Adela Maria Trepat i Massó

Adela Maria Trepat i Massó

Biografia
Naixement	2 maig 1905 Barcelona
Mort	21 agost 1964 (59 anys) Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	catedràtica de batxillerat (1929–), filòloga, traductora

Adela Maria Trepat i Massó (Barcelona, 2 de maig de 1905 – 21 d'agost de 1964) fou una llatinista i traductora, alumna de Joaquim Balcells i Pinto.

Estudià a la universitat de Barcelona, obtingué el premi extraordinari de llicenciatura (1924) i es doctorà el 1926 amb un estudi sobre Lucreci. Obtingué una càtedra de llengua i literatura francesa d'ensenyament mitjà el 1928 i ocupà un lloc a Reus; l'any 1930 passà a l'Institut Maragall de Barcelona. Això li permeté fer classes d'epigrafia a la Universitat Autònoma. Acabada la guerra, després de dos expedients de depuració, feu encara algun curs universitari però es dedicà totalment a l'ensenyament mitjà.

Durant els anys d'estudis havia fet un curs d'història, cosa que li permeté introduir-se en els temes de l'arqueologia, numismàtica i epigrafia. Va col·laborar amb Bosch i Gimpera i obtingué una beca per seguir estudis de filologia clàssica a Berlín. A partir de l'any 1933, interrompé les estades a Alemanya amb l'ascens de Hitler al poder. Trepat dominava diverses llengües: francès, italià, anglès, a més de l'alemany i les llengües clàssiques.

Amb Anna Maria de Saavedra treballà per la Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura llatina), per la qual traduïren les Heroides (1927) i Les Metamorfosis (1930-1932) d'Ovidi. De fet, foren les úniques traduccions publicades en aquesta col·lecció per dones fins a l'any 1965.

Bibliografia

• Esperança Borrell Vidal, "Adela Maria Trepat i Massó (1905-1964)", en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 331-333
• «Adela Maria Trepat i Massó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Joaquim Vayreda, "Una doctora catalana, catedràtica d'institut", Imatges 11 (20 d'agost de 1930), p. 17