Quint Fabi Màxim (cònsol 213 aC)
Aparença
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 249 aC ![]() antiga Roma ![]() |
Mort | Abans de 204 aC ![]() valor desconegut ![]() |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
![]() | |
213 aC – 213 aC Juntament amb: Tiberi Semproni Grac II | |
Edil romà | |
Pretor | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma ![]() |
Període | República Romana mitjana ![]() |
Família | |
Família | Fabi Màxim ![]() |
Cònjuge | valor desconegut ![]() |
Fills | Quint Fabi Màxim, Quint Fabi Màxim ![]() |
Pares | Quint Fabi Màxim Berrugós ![]() ![]() |
Quint Fabi Màxim (en llatí: Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus) va ser un magistrat romà. Era el fill gran de Quint Fabi Màxim Berrugós. Formava part de la gens Fàbia, i de la família dels Fabi Màxim.
Va ser edil curul l'any 215 aC i pretor el 214 aC. Va rebre la Pulla i es va establir a la vora de Lucèria, on va col·laborar amb els altres generals a la Segona Guerra Púnica.
Va ser cònsol l'any 213 aC i va tornar a tenir la Pulla com a província. Aquell any el seu pare va servir com a legat a les seves ordres a Suessula. Després ell mateix va ser legat del cònsol Marc Livi Salinator, l'any 207 aC. Va morir molt poc després, l'any 206 aC, i la seva oració fúnebre la va pronunciar el seu pare.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 994.