Casa Felip de Riquer
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1772 | construcció, Arquitecte: Joan Garrido i Bertran | |||
| 1854 | renovació, Arquitecte: Josep Oriol i Bernadet | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Escudellers, 12 i Nou de Sant Francesc, 2-4 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 565 | |||
La Casa Felip de Riquer és un edifici situat als carrer dels Escudellers i Nou de Sant Francesc de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
Està format per un cos principal de planta baixa i tres pisos i un cos annex de planta baixa i un pis al carrer Nou de Sant Francesc, on té 45 m de façana.[1]
Història[modifica]
El 1764, Felip Marià de Riquer i de Sabater (1713-1794), quart marquès de Benavent, va adquirir per 7.350 lliures barcelonines una casa a la cantonada dels carrers dels Escudellers i Nou de Sant Francesc,[2][3] i el 1772 va demanar permís per a enderrocar-la i reconstruir-la amb planta baixa i dos pisos.[4] L'obra fou encarregada al mestre de cases Joan Oliver i dirigida per l'arquitecte Joan Garrido i Bertran, autor de la casa del Gremi de Velers.[5] La decoració va ser realitzada pel pintor Manuel Tramulles (vegeu Casa Bruno Cuadros), que hi treballà entre el setembre del 1774 i l'octubre del 1775,[6] i l'escultor Ramon Amadeu va executar les cartel·les de guix i hi va pintar un retaule.[1]
El 1808, el marquès Francesc de Borja de Riquer i de Ros (1768-1849), ofegat pels deutes, vengué la casa a Narcís Plandolit i Gustà per 84.000 lliures en vals reials, que al canvi suposaven unes 34.000 en metàl·lic.[7] A la seva mort el 1843,[8] la propietat passà a mans dels seus nebots Policarp, Francesca i Maria Assumpció de Bofarull i Plandolit,[9] fills de Francesc Policarp de Bofarull i Morell (vegeu Palau Bofarull) i Maria Antònia Plandolit i Gustà. Poc després de la mort de la seva mare el 1852, Policarp i Francesca cediren la seva part a la seva germana (casada amb Sebastià Anton Pascual i Inglada)[10] a canvi de la renúncia a l'herència paterna i materna.[9] El 1854, aquesta va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que hi va remuntar un pis i en va ajustar la façana als cànons compositius de l'època.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa Felip de Riquer i de Sabater». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Josep Ribas i Granés, 2-4-1764.
- ↑ Riquer i Morera, 1979, p. 282-283.
- ↑ «Marquès de Benavent. Escudellers. Nou de Sant Francesc. Edificar». C.XIV Obreria C-1/1772-33. AHCB, 08-05-1772.
- ↑ Riquer i Morera, 1979, p. 310-311.
- ↑ Riquer i Morera, 1979, p. 312.
- ↑ Riquer i Morera, 1979, p. 438-439.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-02-1843, p. 553.
- ↑ 9,0 9,1 Jurisprudencia civil: colección completa de las sentencias del Tribunal Supremo, 25-02-1896, p. 372-382.
- ↑ «Sebastia PASCUAL-INGLADA». geneanet. Torredembarra.
Bibliografia[modifica]
- de Riquer i Morera, Martí. Quinze generacions d'una família catalana. 1a edició. Barcelona: Editorial Planeta, 1979, p. 696.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Felip de Riquer |
- «Casa Felip de Riquer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.