Vés al contingut

Charles de Saint-Évremond

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCharles de Saint-Évremond

(1701) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles Marguetel de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
1r abril 1613 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Denis-le-Gast (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1703 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Louis-le-Grand
Lycée Saint-Louis
Universitat de Caen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, moralista, militar, crític literari, assagista, filòsof Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaDescavenets
M. de S. E. Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3594157 Find a Grave: 7093 Modifica el valor a Wikidata
Charles de Saint-Évremond, Godfrie Kneller, circa 1680.

Charles Marguetel de Saint-Denis, senyor de Saint Évremond (Saint Denis-le-Gast, prop de Coutances, 1 d'abril de 1613 - Londres, 29 de setembre de 1703) va ser un polític i escriptor llibertí francès.[1]

Biografia[modifica]

Saint Évremond naix a una família noble de la baixa Normandia. Va ser un xic d'una rara precocitat intel·lectual. Estudia filosofia i dret fins als catorze anys, edat en la qual ingressa en l'Acadèmia Militar. Amb l'exèrcit francès participa en les batalles d'Arràs, Rocroi, Friburg i Nördlingen, i coneix a moltes figures il·lustres, com Luis II de Borbó-Condé. Durant la guerra de la Fronda, és lleial al poder real, la qual cosa li suposa el reconeixement de Mazarino i el distanciament de Condé. En 1661, un escàndol arran del seu text satíric sobre la Pau dels Pirineus li obliga a l'exili a Anglaterra i Països Baixos, on porta una vida mundana alhora que freqüenta a filòsofs com Hobbes i Spinoza i manté una relació amorosa amb la duquessa de Mazarino. Com a honor suprem, se li va enterrar en l'abadia de Westminster.

Bibliografia (parcial)[modifica]

  • Œuvres mêlées (1643–1692),
  • Les Académistes (1650)
  • Retraite de M. le duc de Longueville en Normandie
  • Lettre au marquis de Créqui sur la paix des Pyrénées (1659)
  • Conversation du maréchal d'Hocquincourt avec le Père Canaye
  • Réflexions sur les divers génies du peuple romain (1663)
  • Seconde partie des œuvres meslées (1668),
  • Sur nos comédies
  • De quelques livres espagnols, italiens et français
  • Réflexions sur la tragédie ancienne et moderne
  • Défense de quelques pièces de Corneille
  • Parallèle de M. le Prince et de M. de Turenne
  • Discours sur Épicure
  • Pensées sur l'honnêteté
  • Considérations sur Hannibal
  • Jugement sur Tacite et Salluste
  • L'idée de la femme qui ne se trouve point
  • Jugement sur les sciences où peut s'appliquer un honnête homme
  • Dissertation sur la tragédie d'Alexandre
  • Fragment d'une lettre écrite de La Haye
  • De la seconde guerre punique
  • De l'éloquence, tirée de Pétrone
  • La matrone d'Éphèse

Publicacions[modifica]

  • Les Opéra, Éd. Robert Finch et Eugène Joliat, Genève, Droz, 1979.
  • Œuvres en prose, Éd. René Ternois, Paris, Didier, 1962.
  • La Comédie des académistes, Éd. Louis d'Espinay Ételan, Paolo Carile et al., Paris, Nizet, 1976.
  • Entretiens sur toutes choses, Éd. David Bensoussan, Paris, Desjonquères, 1998. ISBN 2-84321-010-0
  • Écrits philosophiques, Éd. Jean-Pierre Jackson, Paris, Alive, 1996. ISBN 2-911737-01-6
  • Réflexions sur les divers génies du peuple romain dans les divers temps de la république, Napoli, Jovene, 1982.
  • Conversations et autres écrits philosophiques, Paris, Aveline, 1926.
  • Lettres, Éd. intro. René Ternois, Paris, Didier, 1967.
  • Maximes et œuvres diverses, Paris, Éditions du Monde Moderne, 1900–1965.
  • Pensées d'Épicure précédées d'un Essai sur la morale d'Épicure, Paris, Payot 1900.

Referències[modifica]

  1. A., Rosmarin, Léonard. Saint-Evremond : artiste de l'euphorie. Birmingham, Ala.: Summa Publications, 1987. ISBN 0917786521.