Alícia Guri i Canivell
| Biografia | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1929  Barcelona | |||||||||||||||||||
| Mort | 23 abril 2020 (90 anys) Premià de Mar (Maresme) | |||||||||||||||||||
| Causa de mort | Causes naturals (COVID-19 ) | |||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||
| Ocupació | tennista, jugadora de tennis taula | |||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Espanya | |||||||||||||||||||
| Esport | tennis tennis de taula | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
Alícia Guri i Canivell (Barcelona, 28 de juliol de 1929 - Premià de Mar, 23 d'abril de 2020) fou jugadora de tennis i tennis de taula catalana.[1][2][3]
Els primers anys de vida van transcórrer a Barcelona, però durant el conflicte bèl·lic la seva família es va traslladar a viure a Argentona, on de la mà del seu pare, gran afeccionat als esports, es va iniciar en la natació, l'hípica i el tennis.[4] Posteriorment, en plena postguerra, van tornar a Barcelona, on va assistir a l'escola de les Esclaves de Sagrat Cor; els dijous a la tarda assistia a classes particulars de tennis al Reial Club de Tennis del Turó i el cap de setmana anaven a cavall tant en un picador de la Bonanova com a la casa d'estiueig d'Argentona.[4]
Les primeres competicions tennístiques que va realitzar foren de caràcter local, però amb la seva habilitat va anar escalant categories fins a arribar a la màxima divisió estatal.
Trajectòria[modifica]
Membre del Club Tennis Barcino, fou campiona d'Espanya en dobles femenins juntament amb Pilar Barril des del 1951 al 1958,[4] i tres cops en dobles mixtos[5] juntament amb Emilio Martínez.[4] A nivell individual guanyà el Torneig Comte de Godó el 1953, i el Campionat d'Espanya el 1959[4] després d'haver perdut 4 finals seguides contra Pilar Barril.[4] També va guanyar diversos campionats de Catalunya. Va participar en tornejos internacionals com els de Roma, Wimbledon (1958-59), Portugal, Suïssa i campionats estatals amb participació internacional.[4]
També practicà el tennis de taula, on guanyà dinou títols estatals, tres individuals (1954, 1955, 1956) i nou consecutius per equips (1953-61), els dos primers amb el Club Mayda i els altres set amb el CT Barcino.[2] En els Campionats de Catalunya guanyà 14 títols, 6 per equips amb el Barcino, 6 en dobles i 2 en mixtos.[2] Fou membre del primer equip espanyol femení que participà en un Campionat del Món (1959).[2]
Es va casar amb 31 anys i després del naixement del seu fill, van viure un parell d'anys a Canadà, on va donar classes de tennis, i 28 anys a Andorra, on seguí amb les classes que ja havia iniciat en el seu període canadenc. Després de la mort del marit, va tornar a Barcelona, on va seguir jugant a tennis fins als 79 anys, edat amb què es va retirar de la pràctica esportiva.[4]
Li fou concedida la Medalla de Plata de l'Ajuntament de Barcelona en les disciplines de tennis i tennis de taula.[5] L'any 1954 l'Ajuntament de Barcelona va concedir a Pilar Barril i Alicia Guri la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu de plata pel seu triomf al Campionat d'Espanya de Tenis els anys 1951 i 1953, en la modalitat de dobles.[6]
Referències[modifica]
- ↑ El Club Tenis Barcino. Barcelona: Club Tenis Barcino, 29.01.2013, pàg. 52.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Alicia Guri». Gran Enciclopèdia Catalana, 30-04-2013. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ «"Presents", el coronavirus amb noms i cognomsː 3. Alícia Guri, d'Argentona a Wimbledon». CCMA. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Ribalta Alcalde, Maria Dolors. Dones, esport i dictadura: la memòria oral d'esportistes catalanes durant la primera etapa del franquisme (1939-1961) (tesi). Barcelona: Ramon Llull, 21-01-2016, p. 540-542.
- ↑ 5,0 5,1 «Alicia Guri Canivell». CT Barcino. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ «Edición del sábado, 16 enero 1954, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 2 setembre 2022].