Camea
Chamaea fasciata  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 1,95 g (pes al naixement) |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716861 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paradoxornithidae |
| Gènere | Chamaea |
| Espècie | Chamaea fasciata (Gambel, 1845) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Parus fasciatus |
| Distribució | |
 | |
La camea[1] (Chamaea fasciata) és una espècie d'ocell de la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae),[2] tot i que sovint encara se'l troba classificat amb els sílvids (Sylviidae).[3] És l'única espècie del gènere Chamaea. És també l'únic paradoxornítid nadiu del continent americà.[2] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Descripció[modifica]
- Ocell menut amb uns 15 cm de llarg incloent la llarga cua, que sovint manté enlairada.
- Plomatge de tons bastant uniformement bruns grisencs o olivacis. Ales curtes. Bec curt i iris grogós.
Hàbitat i distribució[modifica]
Habita zones de chaparral, arbusts i matoll de terres baixes costaneres i turons d'Amèrica del Nord, a l'oest de les muntanyes Rocoses.
Taxonomia[modifica]
Aquest ocell ha estat assignat a diverses de famílies. S'ha considerat l'únic membre de la monotípica Chamaeidae i també s'ha inclòs als egitàlids, pàrids, timàlids i sílvids. La American Ornithologists' Union els situa als timàlids basant-se en estudis amb hibridació d'ADN.[5] Arran posteriors anàlisis de seqüències d'ADN, s'havia arribat a concloure que aquest ocell estava més relacionat amb els tallarols del Vell Mon i que per tant calia ubicar-lo als sílvids, juntament amb els becs de lloro i considerar-lo l'única espècie americana de la família.[6][7][8]
Curiosament, la tallareta cuallarga i la seva parent propera la tallereta sarda presenten una sorprenent semblança amb la camea. Tanmateix, la biogeografia i les dades moleculars demostren que les seves similituds constitueixen un cas de convergència evolutiva pel fet que tots són ocells que habiten el matollar mediterrani, també present a Califòrnia.[9][10]
El 2019, una important revisió taxonòmica d'espècies fins aleshores classificades com a sílvids va concloure que el gènere Chamaea estava més estretament emparentat amb els becs de lloro i les fulvetes, que d'altra banda són un grup exclusivament asiàtic. A causa de la seva distinció filogenètica i morfològica, la família Paradoxornithidae va ser proposada per a aquest clade, incloent-hi la camea.[11]
El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 10.2, 2020) transferí finalment la Camea a la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae).[12] Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat encara dins de la família dels sílvids.[3]
S'han descrit 5 subespècies:[13]
- C. f. fasciata (Gambel, 1845). Oest de Califòrnia.
- C. f. henshawi Ridgway, 1882. Sud de Califòrnia i nord-oest de Baixa Califòrnia.
- C. f. margra Browning, 1992. Sud d'Oregon.
- C. f. phaea Osgood, 1899. Oest d'Oregon.
- C. f. rufula Ridgway, 1903. Nord-oest de California.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camea |
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «camea». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Sylviid babblers, parrotbills, white-eyes». IOC World Bird List Version 11.1. International Ornithologists' Union, gener 2021.
- ↑ 3,0 3,1 del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 634. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Wrentit. Chamaea fasciata» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ PDF Charles G. Sibley i Jon E. Ahlquist (1982) The Relationships of the Wrentit as Indicated by DNA-DNA Hybridization The Condor 84 (40–44). doi:10.2307/1367818.
- ↑ Alice Cibois (2003). Mitochondrial DNA Phylogeny of Babblers (Timaliidae). Auk 120 (1–20). doi:10.1642/0004-8038(2003)120[0035:MDPOBT]2.0.CO;2. JSTOR 4090138.)
- ↑ Magnus Gelang, Alice Cibois, Eric Pasquet, Urban Olsson, Per Alström, Per G. P Ericson (2009) Phylogeny of babblers (Aves, Passeriformes): major lineages, family limits and classification. Zoologica Scripta. Volum 38 (225–236) DOI: 10.1111/j.1463-6409.2008.00374.x
- ↑ Robert G.Moyle, Michael J. Andersen, Carl H. Oliveros, Frank D. Steinheimer, i Sushma Reddy. (2012). Phylogeny and biogeography of the core Babblers (Aves: Timaliidae). Systematic Biology 61 (631-651) doi: 10.1093/sysbio/sys027
- ↑ Helbig, A. J.. «Phylogeny and biogeography of the genus Sylvia». A: Shirihai, Hadoram. Sylvia warblers. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2001, p. 24–29. ISBN 0-691-08833-0.
- ↑ Jønsson, Knud A.; Fjeldså, Jon «A phylogenetic supertree of oscine passerine birds (Aves: Passeri)». Zoologica Scripta, 35, 2, 2006, pàg. 149–186. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2006.00221.x.
- ↑ Cai, Tianlong; Cibois, Alice; Alström, Per; Moyle, Robert G.; Kennedy, Jonathan D.; Shao, Shimiao; Zhang, Ruiying; Irestedt, Martin; Ericson, Per G.P. «Near-complete phylogeny and taxonomic revision of the world’s babblers (Aves: Passeriformes)». Molecular Phylogenetics and Evolution, 130, gener 2019, pàg. 346–356. DOI: 10.1016/j.ympev.2018.10.010. ISSN: 1055-7903.
- ↑ «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ Chamaea fasciata a Integrated Taxonomic Information System Rev. 29/01/2014 (anglès)