Pere Joan Ventura Carol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1946  (78 anys)Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema |
    | |
Pere Joan Ventura Carol (Castellar del Vallès, 29 de gener de 1946) és un cineasta espanyol vinculat al cinema social. Ha estat reporter gràfic, realitzador i editor en Televisió Espanyola a més de director i guionista de documentals. En 2003 va aconseguir el Goya a la millor pel·lícula documental amb El efecto Iguazú sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar en la Castellana de Madrid dirigit per Ventura i amb guió escrit pel cineasta i la seva companya Georgina Cisquella.[1] En 2015 va dirigir No estem sols, un documental produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming sobre els moviments socials dels últims anys a Espanya.
Trajectòria[modifica]
Va estudiar Tècnica i Llenguatge cinematogràfic a Barcelona i va ser membre fundador del col·lectiu "Grup de Producció" dedicat al rodatge de material informatiu per a TV estrangeres i curtmetratges.
En 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic, posteriorment es va incorporar a TVE als Serveis Informatius i va exercir funcions de realitzador i editor[2] en programes com Quien sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos (Premi Ondas 1992).[3]
Ha estat ajudant de càmera amb el director de cinema Pere Portabella i ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda com El amante bilingüe o Intruso.[2] a més de també un dels referents del cinema clandestí rodat en els anys 70.[4]
En 2003 va aconseguir el Premi Goya al Millor Documental amb El efecto Iguazú sobre els treballadors en atur de Sintel que van acampar a la Castellana de Madrid dirigit per Ventura i amb guió escrit pel cineasta i la seva companya Georgina Cisquella.[1]
En 2004 participà a Hay motivo una sèrie de 32 curtmetratges produïts en febrer de 2004 i projectats a partir del 9 de març en els quals es critiquen diversos aspectes de la realitat social espanyola i, sobretot, al govern del Partit Popular en diferents temes socials i polítics. També en 2004 va participar a "Un mundo a cada rato" documental produït per Tus Ojos en col·laboració amb UNICEF per a contribuir a la protecció dels drets de la infància en el món amb el segment "La vida efímera" rodat a Guinea Equatorial.[5]
En 2015 va dirigir No estem sols, un documental produït per Pere Portabella i El Gran Wyoming en el qual es recullen diferents històries, personals i grupals, sobre alguns dels moviments socials més rellevants dels últims anys, des de la Marea Blanca a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, passant per La Solfónica o les La Solfónica o les Comadres de Gijón.[6]
Filmografia[modifica]
- 1970. Les cadires: curtmetratge 16mm
- Sidón mata a Basora: llargmetratge inacabat 16mm.
- 1973. Gong a Montserrat. Documental i Concert de la banda francesa Gong al Monestir de Montserrat.
- 1979. L'Ajuntament de Barcelona. noticiari produït per l'Institut del Cinema Català en 35mm i codirigit amb Georgina Cisquella.
- 1980. Badalona contaminació: curtmetratge produït per l'Institut del Cinema Català en 35mm.
- 1981. Diada Nacional de Catalunya. Noticiari produït per l'Institut del Cinema Català i codirigit amb Antoni Marti.
- 1990-92. Los años vividos. Realitzador de la sèrie de TVE de deu capítols en 35 mm. Premi Ondas Internacional 1992
- 1993-97. Quién sabe dónde. Editor ‘ subdirector d'aquest programa de TVE.
- 1995. Subcomandante Marcos: viaje al sueño zapatista. documental (30´)
- 1997. Buscados con cargo. Editor i subdirector d'aquest programa de TVE.
- 1998. Guatemala: la hora de la verdad; documental (50´) recolzat per ECHO (Comunitat Europea) i Creu Roja Espanyola. Emissió a TVE: 20 de març de 1999
- 1999. Me estoy quitando, Documental (50´) produït per l'ONG Madrid Positivo, emiès per Telecinco.
- 2003. El efecto Iguazú. Documental
- 2004. Hay motivo. Documental.
- 2004. En el mundo a cada rato. Documental codirigit per Patricia Ferreira, Pere Joan Ventura, Chus Gutiérrez, Javier Corcuera y Javier Fesser
- 2015. No estem sols. Documental.[7]
Premis[modifica]
- 1992 Los años vividos. Premi Ondas
- 2003 El efecto Iguazú. Director i Coguionista. Premi a la millor pel·lícula documental XVII edició dels Premis Goya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Regió7. «Un premi Goya farà un film sobre els últims dies de Pirelli - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central». [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Pere Joan Ventura Carol». Arxivat de l'original el 19 de setembre de 2016. [Consulta: 10 juny 2016].
- ↑ «Trajectes Urbans: Pere Joan Ventura, una vida de pel·lícula | Surtdecasa.cat». [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ «Pere Joan Ventura en Filmin». [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ «En el mundo a cada rato (2004)». [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ SensaCine. «Entrevista a El Gran Wyoming y Pere Joan Ventura por 'No estamos solos'». [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ "No estem sols", en cartellera, ccma.cat, 8 d'octubre de 2015