Cançoner de Stúñiga
  | |
| Tipus | cançoner |
|---|---|
El Cançoner de Stúñiga és un recull de poesies líriques. Es conserva en tres manuscrits: el de la Biblioteca Nacional d'Espanya, el de la Biblioteca Casanatense de Roma i el de la Biblioteca Marciana de Venècia.[1]
És anomenat així per Lope de Stúñiga, l'autor de la primera cançó. El cançoner és la producció poètica de la cort de Alfons V d'Aragó, que en conquerir Nàpols (1443) va crear en el seu entorn una cort amb poetes influïts pel Quattrocento italià. Va ser recopilat a la cort de Nàpols entre 1460 i 1463.
Posseeix algunes singularitats, com la d'incloure alguns romanços. Entre els autors que es poden trobar en aquest cançoner hi ha: Lope de Stúñiga, Carvajal o Carvajales, Pere de Torrelles, Mossèn Juan de Villalpando, Juan Dueñas, Mossèn Diego de Valera, Juan de Andújar, Juan de Valladolid o Juan Poeta, Pedro Manuel de Urrea, Juan de Moncayo, Juan de Tapia, Conde Castro i Suero de Ribera.[1]
Aquest cançoner es relaciona amb un altre, el de la Biblioteca Casanatense de Roma, ja que aquest reprodueix el de Stúñiga en la seva primera part.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 García López, José. Historia de la literatura española. Vicens-Vives, 1997. ISBN 8431605979, 9788431605971.
Bibliografia[modifica]
- Sáinz de Robles, Federico Carlos. Introducción a “Antología. Poetas del siglo XV”. Madrid: SAPE, 1986. ISBN 84-7461-694-8.
- «Cancionero de Stúñiga». Gallica. [Consulta: 22 febrer 2012].
Enllaços externs[modifica]
- Cançoner de Stúñiga , digitalitzat en la Biblioteca Digital Hispànica de la Biblioteca Nacional d'Espanya