Paràsit (antiga Grècia)

Un paràsit, era a l'antiga Grècia, una mena de càrrec funcionarial que era mantingut econòmicament per altres persones i ells a canvi els oferien la seva companyia o amistat.

Orígens

En un principi els paràsits eren funcionaris de l'estat; la seva feina consistia a tenir cura del magatzem de blat sagrat i d'aquí ve el seu nom (παράσιτος): para que significa "al costat de" més la partícula sitos que vol dir "blat" i per extensió "pa" o "aliment". Com a funcionaris de baix rang, estaven sota les ordres d'un magistrat, rebien una paga ínfima i, a canvi de la seva tasca, se'ls pagava en espècie, és a dir eren alimentats per l'estat. Aquesta manera de pagar pels serveis prestats no era única dels paràsits, els sacerdots dels temples grecs, per exemple, també tenien dret a una part de la collita.

Els paràsits eren membres de la societat de l'antiga Grècia

Dins la societat grega, els paràsits tenien una posició d'honor, semblant a la dels sacerdots, per tant era adequat tenir-los com a convidats als banquets de les cases d'alta societat, que se celebraven per a festejar les divinitats principals com Apol·lo.

Amb el temps, tot aquell ciutadà que volia presumir de riquesa, convidava els paràsits tant sovint com podia i ells, a canvi, s'esforçaven a ser uns convidats amens, amb converses enginyoses i afalagant els seus amfitrions. Gradualment, però, la gent es va acostumar a tenir-los entre els seus convidats i que fossin l'ànima de la festa, tant si tenien enginy per a la conversa com si no, i en aquest darrer cas sovint s'arribava a situacions on eren denigrats essent l'objecte de les bromes o maltractats per part dels altres convidats.

La paraula va passar a fer-se servir per a designar qualsevol persona afamada en un convit o per a referir-se a persones mantingudes per altres.

Els més enginyosos eren convidats, a més, a les cases de les cortesanes (hetera) com a reclam per atreure clients rics.

Paràsits famosos

Filoxè de Lèucada va ser un dels més famosos paràsits. Havia estat educat a l'acadèmia d'Atenes. Tenia per costum després de prendre el bany, anar a fer una volta per les cases de més prestigi social portant un cistellet amb un setrill d'oli, un de vinagre, salsa per a peix i altres condiments, envoltat de criatures que li reien les gràcies pels carrers. Filoxè era tingut per un home de bon apetit, seia a taula sense ser convidat i no deixava res al plat. En una ocasió, estant a Efes, es va trobar que al mercat no quedava res, ja que tot havia estat venut per a la celebració d'un casament, per tant, es va presentar a casa de la núvia i es va auto-convidar. Durant el banquet es va esforçar per ser un convidat agradable, va cantar cançons i va lloar la jove parella. Llavors el pare va dir “Considereu aquesta com casa vostra. Podeu tornar quan volgueu”; Filoxè s'ho va agafar al peu de la lletra i el van tenir de convidat durant molts dies. Dionís, el tirà de Siracusa, sabent que a Filoxè li agradava molt el peix el va convidar a menjar i mentre s'estava cuinant un moll ben gros per al tirà, a ell li van servir un de petit. Llavors Filoxè va fingir que parlava amb el peix del seu plat i se'l va posar a l'orella fent veure que el peix també parlava. Dionís va preguntar què estava passant i el paràsit li va replicar “li demanava informació sobre el mar del que procedeix, però m'ha dit que és massa menut i per tant no té prou coneixements, que millor li pregunti a l'altre peix que ja és prou gran.” A Dionís li va fer gràcia l'acudit i li va donar el seu peix. Filoxè va ser l'autor d'una obra titulada "Manual de gastronomia".

Els paràsits a la literatura

El primer autor a utilitzar personatges anomenats paràsits va ser el comediògraf Alexis, però també van aparèixer en obres d'altres autors. N'hi havia de diferents tipus:

• Hàbils de paraula i dotats d'enginy per a divertir els altres. Basats en persones reals, per exemple el famós Filoxè. De vegades portaven un bloc de notes on havien escrit anècdotes divertides per a després explicar-les als banquets.
• Víctimes de burles a canvi de menjar, per exemple a les "Epístoles" d'Alcifró.
• Gent sense ofici i amb poques ganes de treballar, que voltaven pels mercats, gimnasos i banys públics cercant algú que els convidés. Eren personatges sense amor propi, els quals es deixaven maltractar, però quan eren convidats aprofitaven els moments d'embriaguesa dels altres per a robar. Un exemple seria el que apareix al sisè llibre d'Ateneu.

A la societat romana es va donar una situació semblant, amb persones mantingudes econòmicament per altres, eren els anomenats clients.

Enllaços externs

• Parásitos Arxivat 2012-06-27 a Wayback Machine.
• Parásitos hambrientos y la hora sexta