Nursultan Nazarbàiev
Nursultan Nazarbàiev (kazakh: Нұрсұлтан Әбішұлы Назарбаев) (Ushqonyr, 6 de juliol de 1940), en alfabet kazak llatí Nursultan Äbişulı Nazarbayev, nom complet Nursultan Abixulí Nazarbàiev, és un polític kazakh, president del Kazakhstan entre 1990 i 2019.
El 1984 Nazarbàiev va arribar a ser president del Consell de Ministres, treballant sota el comandament de Dinmukhamed Kunayev, Primer Secretari del Partit Comunista del Kazakhstan. Va ocupar el càrrec de Primer Secretari del Partit Comunista del Kazakhstan des del 1980 fins a 1991.
Ha estat el màxim dirigent del país des de 1990, quan va assumir el càrrec de president de la llavors República Socialista Soviètica del Kazakhstan, que encara era part de la Unió Soviètica liderada per Mikhaïl Gorbatxov.[1] Encara que originalment va ser triat per a un mandat de tan sols quatre anys, el 1998 va emetre un decret que li va permetre mantenir-se en el poder per set anys més, fins a les eleccions del 4 de desembre de 2005, quan va ser escollit de nou president en assolir, segons els resultats oficials, el 91% dels vots. L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa ha estimat que aquestes últimes eleccions no han complert els requisits d'un procés lliure i democràtic. En un comunicat emès l'endemà de les eleccions, aquesta organització, que va enviar 460 observadors als comicis, va esmentar les irregularitats durant la campanya, l'assetjament a l'oposició i la manipulació d'urnes entre els incidents que posarien en dubte la credibilitat dels resultats d'aquestes eleccions.
Les seves polítiques han intentat mantenir l'equilibri entre les bones relacions amb Occident i amb Rússia. Ha obert l'explotació dels camps de petroli de Tenguiz i Kaixagan a companyies petrolieres nord-americanes, afavorint un desenvolupament econòmic a partir de la inversió estrangera. La seva política interna ha estat criticada, no obstant això, per la limitació de les llibertats personals i la suposada manipulació dels mitjans de comunicació, en gran part controlats per la seva filla Dariga Nazarbàieva. Ha estat també acusat de corrupció i apropiació indeguda de fons públics. Enfront d'aquestes crítiques, també s'ha rebut els elogis de molts governants estrangers pels seus assoliments econòmics i l'estabilitat que ha viscut el país des de la caiguda de la Unió Soviètica. Nazarbàiev ha propiciat la construcció de grans obres d'enginyeria en el país, i va ser responsable de la decisió de traslladar la capital nacional d'Almati a Astanà.
El 18 de maig de 2007, el Parlament el va investir com a president vitalici, podent presentar-se a les eleccions presidencials quantes vegades volgués. Aquesta llei, no obstant això, és només aplicable a Nazarbàiev. El 19 de març del 2019 renuncià al seu càrrec i l'endemà el nom de la capital del Kazakhstan es rebatejà com a Nursultan en honor seu.[2]
Està casat amb Sara Alpysovna Nazarbàieva, amb la qual té tres filles: Dariga, Dinara i Aliya.
Biografia[modifica]
Joventut[modifica]
Nazarbàiev va néixer a Shemolgan, una ciutat rural prop d’Almati, a la que llavors era la República Socialista Soviètica del Kazakhstan, una de les repúbliques constituents de la Unió Soviètica.[3]
El seu pare era un treballador pobre al servei d'una família rica local fins que els soviètics van confiscar la granja familiar a la dècada del 1930, durant la política de col·lectivització de Stalin. Després d'això, el seu pare va decidir portar la seva família a la muntanya per viure una existència nòmada.[4]El seu pare va evitar el servei militar obligatori a causa d'un braç atrofiat després de l'extinció d'un incendi.
Al final de la Segona Guerra Mundial, la família va tornar al poble de Shemolgan, i Nazarbàaievva començar a aprendre rus. Ho va fer bé a l'escola i va ser enviat a un internat a Kaskelen.[5]Després de deixar l'escola, va passar un any, a càrrec del govern, a la fàbrica d'acer de Karaganda a Temirtaw.[6] També s'estava entrenant en una fàbrica d'acer a Kamianskè a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna, i estava lluny de Temirtaw quan els disturbis per [7] males condicions de treball es van estendre per la ciutat. Als 20 anys, va guanyar un bon sou proporcionant un «treball pesat i perillós» a la cuina.[8]
Es va unir al Partit Comunista el 1962, i aviat es va convertir en un membre important de la Lliga de la Joventut Comunista[9] així com un membre del partit a temps complet i va començar a estudiar a l'Institut Politècnic de Kharagandí[10] Va esdevenir secretari del Comitè del Partit Comunista del Kombinate Metal·lúrgic de Karaganda el 1972 i, quatre anys més tard, el segon secretari del Comitè Regional del Partit de Kharagandí.[11] Com a buròcrata, Nazarbàiev va gestionar documents legals, qüestions legals i resoldre disputes laborals, així com reunir-se amb[11] treballadors per resoldre problemes individuals. Més tard va escriure que l'assignació centralitzada de la inversió de capital i distribució de fons significava que les infraestructures eren pobres, els treballadors estaven desmoralitzats i amb excés de treball, i els seus objectius eren inassolibles. Va veure els problemes de la fàbrica com un microcosmos dels problemes de la Unió Soviètica en el seu conjunt.[12]
Arribada al poder[modifica]
El 1984, Nazarbàiev es va convertir en el primer ministre de la República Socialista Soviètica del Kazakhstan (president del Consell de Ministres), treballant per Dinmukhamed Kunaev, el primer secretari del Partit Comunista del Kazakhstan[13] Nazarbàiev va criticar Askar Kunayev, director de l'Acadèmia de Ciències, al 16 sessió del Partit Comunista de Kazakhstan el gener de 1986 perquè no va reformar el seu departament. Dinmukhammed Kunaev, el cap de Nazarbàiev i germà d'Askar, es va sentir traït. Després va anar a Moscou i va exigir l'acomiadament de Nazarbàiev mentre els partidaris d'aquest últim feien campanya per la marxa de Konaev i la seva promoció. Finalment, Kunaev va ser destituït el 1985 i substituït per un rus, Gennady Kolbin, que, malgrat la seva posició, té pocpoder al Kazakhstan. Aquesta situació va provocar grans manifestacions, conegudes com Jeltoqsan. Nazarbàiev es va convertir en cap del Partit Comunista el 22 juny 1989,[13] el segon kazakh (després de Kunaev) a ocupar aquest càrrec. Va ser president del Soviet Suprem del 22 de febrer al 24 abril 1990.Tot i haver estat nomenat líder del Kazakhstan, Nazarbàiev estava prou a prop de Mikhaïl Gorbatxov per ser la segona opció de Gorbatxov com a vicepresident de la Unió Soviètica el 1990. No obstant això, Nazarbàiev s'hi va negar.[14] El 24 d'abril de 1990, Nazarbàiev es va convertir en el primer president del Kazakhstan pel Soviet Suprem. Va donar suport al president rus Borís Ieltsin durant l’intent de cop de 1991 liderat pel Comitè d'Emergència Estatal.[15]
President de la República [modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Last Soviet boss standing, Kazakh leader still lacks heir». Tengri News, 23-09-2016 [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ «Kazajistán rebautiza su capital, Astaná, con el nombre de su expresidente» (en castellà). Madrid: El País, 20-03-2019.
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ Nazarbàiev 1998
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ 11,0 11,1 Nazarbàiev 1998.
- ↑ Nazarbàiev 1998.
- ↑ 13,0 13,1 Cummings 2002.
- ↑ USSR - Britannica.
- ↑ Nazarbàiev 1998
Bibliografia[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nursultan Nazarbàiev |
- Nazarbàiev, Nursultan. My Life, My Times, and the Future (en anglès). Pilkington Press, 1998. ISBN 978-1-899044-19-1.
- Persones vives
- Presidents d'estats
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Distingits amb l'Orde de la Corona de Roure
- Receptors de l'Orde Olímpic d'or
- Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Polítics kazakhs
- Doctors honoris causa per la Universitat de Pequín