Gueez
ግዕዝ ([ɡɨʕɨz]) | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | llengua, llengua sacra, llengua morta, llengua antiga i llengua extinta ![]() |
Ús | |
Parlants | extinta des del segle xiii |
Autòcton de | Regne d'Axum ![]() |
Estat | Eritrea, Etiòpia, Israel |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques meridionals llengües etiòpiques ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet amhàric ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 6 extint ![]() |
Codis | |
ISO 639-2 | gez |
ISO 639-3 | gez |
Glottolog | geez1241 ![]() |
Ethnologue | gez ![]() |
UNESCO | 1687 ![]() |
IETF | gez ![]() |
El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Ethiopic_genesis_%28ch._29%2C_v._11-16%29%2C_15th_century_%28The_S.S._Teacher%27s_Edition-The_Holy_Bible_-_Plate_XII%2C_1%29.jpg/220px-Ethiopic_genesis_%28ch._29%2C_v._11-16%29%2C_15th_century_%28The_S.S._Teacher%27s_Edition-The_Holy_Bible_-_Plate_XII%2C_1%29.jpg)
El gueez és una llengua quasi morta, parlada pràcticament per persones grans repartides per tota la banya d'Àfrica. Segons la tradició de l'Església Ortodoxa Etíop, l'estret de Bab-el-Mandeb va ser testimoni de les primeres migracions de parlants semítics gueez a l'Àfrica,[1] Es calcula que és parlat per unes 200 persones (cens del 2004). A més, té influència d'un 40% en el somali i 10% amb el Francés-Afar de Djibouti. La lletra de l'himne de Djibouti és en gueez. No té reconeixement internacional. Presenta una escriptura quasi única.
Gramàtica del gueez[modifica]
Sistema fonològic[modifica]
Vocalisme[modifica]
L'escriptura tradicional del gueez desenvolupà set formes diferents per les combinacions sil·làbiques consonant-vocal, distingint així set fonemes vocàlics: /æ/, transcrits a (també ä), u, i, ā (també a), e, ə i o, respectivament.
Sincrònicament, per causa de l'evolució particular del sistema fonològic gueez, la quantitat vocàlica no és un tret pertinent. Diacrònicament, però, /ə/ i /æ/ tenen llur origen en vocals protosemítiques breus (*/i/, */a/), mentre que /a/, /i/ i /u/ provenen de vocals llargues (*/aː/, */iː/, */uː/) i, finalment, /e/ i /o/ són el resultat de la monoftongació dels diftongs primitius */aj/ i */aw/.
Consonantisme[modifica]
El gueez es mostra, en general, relativament conservador del sistema consonàntic protosemític. Presenta la típica oposició triple d'oclusives, amb les sèries sorda, sonora i ejectiva o emfàtica (enriquida aquesta última amb un nou fonema /p'/).
Pel que respecta a les innovacions, destaquen la pèrdua de les fricatives interdentals i de la ghain ([ɣ], cf. àrab غ), la fusió, compartida amb l'àrab, de */ʃ/ i */s/ protosemítiques en /s/ (ሰ, consonant coneguda com a se-isat «la se d'isāt ‘foc'») i l'adquisició de rang de fonemes de les consonants labiovelars, que es remunten a grups protosemítics bifonemàtics.
Des del punt de vista de la reconstrucció de la protollengua comuna, d'altra banda, és interessant el reflex en gueez de la sonora lateral fricativa protosemítica *[ɬ]: /ś/ ሠ sawt (anomenada en amhàric śe-nigūś «la se de nigūś ‘rei'»).
La taula següent recull els valors AFI dels fonemes del gueez:
Labial | Dental | Palatal | Velar | Uvular | Faringal | Glotal | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
simple | lateral | simple | labialitzada | |||||||
Nasal | /m/ | /n/ | ||||||||
Plosiva | sorda | /p/ | /t/ | /k/ | /kʷ/ | ʔ <'> | ||||
sonora | /b/ | /d/ | /g/ | /ɡʷ/ | ||||||
emfàtica¹ | /pʼ/ <p̣> | /tʼ/ <ṭ> | /kʼ/ <ḳ> | /kʷʼ/ <ḳʷ> | ||||||
Africada | emfàtica | /ʦʼ/ <ṣ> | ||||||||
Fricativa | sorda | /f/ | /s/ | /ɬ/ <ś> | /χ/ <ḫ> | /ħ/ <ḥ> | /h/ | |||
sonora | /z/ | /ʕ/ <‘> | ||||||||
emfàtica | /ɬ/ʼ <ṣ́> | |||||||||
Bategant | /r/ | |||||||||
Aproximant | /l/ | /j/ <y> | /w/ |
- La sèrie emfàtica és de naturalesa ejectiva, mentre que les velars emfàtiques poden realitzar-se fonèticament com a uvulars: ([q] i [qʷ] (cf. àrab ق).
Morfologia nominal[modifica]
Morfologia pronominal[modifica]
El sistema pronominal gueez presenta, com en la resta de llengües semítiques, dos subsistemes de pronoms personals de distribució complementària: pronoms absoluts (o independents) i pronoms enclítics (també anomenats sufixos pronominals).
Nombre | Persona | Pronoms personals absoluts | Pronoms personals enclítics | |
---|---|---|---|---|
Postsubstantivals | Postverbals | |||
Singular | 1. | ʾāna | -ya | -ni |
2. masculí | ʾānta | -ka | ||
2. femení | ʾānti | -ki | ||
3. masculí | wəʾətu | -(h)u | ||
3. femení | yəʾəti | -(h)a | ||
Plural | 1. | nəḥna | -na | |
2. masculí | ʾāntəmu | -kəmu | ||
2. femení | ʾāntən | -kən | ||
3. masculí | wəʾətomu / 'əmuntu | -(h)omu | ||
3. femení | wəʾəton / əmāntu | -(h)on |
- Els pronoms personals absoluts compleixen normalment la funció de subjecte: wəʾətu ṣaḥafa "ell escriu" (lit. "ell escrivent"), nəguś ʾāna "sóc rei" (lit. "rei jo"). Els de tercera persona poden també funcionar com a còpula.
- Els pronoms enclítics indiquen, afegits a un substantiu, possessió (bet-ya ‘"la meva casa"); sufixats a un verb o a una preposició, en canvi, l'objecte: qatala-ni "em matà" (cf. català antic "matà’m"), la-ka "a tu".
Morfologia verbal[modifica]
En tant que llengua semítica occidental, el sistema verbal del gueez presenta una dicotomia bàsica que oposa un perfectiu qatal (morfològicament caracteritzat per una conjugació estrictament sufixal) a un imperfectiu yəqattəl (amb una conjugació que combina prefixos i sufixos).
La flexió del verb en imperfectiu reflecteix també la categoria de mode, distingint un indicatiu yəqattəl i un jussiu-imperatiu yəqtəl.
Aquesta és la conjugació dels verbs sans, prenent com a model el clàssic 'qatala “matar” (s'hi han segmentat, per raons expositives, els morfemes corresponents a l'arrel i a les marques pre- i potsformatives):
Persona | Perfectiu qatal- |
Imperfectiu | ||
---|---|---|---|---|
Indicatiu -qattəl |
Jussiu -qtəl | |||
Singular | 1. | qatal-ku | ʔə-qattəl | ʔə-qtəl |
2. m. | qatal-ka | tə-qattəl | tə-qtəl | |
2. f. | qatal-ki | tə-qattəl-i | tə-qtəl-i | |
3. m. | qatal-a | yə-qattəl | yə-qtəl | |
3. f. | qatal-at | tə-qattəl | tə-qtəl | |
Plural | 1. | qatal-na | nə-qattəl | nə-qtəl |
2. m. | qatal-kəmmu | tə-qattəl-u | tə-qtəl-u | |
2. f. | qatal-kən | tə-qattəl-ā | tə-qtəl-ā | |
3. m. | qatal-u | yə-qattəl-u | yə-qtəl-u | |
3. f. | qatal-ā | yə-qattəl-ā | yə-qtəl-ā |
Referències[modifica]
- ↑ Bromiley, Geoffrey William. The International Standard Bible Encyclopedia (en anglès). vol.2. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1979, p. 196-197. ISBN 0802837824.
Bibliografia[modifica]
- Gramàtica
- Aläqa Tayyä, Maṣḥafa sawāsəw. Monkullo: Swedish Mission 1896/7 (= 1889 EC).
- Chaîne, Marius, http[://www.archive.org/details/grammairethiop00chauoft Grammaire éthiopienne]. Beyrouth: Imprimerie catholique 1907, 1938 (Nouvelle édition). ([Versió electrònica a l'Internet Archive).
- Cohen, Marcel, "la pronunciation traditionelle du Guèze (éthiopien classique)", in: Journal asiatique (1921) Sér. 11 / T. 18 (versió electrònica a Gallica, biblioteca digital de la Bibliothèque nationale de France PDF).
- Dillmann, August; Bezold, Carl, Ethiopic Grammar, 2nd edition translated from German by James Crichton, London 1907. (reimpressió del 2003). (Publicada en alemany: ¹1857, ²1899). ISBN 1-59244-145-9
- Gäbrä-Yohannəs Gäbrä-Maryam. «www.ilx.nl», 2001/2002. «Gramàtica d'etiòpic clàssic»[Enllaç no actiu]
- Gene Gragg "Ge`ez Phonology," in: Phonologies of Asia and Africa (Vol 1), ed. A. S. Kaye & P. T. Daniels, Eisenbrauns, Winona Lake, Indiana (1997).
- Kidanä Wäld Kəfle, Maṣḥafa sawāsəw wagəss wamazgaba ḳālāt ḥaddis ("A new grammar and dictionary"), Dire Dawa: Artistik Matämiya Bet 1955/6 (= 1948 EC).
- Lambdin, Thomas Oden, Introduction to Classical Ethiopic, Harvard Semitic Studies 24, Missoula, Mont.: Scholars Press 1978. ISBN 0-89130-263-8.
- Ludolf, Hiob, Grammatica aethiopica. Londini 1661; 2nd ed. Francofurti 1702.
- Praetorius, Franz, Äthiopische Grammatik, Karlsruhe: Reuther 1886.
- Weninger, Stefan, Ge‘ez grammar, Múnic: LINCOM Europa, ISBN 3-929075-04-0 (1a edició, 1993), ISBN 3-89586-604-0 (2a edició revisada: 1999).
- Weninger, Stefan, Das Verbalsystem des Altäthiopischen: Eine Untersuchung seiner Verwendung und Funktion unter Berücksichtigung des Interferenzproblems", Wiesbaden: Harrassowitz 2001. ISBN 3-447-04484-5.
- Tropper, Josef, Altäthiopisch: Grammatik der Ge'ez mit Übungstexten und Glossar, Elementa Linguarum Orientis (ELO) 2, Münster: Ugarit-Verlag 2002. ISBN 3-934628-29-X
- Vittorio, Mariano, Chaldeae seu Aethiopicae linguae institutiones, Roma 1548.
- Wemmers, Linguae aethiopicae institutiones, Roma 1638.
- Diccionaris
- Dillmann, August, Lexicon linguæ Æthiopicæ cum indice Latino, Lipsiae 1865.
- Leslau, Wolf, Comparative Dictionary of Geez (Classical Ethiopic): Geez-English, English-Geez, with an Index of the Semitic Roots, Wiesbaden: Harrassowitz 1987. ISBN 3-447-02592-1.
- Leslau, Wolf, Concise Dictionary of Ge‘ez (Classical Ethiopic), Wiesbaden: Harrassowitz 1989. ISBN 3-447-02873-4.
- Ludolf, Hiob, Lexicon Aethiopico-Latinum, Ed. by J. M. Wansleben, London 1661.
- Wemmers, J., Lexicon Aethiopicum, Rome 1638.