Gamarús eurasiàtic: diferència entre les revisions
m Substitució d'accents a {{ORDENA:}} |
Gall carboner és un gall fer. Ve de gall i carbó Etiquetes: Revertida editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
[[Fitxer:Strix aluco (Linnaeus, 1758).jpg|miniatura|Strix aluco]] |
[[Fitxer:Strix aluco (Linnaeus, 1758).jpg|miniatura|Strix aluco]] |
||
[[Fitxer:XN Strix aluco 003.ogg|miniatura|Cant d'una [[femella]]]] |
[[Fitxer:XN Strix aluco 003.ogg|miniatura|Cant d'una [[femella]]]] |
||
El '''gamarús''' '''euroasiàtic<ref>{{TERMCAT|gamarús euroasiàtic}} Rev. 12 desembre 2022 {{ca}}</ref>''' o '''gamarús''' (pl.: ''gamarussos''), anomenat també '''cabrota'''/'''cabrer''' (cat. occ.), '''baladreu''' (Pallars), '''caro''' (val.), '''cabra fera''' (cat. occ |
El '''gamarús''' '''euroasiàtic<ref>{{TERMCAT|gamarús euroasiàtic}} Rev. 12 desembre 2022 {{ca}}</ref>''' o '''gamarús''' (pl.: ''gamarussos''), anomenat també '''cabrota'''/'''cabrer''' (cat. occ.), '''baladreu''' (Pallars), '''caro''' (val.), '''cabra fera''' (cat. occ.), '''agaús''' (Tarr., pl.: agaüsos), '''busaroca''' (cat. sept., amb les seves variants '''basaroca''', '''bisaroca''' i '''bujaroca'''), '''miloca'''<ref>per bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el ''mussol pirenenc'' [[Aegolius funereus]]</ref> i '''òliba'''<ref>si bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el [[Tyto alba]]</ref> (Balears), '''cabeca''' (Ross.) o '''xibeca'''<ref>malgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el [[Smyrnium aluco]]</ref> (Balears) (''Strix aluco'') és un [[ocell]] [[rapinyaire]] nocturn de l'[[ordre]] dels [[estrigiformes]].'''''<ref name="ioc222">{{ref-web|editor1-last=Gill|editor1-first=Frank|editor1-link=Frank Gill (ornithologist)|editor2-last=Donsker|editor2-first=David|editor3-last=Rasmussen|editor3-first=Pamela|editor3-link=Pamela Rasmussen|data=gener 2023|títol=Owls|obra=IOC World Bird List Version 13.1|url=https://www.worldbirdnames.org/bow/owls/|editor=International Ornithologists' Union|consulta=17 gener 2023|llengua=anglès}}</ref><ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=All the birds of the world|llengua=anglès|data=2020|editorial=Lynx editions|lloc=Barcelona|pàgines=262|isbn=978-84-16728-37-4|editor=del Hoyo, Josep}}</ref>''''' Habita les zones boscoses d'[[Euràsia]] occidental. El seu estat de conservació es considera de [[risc mínim]].<ref name="uicn22">{{ref-web|títol=Tawny Owl. Strix aluco|data=2016|obra=[[Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN]]|editor=[[Unió Internacional per a la Conservació de la Natura]]|consulta=17 febrer 2023|url=https://www.iucnredlist.org/species/22725469/86871093|llengua=anglès|autor=BirdLife International}}</ref> |
||
== Morfologia == |
== Morfologia == |
Revisió del 22:09, 8 maig 2024
Strix aluco | |
---|---|
Exemplar adult | |
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 426 g (pes adult, mascle) 524 g (pes adult, femella) |
Envergadura | 99 cm |
Nombre de cries | 3,2 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22725469 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Strigiformes |
Família | Strigidae |
Gènere | Strix |
Espècie | Strix aluco Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
Endèmic de |
El gamarús euroasiàtic[1] o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca[2] i òliba[3] (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca[4] (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.[5][6] Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
Morfologia
- 20 cm de allargada
Subespècies
- Strix aluco aluco (Linnaeus, 1758).[8]
- Strix aluco biddulphi (Scully, 1881).[9]
- Strix aluco haermsi (Zarudni, 1911)
- Strix aluco ma (A. H. Clark, 1907).[10] Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.[11]
- Strix aluco mauritanica (Witherby, 1905).[12] Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.1, 2020) una espècie de ple dret.
- Strix aluco nivicolum (Blyth, 1845). Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) una espècie de ple dret.
- Strix aluco sanctinicolai (Zarudni, 1905).[13]
- Strix aluco siberiae (Dementiev, 1933).[14]
- Strix aluco sylvatica (Shaw, 1809).[15]
- Strix aluco willkonskii (Menzbier, 1896).[16]
- Strix aluco yamadae (Yamashina, 1936).[17] Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.[11][18][19]
Reproducció
Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.
Alimentació
Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[20]
Hàbitat
És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.[21]
Distribució geogràfica
Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).[22]
Costums
A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.
Referències
- ↑ «Gamarús eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 12 desembre 2022 (català)
- ↑ per bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el mussol pirenenc Aegolius funereus
- ↑ si bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el Tyto alba
- ↑ malgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el Smyrnium aluco
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, gener 2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 262. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Tawny Owl. Strix aluco» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ 11,0 11,1 Els estrígids segons l'IOC Arxivat 2013-12-05 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Strix aluco». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 164-165. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ BirdLife International (2016). "Strix aluco." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 13 abril 2023]
Bibliografia
- Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
- Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
- López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
- Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
- Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
- Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
- Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
- Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.