Català: Detall d'una pàgina d'un manuscrit de la cançó de santa fe, exposat al públic a l'abadia de Conca, on sembla que es va escriure i era habitualment cantada i ballada la cançó. Malgrat que avui ens pugui semblar un tipus d'escriptura molt elaborada, per l'època (final del segle XI) eren una mena d'apunts o notes ràpides. No estava feta amb la cura amb que és fèien els manuscrits que pretenien ser de valor o per a ésser exposats i una prova n'és aquesta "L" majúscula, a la qual falta pintar l'interior de l'angle. Al contrari, Robert Lafont hi veu clarament un instrument pràctic. Ocupa 36 pàgines presentades en parells en 19 pergamins, utilitzats en recto per a evitar els efectes de transparència. Cada pàgina comença amb una lletra majúscula elaborada. Cada vers comença amb una majúscula normal i acaba amb un punt. La cançó va ser trobada amb el manuscrit d'un ofici de misa dedicat a Santa Fe i un "versus" sobre Maria Magdalena. La cançó es ballava en "tresca" fora de les misses ordinàries. L'original està escrit en estil carolí tardí, propi del segle XI ide transició entre l'estil carolí (segle IX) i el gòtic (segle XII).