Medea (Barber)
| Tipus | ballet  |
|---|---|
Medea, Op. 23, (1946) és una suite de ballet del compositor nord-americà Samuel Barber. Va ser encarregada pel Fons Ditson de la Universitat de Colúmbia per a Martha Graham i va ser estrenada el 10 de maig de 1946, al teatre McMillin de la Universitat de Colúmbia, a la ciutat de Nova York.[1] El ballet va ser originalment anomenat Serpent Heart, però l'obra va ser revisada el 1947 i retitulada Cave of the Heart. El vestuari va ser dissenyat per Edythe Gilfond i el conjunt va ser creat per Isamu Noguchi. El repartiment original va incloure Graham, Erick Hawkins, Yuriko, May O'Donnell, i altres membres de la Martha Graham Dance Company.[2]
Ni Barber ni Graham volien fer servir la llegenda literalment en el ballet. En canvi, aquestes figures mítiques van servir més aviat per a projectar estats psicològics de gelosia i venjança que són intemporals. La coreografia i la música van ser concebudes, per dir-ho així, en dos nivells de temps, la mítica antiga i la contemporània. Medea i Jàson apareixen primer com a figures divines i superhumanes de la tragèdia grega. A mesura que augmenta la tensió i el conflicte entre ells, surten del seu paper llegendari de tant en tant i esdevenen l'home i la dona moderns, atrapats en les xarxes de gelosia i amor destructiu. Al final reprenen la seva qualitat mítica. Tant en el ball com en la música es fan servir expressions arcaiques i contemporànies. Medea, en l'escena final després del desenllaç, torna a ser descendent del sol.[1]
Al costat de Medea i Jàson hi ha altres dos personatges en el ballet, la jove princesa amb qui Jàson es casa per ambició i per a qui traeix Medea, i un assistent que assumeix la part de la tragèdia grega, simpatitzant, consolant i interpretant les accions dels personatges principals.
Medea per a Orquestra, Op. 23 (1947)[modifica]
A principi de 1947 Barber va extreure del ballet una suite de set moviments per a orquestra simfònica. Graham va usar els títols Serpent Heart i Cave of the Heart per al seu ballet, però el compositor va preferir la font original de la idea, la llegenda Medea-Jason, com títol de la suite.
Moviments:
- Parodos
- Cors. Medea i Jason
- La jove princesa. Jason
- Cors
- Medea
- Kantikos Agonias
- Exodos
La Suite va ser estrenada per l'Orquestra de Filadèlfia sota Eugene Ormandy el 5 de desembre de 1947.[3]
La dansa de la venjança de Medea de Barber Op. 23a (1955) es deriva d'aquesta obra.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Samuel Barber». musicsalesclassical.com.
- ↑ «Cave of the heart (Ballet choreographed by Martha Graham)». The Library of Congress.
- ↑ Heyman, 1999, p. 268.
Bibliografia[modifica]
- Heyman, Barbara B. Samuel Barber: El compositor i la seva música. Oxford University Press, 1999. ISBN 978-0195090581.