Baintha Brakk
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gilgit-Baltistan (Pakistan) | |||
| ||||
| Serralada | Panmah Muztagh | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 7.285 m | |||
| Prominència | 1.891 m | |||
.jpg)
Baintha Brakk (en urdú بائنتھا براک), també anomenada l'Ogre, és una muntanya escarpada que s'alça fins als 7.285 msnm.[1] Es troba a la Panmah Muztagh, una secció de la gran serralada del Karakoram. Es troba a la regió de Gilgit-Baltistan, al Pakistan,[2] És famós per ser un dels cims més difícils del món a escalar. De fet, van transcórrer vint-i-quatre anys entre la primera ascensió, el 1977, i la segona, el 2001.
Geografia[modifica]
El nom L'Ogre li fou posat per William Martin Conway,[3] que va inventar-se molts noms anglesos per a les muntanyes del Karakoram.
El Baintha Brakk s'aixeca sobre el vessant nord de la glacera Biafo, una de les principals glaceres del centre de Karakoram. Es troba uns 75 quilòmetres al nord de Skardu, la ciutat principal de la regió, i uns 30 quilòmetres al nord d'Askole.[4]
El Baintha Brakk és excepcional per la combinació de d'altitud, prominència i inclinació. És una complexa torre de granit, més abrupta que la major part de la resta de cims del Karakoram, a excepció dels veïns cims del Latok, també semblants. Així, la seva cara sud s'axieca 3.000 metres sobre la glacera Uzun Brakk, a tan sols 2 km de distància horitzontal.[5]
Ascensions[modifica]
Després de dos intents fallits, el 1971 i 1976, el cim va ser ascendit per primera el 1977 pels britànics Chris Bonington i Doug Scott per l'aresta oest.[6] Durant el descens, de més d'una setmana i sota una enorme tempesta, Scott es trencà les dues cames i Bonington dues costelles, a banda de contraure pneumonia.[7]
Fins a 20 expedicions van fracassar en el seu intent d'ascensió, fins que el 21 de juliol del 2001 una expedició integrada per Thomas Huber, Iwan Wolf i Urs Stoecker van aconseguir la segona ascensió a través de la ruta pel pilar sud.[8]
Una tercera ascensió, per una nova ruta de la cara sud, va fer el cim el 21 d'agost de 2012. L'aconseguiren els estatunidencs Kyle Dempster i Hayden Kennedy. El seu compatriota Josh Wharton també els acompanyà en l'ascensió, però s'hagué de fer enrere a 6.800 metres pel mal d'alçada.[9] Per a aquesta ascensió Dempster, Kennedy i Wharton foren reconeguts amb el premi Piolet d'Or el 2013.[10][11]
Bibliografia[modifica]
- Scott, Doug.. The Ogre : Biography of a mountain and the dramatic story of the first ascent.. La Vergne: Vertebrate Publishing, 2017. ISBN 978-1-911342-80-9.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baintha Brakk |
- ↑ «Baintha Brakk - Peakbagger.com». [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ una regió en disputa, que és reclamada també per l'Índia, que defensa que forma part de l'estat indi de Jammu i Kashmir.
- ↑ William Martin Conway: Climbing and Exploration in the Karakoram-Himalayas. 1894, S. 386. (Online verfügbar auf www.archive.org)
- ↑ Orographical Sketch Map of the Karakoram by Jerzy Wala, 1990. Published by the Swiss Foundation for Alpine Research.
- ↑ DEM files for the Himalaya/Karakoram (Corrected versions of SRTM data)
- ↑ Christian Bonington. «The Ogre». American Alpine Journal, 1978, vol. 21.
- ↑ Andy Fanshawe y Stephen Venables, Himalaya Alpine-Style, Hodder and Stoughton, 1995, ISBN 0-340-64931-3.
- ↑ Thomas Huber. «Asia, Pakistan, Karakoram, Ogre, Second Ascent and Ogre III, First Ascent». American Alpine Journal, 2002, vol. 44.
- ↑ «Ogre South Face first ascent by Hayden Kennedy and Kyle Dempster» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ EpicTV. «Hayden Kennedy, Kyle Dempster, The Ogre, New Route, South Face - Piolets d'Or 2013 Winners» (en anglès), 09-04-2013. [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ «Vídeos de las seis actividades premiadas con los Piolets d'Or 2013» (en castellà), 17-04-2013. [Consulta: 14 novembre 2020].