Edifici de Banca Catalana (Passeig de Gràcia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Arquitecte | Josep Maria Fargas i Falp Enric Tous i Carbó | |||
| Construcció | 1968 | |||
| Ús | edifici d'hotel | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Passeig de Gràcia, 84 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46062 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1526 | |||
LEdifici de Banca Catalana es troba al passeig de Gràcia, 84 de Barcelona i està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Va ser el seu primer gran encàrrec en un context urbà compromès i en estret diàleg amb la Casa Milà de Gaudí, i trasllada a l'escala urbana una metodologia de treball basada en l'eficiència tecnològica de la producció, màxima flexibilitat en l'ús i la integració modulada dels components en un tot harmònic.[2] Actualment està ocupat per un hotel.[3]
Història i descripció[modifica]
Va ser projectat pels arquitectes Enric Tous i Josep Maria Fargas i construït entre el 1965 i el 1968.[2][4] L'edifici segueix les directrius de l'Edifici Hispano Olivetti i d'El Noticiero Universal en quant a contextualització del volum i radicalització de l'ús de la tecnologia. Destaca la introducció d'unes jàsseres a la primera planta que apuntalen l'edifici alliberant la planta baixa de pilars. A partir d'aquí, l'espai del carrer flueix a través d'un sistema de mitjos nivells que condueixen a les finestretes d'atenció al públic, ubicades a la part posterior. Les altres plantes tenen una estructura variable; només es manté com a constant el nucli de comunicacions verticals.[2]
L'element decisiu que va fer que Tous i Fargas guanyessin el concurs per a la construcció de l'edifici va ser la façana, que està construïda amb panells aïllants. És un pla bidimensional articulat a partir de panys de vidre i peces plàstiques en forma de paraboloide. Aquesta solució atorga gran plasticitat i un interessant joc de clarobscurs. Estan pensades com una retícula d'elements opacs i transparents intercanviables en funció de la distribució interior.[2]
Les finestres són horitzontals i s'estructuren, de terra al sostre, en mòduls verticals. Alguns dels mòduls són de vidre reflectant i altres de formes hiperboloides, agrupades en una proporció del 50%.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Edifici de Banca Catalana». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Banca Catalana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Hotel Royal Passeig de Gràcia».
- ↑ «Edifici de Banca Catalana (Hotel Royal)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici de Banca Catalana |
- «Edifici de Banca Catalana (Hotel Royal)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.