El bulevard del rom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Boulevard du rhum)
Infotaula de pel·lículaEl bulevard del rom
Boulevard du rhum Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Enrico Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlain Poiré Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMax Douy Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Enrico Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrançois de Roubaix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Boffety Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Espanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada135 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeBelize Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'aventures i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Temanàutica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCarib Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066857 Filmaffinity: 344108 Allocine: 31379 Letterboxd: rum-runners Allmovie: v141914 TCM: 486317 TMDB.org: 74811 Modifica el valor a Wikidata

El bulevard del rom[1] (títol original en francès: Boulevard du rhum) és una pel·lícula franco-italo-espanyola dirigida per Robert Enrico, del 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

1925: la Prohibició (1919-1933) s'aplica als Estats Units. Al llarg de les aigües internacionals, sobre la línia de les 3 milles a partir de les costes US (el Rum Row: el "Passeig del Rom"), els vaixells carregats d'alcohol dels rum-runners esperen que els bots ràpids vinguin a emportar-se'l lliurement. El vaixell de Cornelius van Zeelinga (un valent capità, busca-raons, fort però no gaire viu…), vingut de Jamaica amb un carregament de rom, és enfonsat pels guardacostes americans. Cornelius se'n surt, passa a Mèxic… És albergat en una fonda (gargote). El patró li proposa "jugar al cec". El joc consisteix a cobrar per servir de blanc: en un paller fosc, una dotzena de tiradors amagats han comprat el dret de disparar-li cadascun un tret de revòlver. Cornelius hi juga diverses vegades, i, ferit però ric, torna a Jamaica a la barra d'un vaixell petit, The Lady of my heart. El traficant Sanderson l'espera per confiar-li un nou carregament de rom, però Cornelius entra en un cinema i veu una pel·lícula muda de Linda Larue. S'enamora de l'actriu, i deixant el contraban, la persegueix a través dels ports que voregen el Golf de Mèxic. Trobarà fortuïtament Linda en una platja deserta…[2]

Els exteriors tropicals (platges, mar, ciutats kitsch de les Antilles Angleses) revaloren la pel·lícula. Lino Ventura (còmode en les baralles i els concursos de festa…) és esborrat per Brigitte Bardot en la seva trentena flexible i resplendent (no interpretarà després més que 3 pel·lícules, i aturarà la seva carrera el 1973…). Cal destacar-ne nombrosos segons papers de valor, com Ronald (Guy Marchand), l'amant de Linda - Jess Hahn com a capità rum-runner - Lord Hammond, etc.

Les escenes notables: el "joc del cec" - la reconstitució de les festes dels feliços anys vint als hotels de gran luxe tropicals de les West-Indies - la trobada de Lord Hammond (disfressat de Lord Horatio Nelson, a la barra de la seva goleta) i de Linda mentre que el Lady és pres en caça pels US Coast Guards a l'altura d'Haití - el matrimoni de Linda amb el Lord, i la seva cançó d'adéu - el duel al sabre entre Lord Hammond i Cornelius, "que l'ha deshonrat amb Linda" - la baralla dels rum-runners alliberats de presó: començant en un saloon, evoluciona al carrer i els bars veïns, en la tradició dels westerns de Ford...

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 esadir.cat. El bulevard del rom. esadir.cat. 
  2. «Boulevard du rhum». The New York Times.