Xot africà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Otus senegalensis)
Infotaula d'ésser viuXot africà
Otus senegalensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Cant del xot africà, gravat a la Reserva Samburu de Kenya Modifica el valor a Wikidata

Dades
Envergadura42,5 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61914670 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereOtus
EspècieOtus senegalensis Modifica el valor a Wikidata
Swainson, 1837

El Xot africà[1] (Otus senegalensis) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[2][3] Habita sabanes i boscos poc densos de la major part de l'Àfrica subsahariana i sud de la Península Aràbiga. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Taxonomia[modifica]

S'han descrit quatre subespècies:

La subespècie pamelae és considerada modernament una espècie de ple dret (Otus pamelae) arran els treballs de Pons et el 2013.[5] La subespècie feae és considerada sovint una espècie: (Otus feae).

Referències[modifica]

  1. «Xot africà». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, gener 2023. [Consulta: 17 gener 2023].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 256. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «African Scops-owl. Otus senegalensis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 2 febrer 2023].
  5. Jean-Marc Pons, Guy M. Kirwan, Richard F. Porter, Jérôme Fuchs (2013) A reappraisal of the systematic affinities of Socotran, Arabian and East African scops owls (Otus, Strigidae) using a combination of molecular, biometric and acoustic data. Ibis.Volum 155 (518–533)