Moixernó
Calocybe gambosa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090261 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Lyophyllaceae | ||||||||
| Gènere | Calocybe | ||||||||
| Espècie | Calocybe gambosa Donk, 1962 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus gambosus | ||||||||
| Sinònims | Agaricus gambosus Tricholoma gambosum Tricholoma georgii Tricholoma palumbinum Tricholoma gambosum var. aestivale Tricholoma gambosum var. vernale Calocybe gambosa var. flavida Calocybe gambosa var. palumbina
| ||||||||
El moixernó (Calocybe gambosa)[1][2][3][4] és un bolet de la família de les liofilàcies. Rep el seu nom científic del grec kybe, 'cap', i kalós, 'bonic', en al·lusió al barret d'aquest bolet; en llatí, gambosa significa, referint-se a un animal, 'que té la sofraja inflada', ja que aquest bolet té el peu inflat, a mig aire. També es coneix com a moixeró, moixernó de primavera o bolet de Sant Jordi[1][5][4]
Morfologia[modifica]
Presenta un barret molsut, de 3 a 10 cm, convex, aplanat en els exemplars vells, d'un blanc brut, o fins cremós, amb làmines primes, lliures, blanques o lleugerament grogues.
El peu, gruixut, pot atènyer de 3 a 7 cm d'altura i és compacte, corbat, ple, de color blanc.
La seua carn no és fibrosa, sinó que es trenca i s'engruna entre els dits, té un sabor agradable i una olor de farina fresca.
Hàbitat[modifica]
Viu en els prats, entre l'herba, i en els matolls no gaire espessos. Sovint forma erols.
Surt a la primavera pels volts de Sant Jordi, d'ací prové el seu nom.
Ús[modifica]
És un bolet comestible excel·lent.[6]
Espècies[modifica]
Es diferencien quatre grans grups de moixernons que podem separar de manera senzilla:[3][1][7]
Moixernons vers o veritables[modifica]
Són bolets massissos, blancs o de color camussa, que creixen fent corriols en prats i espais oberts. El moixernó (Calocybe gambosa) és gairebé sempre primaveral mentre que la resta són tardorals.
- Calocybe gambosa, moixernó
- Entoloma prunuloides, moixernó ver de làmines roses
- Dermoloma josserandii, moixernó ver de tardor
Moixernons cama-blaus[modifica]
Són bolets carnosos, massissos, de làmines denses, eminentment tardorals i que, excepte algunes espècies, solen viure en boscos, clarianes o marges de camins. Poden tenir aspecte de carlet. Pertanyen al gènere Lepista, per la qual cosa podem separar amb facilitat les làmines de la carn del barret.
- Lepista nuda, moixernó blau
- Lepista sordida, moixernó blau petit
- Lepista personata, moixernó cama-blau
- Lepista glaucocana, moixernó lilós
Moixernons de pastor[modifica]
Són bolets gairebé sempre esvelts o de cama aprimada, sovint fibril·losa i consistent. De barret gens massís, estès i sovint umbonat
- Melanoleuca strictipes (= M. subalpina)(= M. evenosa), moixernó de pastor o moixernó d’estiu
- Melanoleuca melaleuca, moixernó de pastor bru
- Melanoleuca cognata, moixernó de pastor color de conyac
- Melanoleuca humilis, moixernó de pastor de cama bruna
- Melanoleuca gramnopodia (= M. brevipes), moixernó de pastor de cama estriada
- Melanoleuca cinereifolia, moixernó de pastor de cendra
- Melanoleuca exscissa (= M. substrictipes), moixernó de pastor grisenc
- Dermoloma cuneifolium, moixernó fredolic
Moixernons de tardor[modifica]
El moixernó de tardor ver (Clitopilus prunulus) és un bolet que comparteix el mateix hàbitat pratícola pasturat que el moixernó ver (Calocybe gambosa), el mateix aspecte, color i l’olor de farina. Només canvia l’estació de creixença. Cap altre espècie de bolet de tardor té aquestes característiques.
En aquest grup hi ha espècies que formen bolets enormes, sorprenentment desmesurats, de mida gegantina. Solen créixer formant corriols en prats de muntanya, alguns també en clarianes de boscos de terra baixa.
Moixernons de tardor gegantins:
- Aspropaxillus giganteus (= Clitocybe geotropa var. gigantea), moixernó gegant
- Aspropaxillus candidus, moixernó gegant solcat
- Aspropaxillus lepistoides, moixernó gegant bombat
Moixernons de tardor no gegantins:
- Clitopilus prunulus, moixernó de tardor
- Lepista luscina, moixernó de mota
- Lepista panaeolus, moixernó tacat
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2022, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ 4,0 4,1 Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Vol. V, p:730-734. Barcelona: Curial, 1982.
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 118-119.
- ↑ Micopèdia
Bibliografia[modifica]
- Nouvel atlas des champignons, Henri Romagnesi, volum II, Bordas, 1958.
- Les quatre saisons des champignons, Heinz Clémençon, Serge Cattin, etc., volum I / II, La Bibliothèque des Arts 1980, ISBN 2-85047-101-1.
- Les Champignons, Roger Phillips, Éditions Solar, ISBN 2-263-00640-0.
- Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moixernó |
- Fotografies de moixernons en diferents estadis de maduresa. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.
- Fotografies de moixernons. Arxivat 2007-12-03 a Wayback Machine.
- El moixernó a l'Índex Fungorum. (anglès)
- Com buscar i on trobar el moixernó Arxivat 2014-05-21 a Wayback Machine.
