Gabrielle Charlotte Réju
![]() ![]() | |
Nom original | (fr) Gabrielle Réju ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 juny 1856 ![]() París (França) ![]() |
Mort | 14 juny 1920 ![]() 16è districte de París (França) ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Sepultura | cementiri de Passy, 8 ![]() |
Dades personals | |
Altres noms | Réjane ![]() |
Formació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Teatre, interpretació i gestió ![]() |
Ocupació | actriu de teatre, mànager de teatre, actriu de cinema, actriu ![]() |
Activitat | 1880 ![]() ![]() |
Professors | François-Joseph Regnier i Talbot ![]() |
Família | |
Cònjuge | Paul Porel (1893–1905), divorci ![]() |
Parella | Samuel Pozzi ![]() |
Fills | Jacques Porel (en) ![]() ( ![]() Germaine Porel (en) ![]() ( ![]() ![]() |
Parents | Jacqueline Porel (neta) Jean-Marie Périer (besnet) Anne-Marie Périer (besneta) Marc Porel (besnet) Bérangère de Lagatinerie (rebesnéta) Jean-Pierre Périer (besnet) ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Boldini%2C_The_Actress_Rejane_and_her_Dog.jpg/220px-Boldini%2C_The_Actress_Rejane_and_her_Dog.jpg)
Gabrielle Charlotte Réju, també coneguda com a Gabrielle Réjane (París, 1856 - París, 1920) fou una actriu francesa.
Debutà el 1875 amb comèdies lleugeres i vodevils i representà després obres dramàtiques. L'any 1911 assolí un gran èxit amb L'ocell blau de Maeterlinck. Fou la típica dona d'escena del moment amb grans dots interpretatius. A més d'actriu, regentà un teatre propi, el Théatre Réjane, i fins i tot debutà en el cinema.
La tardor del 1899 actuà a Barcelona, on comptava amb un públic entusiasta, i aleshores visità el taller de Ramon Casas, moment en què aquest realitzà un retrat conservat actualment al MNAC, que aparegué publicat a Pèl & Ploma amb el títol «Madame Rejanne, croquis d'après nature». Segons sembla, des que el pintor francès Bastien Lepage l'havia pintat, no s'havia deixat tornar a retratar.[1]
Va inspirar, en part, Marcel Proust — sens dubte conjuntament amb les actrius Sarah Bernhardt i Rachel — per al personatge de l'actriu «Berma» en A la recerca del temps perdut.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg exposició MNAC). ISBN 84-8043-009-5.