Luis Blanc y Navarro
_luis_blanc.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1834 Barbastre (província d'Osca) |
| Mort | 1887 (52/53 anys) L'Almunia de Donya Godina (província de Saragossa) |
.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 18 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871 | |
| Circumscripció | Osca |
| 18 d'abril de 1871 – 8 de gener de 1874 | |
| Circumscripció | Barbastre |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, periodista, periodista d'opinió, dramaturg |
Luis Blanc y Navarro (Barbastre, 1834-La Almunia de Doña Godina, 1887) va ser un periodista, polític, dramaturg i publicista aragonès
Biografia[modifica]
Nascut en la localitat de Barbastre en 1834,[1] va estar implicat en activitats revolucionàries.[2][3] D'ideologia republicana,[4] va ser redactor en 1866 d' El Ancora Profesional i director en 1867 d' El Relámpago i El Puñal y la Hoguera, periòdics clandestins pels quals va ser condemnat a presó.[3]
De ben jove es dedicà a les activitats revolucionàries vinculades al republicanisme, tant a Madrid com a Barcelona. Va arribar a ser militar als carboneros. Estigué implicat en la Revolta de la caserna de San Gil (1866), per la qual fou condemnat a mort, després rebaixada a condemna de presó.
Recobrada la llibertat uns dies abans[2] del triomf de la Revolució de 1868, va ser diputat a Corts[5] pel districte electoral de Barbastre[6] i director dels periòdics La República Federal (1870) i La España Federal (1873).[3]
Fou autor d'obres teatrals com El cantor del pueblo (1863), La quiebra de un banquero (1864), Bernardo el calesero (1866), Romper cadenas (1873) -de temàtica abolicionista- y El sorteo (1874). En paraules de Francisco Flores García, les seves obres de teatre «valien molt poc».[7]
La seva defunció, a l'octubre de 1887, es produí en la localitat saragossana de La Almunia de Doña Godina, on portava alguns anys apartat del periodisme i dirigint una companyia dramàtica infantil.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Segovia, 1877, p. 127-128.
- ↑ 2,0 2,1 Segovia, 1877, p. 127-129.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ossorio y Bernard, 1903, p. 47.
- ↑ Segòvia, 1877, p. 131.
- ↑ Ossorio y Bernard 1903, p. 47 ; Segovia 1877, pp. 127-129.
- ↑ Segòvia, 1877, p. 127-129.
- ↑ Flores García, 1916, p. 19.
- ↑ Ossorio i Bernard, 1903, p. 47.
Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Bibliografia[modifica]
- Flores García, Francisco «Siluetas revolucionarias. Luis Blanc». Blanco y Negro [Madrid], 30-04-1916, pàg. 19. ISSN: 0006-4572.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Blanc (Luis)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
- Segovia, Ángel María. Figuras y figurones : biografías de los hombres que más figuran actualmente en España : historia, vida y milagros de cada uno de ellos, con una relación exacta de las virtudes, méritos, vicios, apostasías, casualidades, etc., etc. que más contribuyeron a su elevación. Madrid: Astort Hermanos, Editores, 1877.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Blanc y Navarro |
- Publicacions de Luis Blanc y Navarro a HathiTrust