Francesc Rierola i Masferrer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1857 Manlleu (Osona) |
| Mort | 11 gener 1908 (50/51 anys) Vic (Osona) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, advocat, traductor |
| Nom de ploma | Francesc de Ricmar |
Francesc Rierola i Masferrer (Manlleu, 1857 - Vic, 11 de gener de 1908) va ser un narrador, traductor i memorialista català.[1]
Es va llicenciar en dret administratiu (1880) a la Universitat de Barcelona, ciutat on va viure habitualment i on va exercir d'advocat i on va viure des del 1873. L'any 1898 es traslladà a Vic, en ser nomenat secretari de l'Ajuntament.[2]
Va ser membre de la Joventut Catòlica de Vic i va participar en les activitats tardanes de l'Esbart; va col·laborar a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”,[3] a “Lo Gai Saber”, on va publicar una versió de la novel·la René de François-René de Chateaubriand, i, entre altres periòdics, a La Renaixença, on, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar, va publicar articles sobre la novel·la a Catalunya i sobre la novel·la cavalleresca i la narrativa del Renaixement. Va traduir poemes de l'Isle-Adam, Atala i François-René de Chateaubriand, i el drama Pater de François Coppée.[3] Va publicar Un separatista oficial, sobre Godoy, Assaig de martirologi català (1883), i, pòstumament, la novel·leta L'enramada (1932, com a fulletó de la “Gazeta de Vic”) i Dietari (1908), que comprèn els anys 1893-98, anteriors al seu retorn definitiu a Vic, i que és complementat, sota l'epígraf de “Torna”, amb escrits diversos, entre els quals una necrologia inacabada de Jacint Verdaguer, encarregada pel Círcol Literari de Vic, del qual va ser un membre actiu i dinamitzador. El Dietari mostra l'abandó de fet del carlisme familiar i la incorporació del catalanisme conservador, l'interès per l'actualitat artística i literària barcelonina i la preocupació per determinades influències franceses, entre les quals la de Baudelaire.
Eugeni d'Ors l'anomena l'Aimel de Vic com a referent vuitcentista i en retreu la cita de Gregori Marañón quan publica la seva obra cabdal Dietari apareguda el mateix any de la seva mort i reeditada el 1955.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Francesc Rierola i Masferrer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Rierola i Masferrer, Francesc». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «FRANCESC RIEROLA i MASFERRER». [Consulta: 21 abril 2020].