Hortensia Blanch Pita
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1914  l'Havana (Cuba) |
| Mort | 26 juliol 2004 (89 anys) Ciutat de Mèxic |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, sindicalista |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Silvia Mistral |
Hortensia Blanch Pita, més coneguda pel seu pseudònim literari, Silvia Mistral o, ocasionalment, Sylvia Mistral (l'Havana, 1 de desembre de 1914 - Mèxic, 21 d'agost de 2004), va ser una escriptora i crítica cinematogràfica d'origen gallec i català.[1][2][3][4]
Trajectòria[modifica]
De pare català i mare gallega, Hortensia Blanch va passar la infància a Villalba (Galícia). El 1926 retornà a la seva Cuba natal i posteriorment, el 1931, amb la instauració de la República, la família s'instal·là a Barcelona, la ciutat de naixença del pare. Allà començà la seva relació amb el moviment anarquista, i fou membre de la CNT. Al mateix temps que treballava en el laboratori químic de la fàbrica Smoking, escrivia per a diversos mitjans de comunicacióː el suplement literari de Las Noticias i també El Día Gráfico.[4][2][5]
S'especialitzà en crítica cinematogràfica i publicà a Popular Film, Films selectos i Proyector, i més tard es convertí en secretària de la revista Nuevo cinema. El 1936 es responsabilitzà de la secció de publicitat de la Paramount Pictures a Espanya. Iniciada la guerra, continuà amb la seva feina com a ajudant en la indústria química i publica a Solidaridad Obrera i a la revista Umbral, de València. Publicà cròniques de guerra, del front de l’Aragó, per a La Vanguardia.[1][2][5]
El 1939 s'exilia a Mèxic, partint a bord del vaixell Ipanema, cap a Veracruz. Va rebre l'ajuda de la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles i del Survival, Evasion, Resistance and Escape.[1] A Mèxic escrigué novel·les roses i novel·les juvenils per sobreviure.[6] També publicà crítica cinematogràfica, però, essencialment, exercí de periodista, a més de mantenir la seva tasca de creació com a novel·lista. Publicà articles a Babel (Xile), Comunidad Ibérica (Mèxic), Estudios (Cuba), al diari Excelsior i la revista cinematogràfica Arte y Plata. Va escriure el llibre de prosa poètica Madréporas (1967) i Éxodo, publicat a Mèxic el 1940 per l'Editorial Minerva, que recull el seu Diario de una refugiada. Escrit en tercera persona, relata l'experiència dels últims dies de la guerra a Barcelona, en un barri obrer, els mesos d'estada als camps de refugiats francesos i la travessia a bord de l'Ipanema fins a Veracruz, a Mèxic.[7][8][5]
Va ser parella del dirigent anarquista Ricard Mestre Ventura.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mistral, Silvia (1914-2004)». Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rodrigo, Antonina «Silvia Mistral, escritora del exilio». El País, 22-08-2004 [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ «Hortensia Blanch Pita. Memoria de Silvia Mistral». Xunta de Galicia. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «Silvia Mistral (1914-2004)». Estel Negre. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Hortensia Blanch Pita (Silvia Mistral)». Diccionari històric de periodistes catalans - DHPC - Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ «Silvia Mistral y Pilar Molina (mujeres anarquistas), por Marisa García Horcajada - Conoce a... en Mujer Palabra». [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Romera Castillo, José. «Las mujeres del 27, en el exilio, escriben sus memòrias». A: Actas XVI Congreso AIH (en castellà). Centro Virtual Cervantes.
- ↑ Samblancat Miranda, Neus. «Éxodo, diario de una refugiada española, de Silvia Mistral» (en castellà). La literatura y la cultura del exilio republicano español de 1939. Actas del II Coloquio Internacional. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: maig 2024].
Bibliografia[modifica]
- Éxodo, diario de una refugiada española, México DF: Minerva, 1940 (Reedició a càrrec del catedràtic José Colmeiro: Barcelona: Icaria, 2009)
- Hernández Fernández, Sara «El Compromiso periodístico de Silvia Mistral». Cultura de la República, Revista de Análisis Crítico,Núm. 5, 2021, pàg. 64–85. DOI: https://doi.org/10.15366/crrac2021.5.004.
