Circuit de Barcelona-Catalunya

Infotaula d'edifici Circuit de Barcelona-Catalunya
Tribuna i recta d'arribada
Nom en la llengua original	(ca) Circuit de Barcelona-Catalunya
Epònim	Catalunya
Dades
Tipus	Autòdrom
Construcció	1991
Mesura	4.675 () m
Revolt	16
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vallès Oriental (Catalunya) i Montmeló (Vallès Oriental)
Localització	Montmeló,Parets del Vallès,Granollers
41° 34′ 12″ N, 2° 15′ 40″ E
Plànol
Activitat
Esdeveniment	F1; MotoGP; GP2; 24 H motociclistes; 24 H automobilistes
Rècord de la volta	54,648s (2006). Angelo, rècord mundial
Lloc web	circuitcat.com

El Circuit de Barcelona-Catalunya, conegut també com a Circuit de Catalunya, o també a vegades Circuit de Montmeló, és una pista de curses de velocitat situada a cavall dels termes municipals de Montmeló, Parets del Vallès i Granollers, al Vallès Oriental. Ubicat a 32 km de Barcelona, s'hi pot accedir per carretera (AP-7 i C-17) o en tren (línies R2 i R11). Els dies de Gran Premi el circuit posa a disposició de les aerolínies interessades el seu heliport.

Història

Antecedents

A començament de la dècada de 1980, l'antic circuit de Montjuïc havia quedat totalment desfasat. El Reial Automòbil Club de Catalunya, conscient que Catalunya necessitava un circuit apte per a curses de Fórmula 1 i de motociclisme, adquireix uns terrenys prop de Caldes de Malavella per construir-n'hi un. Amb aquesta finalitat arribà a apujar les quotes als seus més de 90.000 socis, però finalment la iniciativa no es concretà. Una altra iniciativa abandonada pretenia ampliar el circuit de Montjuïc, afegint-hi fins i tot la plaça d'Espanya. Finalment, la Generalitat de Catalunya s'hi involucrà i començà a projectar un circuit al Vallès Oriental.

Gestació

Cap a 1985, es localitzaren uns terrenys en venda a Montmeló que reunien les característiques desitjades. El 3 d'octubre de 1986, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposició no de llei, instant al Consell Executiu a «coordinar els organismes pertinents, amb la finalitat d'estudiar i unir esforços per a la creació d'un nou circuit permanent de velocitat». El juliol de 1987 s'aprovaren les reformes urbanístiques adients a Montmeló i a Granollers per permetre-hi la construcció d'aquesta gran infraestructura. El 24 de desembre d'aquell mateix any, el RACC adquirí la finca, valorada en més de 500 milions de pessetes d'aleshores (uns 3.000.000 d'euros actuals). Després de diversos tràmits administratius, el 24 de febrer de 1989 es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat, l'Ajuntament de Montmeló i el RACC, i es va firmar el conveni amb el Consejo Superior de Deportes (CSD). Aquell mateix dia, es va posar la primera pedra del Circuit de Catalunya.

Inauguració

Un cop enllestida l'obra, per a la qual calgué moure 1.000.000 de m³ de terra, el nou Circuit de Catalunya s'inaugurà oficialment el 10 de setembre de 1991. Cinc dies després, el circuit va acollir la primera cursa oficial, el Campionat d'Espanya de Turismes, amb victòria de l'expilot de F-1, Lluís Pérez Sala. El 29 de setembre de 1991 es va disputar el 35è Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 després de setze anys d'absència a Catalunya. El mundial de motociclisme va arribar un any més tard amb la celebració del G.P. d'Europa, nom que canvià pel de Gran Premi de Catalunya a partir de 1996.

Al novembre de 2006, el traçat veié la seva primera gran reforma, anteriorment només s'havien fet petits retocs com per exemple l'eliminació de la variant de la recta de dalt. Es modificà el revolt de La Caixa, on s'incorporà una nova variant destinada a les competicions sobre quatre rodes. Al gener de 2007, va arribar la segona gran reforma, consistent en la nova xicana, situada entre els dos últims revolts abans de l'entrada a la recta principal.

Fruit de l'acord de patrocini de l'Ajuntament de Barcelona amb el Circuit amb l'objectiu de vincular el turisme de la Ciutat comtal a l'activitat de la instal·lació, el 2 de setembre de 2013 el circuit canvia oficialment el seu nom. Així deixa d'anomenar-se Circuit de Catalunya per canviar a la nova denominació Circuit de Barcelona-Catalunya.

Les instal·lacions

Amb una superfície total ocupada de 120 ha i 79,5 ha de superfície practicable, ens trobem davant les instal·lacions dedicades a les competicions de velocitat més grans del país. El paddock ocupa 48.000 m², i disposa de 50 boxes en una superfície de 4.800 m². Els espais VIP es reparteixen entre 37 Pisos Box, 18 Suites Platinum, 18 Suites Gold i la Sala VIP a la Torre de Control. Hi ha a més una sala de premsa i briefing de 1.230 m², un restaurant permanent amb capacitat per 250 persones, vuit bars permanents, 32.000 places d'aparcament, dos heliports, una benzinera, un túnel de rentatge de vehicles, una escola de conducció i una zona especial per a la pràctica del 4x4.

Característiques del traçat

Degut a l'enorme quantitat de proves i tests que es fan al circuit, els pilots i mecànics de la Fórmula 1 se'l coneixen a la perfecció, cosa que genera crítiques per part dels que pensen que es deixa molt poc marge a les sorpreses.

Els avançaments no són gens fàcils de dur-se a terme, ja que a causa de les turbulències creades pel cotxe que es té davant, el cotxe perseguidor no pot seguir-lo de prop en arribar al tram ràpid del final del circuit. Això fa que el perseguidor no pugui estar suficientment a prop del cotxe que vol superar en el pas de la primera volta, que és l'únic punt on hom podria pensar raonablement en l'avançament. A la cursa de l'any 2007 es va introduir una petita xicana en el lloc del primer dels dos sweepers, per tal de facilitar l'avançament.

L'entrada al Pit Lane del Circuit de Catalunya

La direcció del vent pot canviar de forma radical durant una cursa, un factor significatiu donada la importància de l'aerodinàmica en els cotxes de Fórmula 1. Com a resultat d'això, el fet és que resulta difícil de trobar una bona configuració aerodinàmica, atès que, mentre els cotxes poden patir d'excés de càrrega aerodinàmica (resistència) i dificultat de viratge en una part concreta del circuit pel matí, poden evidenciar l'efecte contrari en la mateixa part del circuit per la tarda. Per si això no fos suficient, una combinació i composició de pneumàtics poden adaptar-se perfectament en una sessió de proves, però poden no fer-ho de la mateixa forma un parell de mesos més tard. Aquestes condicions variables poden portar a rendiments inesperats a alguns equips durant la cursa.

El circuit ha estat lloc d'alguns grans moments pels afeccionats:

• Al GP de 1991, Ayrton Senna i Nigel Mansell van córrer en paral·lel tota la recta de tribuna lluitant per la segona plaça, amb un Mansell que finalment va guanyar el "duel" i la cursa.
• Al GP de 1994 Michael Schumacher va aconseguir finalitzar en segona posició malgrat haver conduït la meitat de la cursa sense sisena velocitat.
• Al GP de 1996 Michael Schumacher va guanyar la seva primera cursa amb Ferrari, després de dominar una cursa marcada per una tempesta de pluja.
• Al GP de 2001 Mika Häkkinen va trencar l'embragatge quan liderava la cursa a manca d'una volta, cedint la victòria a Michael Schumacher.
• Al GP de 2006 Fernando Alonso va ser el primer pilot espanyol en guanyar una cursa en un gran premi d'Espanya.

Durant la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a Barcelona el Circuit de Catalunya albergà la prova de 100 quilòmetres contrarellotge de ciclisme.

Voltes ràpides absolutes (Traçat Gran Premi)

Anys	Longitud	Pilot	Equip	Volta ràpida
1991-1994	4,747 km	Michael Schumacher	Benetton-Ford	1:20,989 (1993)
1995-1996	4,727 km	Damon Hill	Williams-Renault	1:24,531 (1995)
1998-1999	4,728 km	Giancarlo Fisichella	Jordan-Peugeot	1:22,242 (1997)
2000-2003	4,730 km	Rubens Barrichello	Ferrari	1:20,143 (2003)
2004-2006	4,627 km	Giancarlo Fisichella	Renault	1:15,641 (2005)
2007-	4,655 km	Kimi Räikkönen	Ferrari	1:21,670 (2008)

Jorge Lorenzo encapçalant la cursa de MotoGP durant el GP de Catalunya de 2010

Al Circuit de Catalunya s'hi celebren, entre d'altres, el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, GP2, Euroformula Open i les competicions de motociclisme de MotoGP, Moto2 i Moto3.

Oficials de Cursa

Els Oficials de Cursa del Circuit de Catalunya són un col·lectiu de persones que, de forma voluntària, col·laboren dins de l'àrea esportiva del Circuit amb la direcció de cursa o amb l'organització d'una activitat esportiva per tal de garantir tant la seguretat dels participants com la ràpida i efectiva solució de qualsevol incident derivat de l'activitat a pista. Els diferents col·lectius d'Oficials són:

• Caps de Control i Oficials de Pista: Repartits de forma estratègica al llarg del traçat, el circuit disposa punts de control, cadascun d'ells sota la responsabilitat d'un Cap de Control a excepció del Control ST que depèn directament de direcció de cursa. Els altres punts es numeren seguint la relació: zero, doble zero, u, dos, tres,... fins a completar el traçat.
• Oficials de Boxes, que realitzen idèntiques tasques que els de pista afegint-hi protocols per garantir l'ordre al Pit Lane seguint les instruccions de Direcció de Cursa.
• Oficials de Logística, que realitzen tasques dirigides a garantir la total disponibilitat dels materials i articles necessaris a qualsevol punt del circuit; així com d'abastir els companys de vitualles.
• Comissaris Tècnics, que seguint el reglament tècnic de cada prova s'asseguren que els participants l'observin a la perfecció.
• Direcció de Cursa, qui conjuntament amb l'organització coordina l'esdevenir complet de cada prova o competició garantint l'aplicació de cada reglament esportiu.
• Comissaris Esportius, a qui Direcció de Cursa consulta davant qualsevol incidència; i amb capacitat per dictaminar davant qualsevol divergència de criteris.

Un vehicle de suport del Circuit de Catalunya

Els següents vehicles col·laboren directament amb el col·lectiu:

• Vehicles de rescat: intervenen en cas que els vehicles accidentats obstrueixin la pista o les escapatòries. N'hi ha de tres tipus: Vehicles elevadors, amb capacitat de transitar damunt qualsevol superfície, disposen de braç llarg o curt per recollir els vehicles que ho necessitin; cotxes R i E: Vehicles tot terreny de l'organització que tenen com a finalitat ajudar en els rescats dels vehicles aturats a la grava i que estan dotats de sistema antiincendis i amb eines i màquines per tallar la xapa dels vehicles i grues per emporttar els vehicles cap a Boxes.

• Safety Car: Vehicles que depenen directament de la Direcció de Cursa, tenen la funció de neutralitzar les curses per tal d'agrupar els participants davant d'algun incident greu.
• Helicòpter medicalitzat: Ubicat davant de la Clínica del Paddock, es fa servir per a evacuar persones, amb ferides greus o molt greus, que necessitin una atenció hospitalària urgent i vigilància mèdica continuada.
• UCI: Ambulàncies d'Unitat de Cures Intensives, normalment també estan ubicades davant de la Clínica del Paddock, i la seva finalitat és similar a la de l'Helicòpter medicalitzat. S'utilitza en absència d'Helicòpter o quan les condicions meteorològiques o la foscor impedeixen el vol d'helicòpters.
• Ambulància: Distribuïdes al llarg dels vials de servei, evacuen els pilots des del lloc de l'incident fins a la Clínica del Circuit. Així mateix, ofereixen servei de primers auxilis a la resta de col·laboradors de l'event.
• Cotxes S: Són vehicles de l'organització, conduïts per un pilot expert, i que porten d'acompanyant a un metge especialista i una maleta amb elements mèdics de reanimació. Aquests vehicles es troben distribuïts pel traçat del circuit i estan a les ordres del Director de Cursa que els farà actuar per decisió pròpia o a sol·licitud del Cap de Control.
• Cotxes K: Vehicles d'extracció mèdica, ocupats per 2 metges i 4 paramèdics amb la missió d'atendre el pilots en els incidents que es puguin produir.
• Vehicles antiincendis: Vehicles de l'organització o del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. La seva missió és la d'actuar en cas que es produeixi alguna situació de risc d'incendi entre els vehicles participants o bé en qualsevol dels edificis del Circuit.
• Vehicles intervenció: Estan ubicats en dos punts intermedis del traçat. La seva missió és la d'actuar en casos d'incidents complexos amb la finalitat de donar suport en les tasques d'intervenció als Oficials.

Professionals annexos

• Serveis d'ordre: Tant el cos dels Mossos d'Esquadra com serveis de vigilància privada estan distribuïts per tota la instal·lació. La seva missió és la de controlar els accessos als llocs restringits i d'actuar en cas que el públic llenci objectes o pretengui envair la pista.
• Serveis mèdics: En les curses que se celebren al Circuits de velocitat, els mitjans humans fan referència al Cap Mèdic, Metges, Infermers, Auxiliars de Clínica i personal de la Creu Roja; així com el personal mèdic destinat a la Clínica del Circuit, preparada per a fer intervencions quirúrgiques i ubicada al Paddock.

Problemática económica

Des de fa força anys, el Circuit es molt deficitari econòmicament, i només es sosté mercès a l'aportació de milions d'Euros de diners públics, que tant la Diputació de Barcelona com la Generalitat de Catalunya (que és la propietària majoritària de les instal·lacions) hi aboquen en forma de subvencions o de aixugament de pèrdues.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circuit de Barcelona-Catalunya

• Pàgina oficial del Circuit de Catalunya
• Veure el Circuit de Catalunya a través de Google Maps