1899
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1899 (mdcccxcix) |
| Islàmic | 1317 – 1318 |
| Xinès | 4595 – 4596 |
| Hebreu | 5659 – 5660 |
| Calendaris hindús | 1954 – 1955 (Vikram Samvat) 1821 – 1822 (Shaka Samvat) 5000 – 5001 (Kali Yuga) |
| Persa | 1277 – 1278 |
| Armeni | 1348 |
| Rúnic | 2149 |
| Ab urbe condita | 2652 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1896 1897 1898 - 1899 - 1900 1901 1902 | |
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Esdeveniments[modifica]
- Països catalans
- 1 de gener, primer número de La Veu de Catalunya, diari en català que es publicà a Barcelona fins al 1937, amb dues edicions diàries.[1]
- 14 de març, Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, és escollit batlle de la ciutat.
- 25 de maig, Barcelona: Últim número de Quatre gats, setmanari artístic i literari que havien creat Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo.[2]
- 3 de juny, Barcelona: S'edita el primer número de la revista artística Pèl & Ploma, impulsada per Ramon Casas i Miquel Utrillo.[3]
- 5 de juliol, cinquena festa modernista a Sitges
- 20 d'octubre, Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, encapçala, com a batlle de la ciutat, una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
- 29 de novembre, Barcelona: al gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
- 3 de desembre, Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, més tard filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
- 17 de desembre, a Barcelona és fundat el Català FC.
- Resta del món
- 1 de gener: En virtut del Tractat de París (1898) finalitza la sobirania espanyola en Cuba.
- 1 de gener: Queens i Staten Island s'uneixen a Nova York.
- 17 de gener: Estats Units pren possessió de l'illa Wake.
- 4 de febrer: combats en Manila durant la guerra filipino-estatunidenca.
- 11 d'octubre, Sud-àfrica: comença la guerra dels Bòers.
- 16 de desembre, Alemanya adquireix les illes Carolines, Mariannes i Palau després de comprar-les a Espanya.
- 16 de desembre, Milà: Alfred Edwards funda l'equip de futbol Milan Cricket and Football Club, actual AC Milan.
- Es filma la pel·lícula The Kiss in the Tunnel
- Maó: Jaume Alzina i Caules, demògraf i economista.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1 de gener, Sabadell, Vallès: Antoni Estruch i Serrabogunyà, futbolista català dels anys 1920 (m. 1950).
- 5 de febrer, Terrassa, Vallès: Joaquim Ventalló i Vergés, periodista, polític, traductor, poeta i publicista català.
- 19 de febrer, Cervelló: Josep Tarradellas i Joan, 125è president de la Generalitat de Catalunya.
- 21 de març, Sabadell: Francesc Baygual i Bas, industrial tèxtil català.
- 23 de març, Manlleu: Josep Viladomat i Massanas.
- 15 d'abril, Llançàː Justa Balló i Salvà, bibliotecària que treballà a la Xarxa de Biblioteques Populars (m. 1993).[4]
- 5 de maig,
- Sabadell: Francesc Trabal, periodista i escriptor (m. 1957).[5]
- Barcelonaː Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (m. 1986).[6]
- 12 de juny, Berlín: Anni Albers, dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora alemanya, professora de l'Escola de la Bauhaus (m.1994).[7]
- 19 de juny, Barcelonaː Maria Carratalà i Van den Wouver, pianista i compositora, pedagoga i crítica musical catalana (m.1984).[8]
- 29 de juliol, Barcelonaː Rosario Pi Brujas, directora, guionista, productora, pionera de la cinematografia catalana i espanyola (m. 1967).[9]
- 16 de setembre, Vinaròs (el Baix Maestrat: Leopold Querol i Roso, pianista valencià.
- 20 de novembre - Teià: Pau Civil i Costa, tenor català (m. 1987).
- 29 de novembre, Sabadell: Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, escriptor en català (m. 1986).
- 2 de desembre, Los Cayos, Haití: Bella Dutton, tennista instal·lada a Barcelona, pionera del tennis femení català (m. 1982).[10]
- 3 de desembre, Barcelona: Noel Clarasó i Serrat, escriptor català.
- Barcelona: Josep Maria Lamaña i Coll, musicòleg i enginyer industrial barceloní.
- Resta del món
- 4 de gener, Kreuztalː Alma Siedhoff-Buscher, dissenyadora alemanya de la Bauhaus.[11]
- 7 de gener: París, França: Francis Poulenc, compositor francès (m. 1963).[12]
- 17 de gener: Brooklyn Nova York: Al Capone, gàngster nord-americà.
- 25 de gener: Paul-Henri Spaak, polític belga.
- 30 de gener: Max Theiler, viròleg sud-africà, Premi Nobel.
- 10 de febrer: Cevdet Sunay, president de Turquia.
- 13 de març: John Hasbrouck van Vleck, físic americà, Premi Nobel de Física de l'any 1977 (m. 1980)[13]
- 15 de febrer, Lodeva, Erau (França): Georges Auric, compositor francès (m. 1983).[14]
- 23 de març, Blato, Eslovènia: Louis Adamic, escriptor i traductor eslovè establert als EUA.
- 27 de març, Chicago, EUA: Gloria Swanson, actriu estatunidenca (m. 1983).[15]
- 28 de març: Merkheuli, districte de Sukhum (Imperi Rus): Lavrenti Béria, polític soviètic (m. 1953)[16]
- 29 de març, Columbus, Ohio, Estats Units: Warner Baxter, actor estatunidenc.(m. 1951)[17]
- 22 d'abril, Sant Petersburg, Imperi Rus: Vladímir Nabókov, escriptor russo-americà (m. 1977).[18]
- 23 d'abril, Klippan, Suècia: Bertil Ohlin, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977 (m. 1979)
- 26 d'abril, Tessalònica, Grècia: Juana Mordó, marxant d'art (m. 1984).[19]
- 29 d'abril: Duke Ellington, compositor, director d'orquestra i pianista americà (m. 1974).[20]
- 8 de maig, Viena, Imperi Austrohongarès: Friedrich Hayek, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1974 (m. 1992).[21]
- 9 de maig: Eddie Pollack, músic de jazz.
- 14 de maig, Krefeld: Charlotte Auerbach, genetista alemanya jueva.[22][23]
- 17 de maig,
- Madridː Carmen de Icaza, novel·lista espanyola del 1935 al 1960 (m. 1979).[24]
- Ermont, Françaː Anita Conti, oceanògrafa i fotògrafa francesa (m. 1997).[25]
- 24 de maig, Compiègne, Picardia, França: Suzanne Lenglen, tennista francesa considerada una de les millors tennistes de tots els temps.[26]
- 31 de maig, Kinsley, Kansas, EEUU: Madge Blake, actriu estatunidenca, coneguda pel seu paper de tieta Harriet a la sèrie Batman.[27]
- 3 de juny, Budapest, Imperi austrohongarès: Georg von Békésy, biofísic hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1961 (m. 1972).[28]
- 7 de juny, Dublínː Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (m. 1973).[29]
- 11 de juny, Osaka, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1968 (m. 1972).
- 12 de juny:
- Königsberg, Prússia: Fritz Albert Lipmann, metge, químic i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1986).[30]
- Zloczew, Imperi Austrohongarès: Weegee, pseudònim d'Arthur (Usher) Felling, fotògraf estatunidenc (m. 1968)[31]
- 13 de juny, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Chávez, compositor mexicà (m. 1978).[32]
- 21 de juny, Brno, Moràvia: Pavel Haas, compositor txec, mort durant l'Holocaust (m. 1944).[14]
- 5 de juliol, Varennes-sur-Amance, Alt Marne (França): Marcel Arland, novel·lista, assagista, crític literari i guionista francès (m. 1986).[33]
- 10 de juliol, Marchienne-au-Pont, Hainaut, Bèlgica: André Souris, compositor i director d'orquestra belga (m. 1970).[34]
- 15 de juliol, Dublín (Irlanda): Seán Lemass, polític irlandès del Fianna Fáil i Taoiseach (Primer Ministre) de la República d'Irlanda del 1959 al 1966 (m. 1971).[16]
- 21 de juliol, Oak Park (Illinois), Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor estatunidenc, Premi Nobel de Literatura de 1954.[35]
- 3 de setembre, Traralgon,(Austràlia): Frank Macfarlane Burnet, viròleg i biòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1960 (m. 1985).[36]
- 20 de setembre,
- Kirchhain, Hessen-Nassau, Prússia: Leo Strauss, filòsof i politòleg estatunidenc d'origen jueu (m. 1973).[37]
- Constantinoble (Imperi Otomà): Louise-Noëlle Malclès, bibliògrafa i documentalista francesa (m. 1977).[38]
- 8 d'octubre, Odessa, Imperi Rus: Yaakov Dori, primer cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel el 1948 (m. 1973).
- 19 d'octubre, Ciutat de Guatemala (Guatemala): Miguel Ángel Asturias Rosales, escriptor i diplomàtic guatemaltenc, Premi Nobel de Literatura de l'any 1967 (m. 1974).
- 13 de novembre: Huang Xianfan, historiador i antropòleg xinès.
- 13 de novembre, La Rochelle: René Dorin, escriptor
- 18 de novembre, Budapest, Hongria: Eugene Ormandy, director d'orquestra hongarès.
- 29 de novembre, Civiasco: Emma Morano, supercentenària italiana que visqué 117 anys i 137 dies (m. 2017).[39]
- 11 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí.
- 12 de desembre, Madrid: Victorina Durán, escenògrafa i figurinista espanyola, pintora.[40]
- 16 de desembre, Teddigton, Regne Unit: Noël Coward, dramaturg, actor i guionista britànic.
- 25 de desembre, Nova York (els EUA: Humphrey Bogart, actor nord-americà.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 7 d'abril, Barcelona: Joaquim Rubió i Ors, escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conegut també pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat.[41]
- 18 de novembre, Barcelona: Pilar Pascual de Sanjuán, mestra, feminista i escriptora catalana (n. 1827).[42]
- Sogorb, Alt Palància: Francesc d'Assís Aguilar i Serrat, clergue i naturalista (n. 1826).
- Ramon Alorda Pérez, pintor realista especialitzat en aquarel·la i en pintura sobre ceràmica.[43]
- Resta del món
- 16 de febrer, París (França): Félix Faure, President de la República Francesa (n. 1841).
- 2 de març, Berlín: Marie Louise Dustmann-Meyer, soprano alemanya.
- 13 d'abril, París: Felipe Arroyo Roxas, pintor (n. 1840).
- 25 de maig,
- San Pedro del Pinatar, Múrcia: Emilio Castelar, polític espanyol, President de la I República Espanyola (1873 - 1874) (67 anys).[44]
- Thomery (By), Françaː Rosa Bonheur, artista francesa, animalière (pintora d'animals) i escultora.[45]
Referències[modifica]
- ↑ «La Veu de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Quatre Gats | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Pèl & Ploma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 93. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Francesc Trabal i Benessat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Chronology». The Josef & Anni Albers Foundation. Arxivat de l'original el 2021-08-14. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujer: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi». Asparkía, 27, 2015, pàg. 131-145.
- ↑ Calderón Argelich, Alfonso; Rivas Gómez-Calcerrada, Gema. «Rosario Pi Brujas». Real Academia de la Historia. [Consulta: febrer 2022].
- ↑ «Isabela Dutton de Pons | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Alma Siedhoff-Buscher» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Francis Poulenc». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «John H. van Vleck. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ 14,0 14,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Gloria Swanson (American actress)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 13-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ 16,0 16,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Warner Baxter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Juana Mordo. Galerista pionera de la vanguardia» (en castellà). eSefarad, 30-12-2017. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Duke Ellington» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Charlotte Auerbach, bióloga» (en castellà). Mujeres con ciencia, 14-05-2016. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Beale, Geoffrey. «Charlotte Auerbach» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «Carmen de Icaza». Biblioromance.es. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Kévorkian, Georges. «Anita Conti, un regard sur la mer» (en francès). L'âme de nos marins. Le blog de l'association Aux Marins. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «El llegat centenari de Suzanne Lenglen». Jocs Olímpics. Comitè Olímpic Internacional, 09-09-2022. [Consulta: juny 2023].
- ↑ «Madge Blake». IMDb. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1961» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Elisabeth Bowen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Weegee | American photographer» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Carlos Chávez». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/musdico/Andr�_Souris/170170 Encyclopédie Larousse en ligne - André Souris]» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Ernest Hemingway | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960» (en anglès americà). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Leo Strauss | American political philosopher» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ Éloi, Catherine. MALCLÈS, Louise-Noëlle : Constantinople (Turquie), 20 septembre 1899 – Avignon, 27 mars 1977. Villeurbanne: Presses de l'enssib, 2020-10-14, p. 173-174. ISBN 978-2-37546-137-2.
- ↑ «World's oldest person, Emma Morano, dies at age of 117» (en anglès). BBC News, 16-04-2017.
- ↑ Gaitan Salinas, Carmen. «Victorina Durán Cebrián | Real Academia de la Historia». [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ «Joaquim Rubió i Ors | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Emilio Castelar y Ripoll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Rosa Bonheur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 febrer 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1899 |