↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 328, 346. ISBN 842491421X.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Sòfocles; Traducció de Carles Riba. «Notícia preliminar». A: Tragèdies, volum II: Àiax, Edip Rei. Barcelona: Fundació Bernat metge, 1959, p. 17-35, 37.

[1] Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 328, 346. ISBN 842491421X.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Sòfocles; Traducció de Carles Riba. «Notícia preliminar». A: Tragèdies, volum II: Àiax, Edip Rei. Barcelona: Fundació Bernat metge, 1959, p. 17-35, 37.

[1]

[2]