Camille Martin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCamille Martin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1861 Modifica el valor a Wikidata
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière de Préville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole nationale supérieure des arts décoratifs
École nationale supérieure d'art de Nancy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócartellista, enquadernador, pintor, gravador Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola de Nancy Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis Théodore Devilly i Edmond Lechevallier-Chevignard Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarie-Rosalie Demangeot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJacques Martin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Louise Victorine Gautier Modifica el valor a Wikidata

Camille Emmanuel Joseph Étienne Martin, conegut com a Camille Martin (Nancy, 14 de febrer de 1861 — Nancy, 11 d'octubre de 1898) fou un pintor, paisatgista, decorador, il·lustrador i gravador francès, membre del moviment artístic de l'Escola de Nancy.[1][2]

Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Nancy i el 1881 va guanyar el premi Jacquot, que li va permetre l'accés a l'Escola Nacional Superior d'Arts Decoratives de París. La trobada a Nancy l'any 1885 amb Hokkai Takashima i les seves obres el varen sensibilitzar amb l'art del Llunyà Orient, les tècniques de gravat sobre fusta i el varen orientar cap a les pintures de paisatges. Va experimentar amb diferents tècniques d'art —esmalt, ceràmica o xilografia entre d'altres— i va pintar sobretot paisatges dels Vosges. Va col·laborar amb d'altres artistes de l'Escola de Nancy, com Émile Friant en la decoració dels mobles per a Louis Majorelle. El 1893 va participar en el Salon du Champ-de-Mars amb Victor Prouvé i René Wiener, on va presentar diverses obres d'enquadernació que li valeren el reconeixement internacional. Entre els anys 1893 i 1895, André Marty va publicar a L'estampe originale diverses de les seves planxes original amb les de Toulouse-Lautrec o Pierre Bonnard, entre d'altres, abans de la mort prematura de Martin als trenta-set anys.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camille Martin
  1. «Acte n°172 du 15/2/1861». Archives départementales de Meurthe-et-Moselle. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2017. [Consulta: 17 setembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «C. Martin». ecole-de-nancy.com. Ecole de Nancy. [Consulta: 17 setembre 2017].