Rafael Vilarrubias i Ros
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 març 1905  Igualada (Anoia) |
| Mort | 1953 (47/48 anys) Banyoles |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Fotoperiodista |
| Activitat | 1931-1953 |
| Família | |
| Cònjuge | Carme Arbell i Raurell |
| Fills | Lluís, Carme |
Rafael Vilarrubias i Ros (Igualada, Anoia, 2 de març de 1905 – Banyoles, Pla de l'Estany, 1953) va ser un fotoperiodista català, fill de Gaspar Vilarrubias i Benita Ros. «Les fotografies de Vilarrubias ofereixen un testimoni excepcional de la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra.»[1]
Durant la dècada del 1920 va treballar d'encarregat en una blanqueria de la seva ciutat natal. Com a gran aficionat a la fotografia, va ser membre de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. Va fer retrats a familiars i amics amb una càmera familiar de la marca Kodak i més endavant va comprar una Leica, model I c LUXUS, amb la qual va continuar treballant de retratista durant les seves estones lliures.[2]
En un cartell de les fires de Sant Martirià de Banyoles, va veure unes fotografies que l'impactaren i va optar per traslladar-se a aquesta localitat i treballar professionalment com a fotògraf i fotoperiodista. El 1931, a la vigília de la festa major, Vilarrubias va arribar a Banyoles on va realitzar les primeres fotografies professionals pels carrers i places de la ciutat. L'endemà les va posar a la venda a la papareria Claramunt de la plaça Major. Més endavant va instal·lar el seu primer estudi al carrer del Born.[3]
El 1932 va publicar, com a reporter gràfic a La Vanguardia, un reportatge i una crònica sobre els aiguats de Banyoles del 13 al 20 de desembre.[2] Aquell mateix any també va començar a col·laborar en el diari El Día Gráfico, amb un reportatge sobre la guanyadora del concurs de bellesa de Banyoles. A partir de 1935 va disposar de màquines de filmar, amb les quals va realitzar documentals d'actes socials, lúdics i polítics de Banyoles i de la rodalia. Aquests documentals van ser projectats en locals i cinemes de la comarca, juntament amb les pel·lícules de moda de l'època.
Al llarg de la seva trajectòria professional va compaginar la feina de retratista i la de fotògraf artístic amb la seva gran passió: el fotoperiodisme. Des de 1932 fins a l'any 1937 va publicar dotze imatges de portada i diverses imatges en 27 pàgines interiors al suplement Notas Gráficas del diari La Vanguardia. També va publicar diverses imatges de portada i pàgines interiors al diari El Día Gráfico, de les quals en consten 38 de documentades.
El 1940 es va casar amb Carme Arbell i va traslladar el seu estudi al carrer de Valls, al mateix edifici hi va instal·lar la residència familiar. Un any més tard va néixer la seva primera filla, Carme Vilarrubias i dos anys més tard, el 1943, el seu fill, Lluís Vilarrubias. El 1947 va començar a col·laborar amb la revista Horizontes de Banyoles (l'actual Revista de Banyoles). La seva primera fotografia de portada per a aquesta revista local va ser una imatge de l'estany de Banyoles en un dia de tramuntana.
Rafael Vilarrubias va morir el 1953 a causa d'una malaltia cardíaca, cinc setmanes després va morir el seu fill Lluís, també d'una malaltia coronària.[3]
- Llegat
El 2006, la seva filla Carme va formalitzar la cessió no exclusiva dels drets sobre el fons fotogràfica al Centre de la Imatge de la Diputació de Girona Inspai.[1] El mateix any, l'ajuntament de la ciutat de Banyoles en reconeixement del seu mèrit, li va dedicar la «Plaça de Rafael Vilarrubias i Ros».[4]
El 2014, l'INSPAI va inaugurar una sala d'exposicions virtual 3D amb el fons Vilarrubias,[5] també disponible en format d'apli per tauletes.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa de Fons: Fons Rafael Viarrubias (pdf). Girona: INSPAI, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 Palmada, Guerau «Vint anys de fotoperiodisme (crítica)». Revista de Girona, núm. 245, novembre 2007, pàg. 97-98.
- ↑ «Rafael Vilarrubias i Ros, Plaça de». Ajuntament de Banyoles, 2006. [Consulta: maig 2016]. «Es va decidir posar el nom d'aquest reporter fotogràfic perquè fins llavors no hi havia cap carrer a Banyoles dedicat a un fotògraf destacat de Banyoles tot i la gran tradició de fotògrafs que ha tingut la ciutat.»[Enllaç no actiu]
- ↑ «INSPAI inaugura una sala d'exposicions virtual 3D amb el fons Vilarrubias». Bonart, 21-05-2014.
- ↑ «Inspai Fons Vilarrubias» (apli).
Bibliografia[modifica]
- Granel i Marin, Sònia; Navarro i Sastre, Natàlia. Diputació de Girona. Rafael Vilarrubias, passió per la crònica gràfica, 2007 (Quaderns de Fotografia, núm. 5). ISBN 978-84-96747-02-9.
- Grabuleda, Josep; Villarubias, Esteve. Rigau Editors. Rafael Vilarrubias, un reporter d'avanguarda, 2005. ISBN 9788460949329.
- Bramon, Antoni; et alii. El reportatge com a document: Rafael Vilarrubias Ros. Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l'Estany, 2000.
Enllaços externs[modifica]
- «Rafael Vilarrubias. Postals de Banyoles.». Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya, s.d. [Consulta: maig 2016].
- «Fons Rafael Vilarrubias». Inspai, s.d. [Consulta: maig 2016].
- Compte i Oliva, Josep. «Inspai Fons Vilarrubias» (apli). Inspai.