Anemarrhena asphodeloides
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | Anemarrhenae Rhizoma  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Gènere | Anemarrhena |
| Espècie | Anemarrhena asphodeloides Bunge, 1833 |
Anemarrhena asphodeloides és l'única espècie de planta amb flors del gènere monotípic Anemarrhena,[1] dins la subfamília de les Agavoideae de les asparagàcies.[2] És una planta nativa de la Xina i de Mongòlia que es conrea per les seves propietats medicinals.
Descripció[modifica]
Són plantes herbàcies vivaces amb rizomes horitzontals que poden atènyer fins a 1 metre d'altura. Les fulles tenen una forma similar a les de les poàcies (gramínies), però es van estrenyent fins a arribar a ser filiformes, són basals i poden arribar a fer 60 centímetres de llargària. Les flors són hermafrodites i es disposen al llarg d'un escap floral, solitàries o en grups de 2 o 3. El periant, amb sis tèpals, presenta forma d'embut. L'androceu està format per 3 estams, al gineceu l'ovari és trilocular, amb dos òvuls cadascun. El fruit és una càpsula amb dehiscència loculicida.[3][4]
Taxonomia[modifica]
El gènere Anemarrhena i l'espècie Anemarrhena asphodeloides van ser publicats per primer cop l'any 1831 a la revista Mémoires présentés à l'Académie impériale des Sciences de St. Petersbourg par divers Savans et dans ses assemblées pel botànic alemany Alexander von Bunge (1803-1890).[5][6][7]
Sinònims[modifica]
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de:
- Anemarrhena:[1]
- Terauchia Nakai
- Anemarrhena asphodeloides:[8]
- Terauchia anemarrhenifolia Nakai
Usos[modifica]
Anemarrhena asphodeloides ha estat utilitzada com a planta medicinal per la medicina tradicional xinesa des de l'antiguitat, la primera referència escrita va aparèixer al tractat Shennong Ben Cao Jing, datat vers l'any 300. La part de la planta utilitzada és el rizoma, especialment com a antipirètic, però també contra la diabetis i el restrenyiment. Els principis actius presents al rizoma són essencialment saponines esteroidals.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Anemarrhena» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ Li, Fang; Li, Chan; Tian, Enwei; Chen, Aimin; Ye, Haoting; Shu, Yuqi; Chao, Zhi «The complete chloroplast genome sequence of Anemarrhena asphodeloides Bunge» (en anglès). Mitochondrial DNA Part B, vol. 4, núm. 1, febrer 2019, pàg. 441-442. DOI: 10.1080/23802359.2018.1545542.
- ↑ Wang et alii, 2014, p. 43.
- ↑ «Anemarrhena» (en anglès). Missouri Botanical Garden, St. Louis, MO & Harvard University Herbaria, Cambridge, MA. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Anemarrhena Bunge» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Anemarrhena asphodeloides Bunge» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ Bunge, 1831, p. 140.
- ↑ «Anemarrhena asphodeloides» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ Wang et alii, 2014, p. 44.
Bibliografia[modifica]
- Bunge, Alexander «Enumeratio plantarum quas in China boreali collegit Dr. Al. Bunge Anno 1831» (en llatí). Mémoires présentés à l'Académie impériale des Sciences de St. Petersbourg par divers Savans et dans ses assemblées [St. Petersbourg], vol. II, 1831.
- Wang, Yingli; Dan, Yang; Yang, Dawei; Hu, Yuli; Zhang, Le; Zhang, Chunhong; Zhu, Hong; Cui, Zhanhu; Li, Minhui; Liu, Yanze «The genus Anemarrhena Bunge: A review on ethnopharmacology, phytochemistry and pharmacology» (en anglès). Journal of Ethnopharmacology, vol. 153, núm. 1, 2014, pàg. 42-60. DOI: 10.1016/j.jep.2014.02.013.