Vés al contingut

Ar-Razí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rasis)
Per a altres significats, vegeu «Ar-Razí (desambiguació)».
Infotaula de personaar-Razí
(en àrab) ابو بکر محمد بن زكريا الرازی (Abū Bakr Muḥammad b. Zakariyyā ar-Rāzī'
(en persa) زكريای رازی (Zakariā-ye Rāzi)

Representació occidental d'Ar-Razí al Recull dels tractats de medicina de Gerard de Cremona, 1250-1260
Biografia
Naixement866 Modifica el valor a Wikidata
Rayy Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 925 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Rayy Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsRasís o Razés
ReligióMusulmà Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perReputat metge
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, inventor, filòsof, químic, metge Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAli ibn Sahl Rabban al-Tabari (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Zakariyyà ar-Razí, conegut com a ar-Razí i, a Occident, amb el nom llatinitzat de Rasis o Rhazes (Rayy, actual Iran, 865 - 15 d'octubre de 925), fou un erudit persa, filòsof, químic/alquimista, físic i un dels metges més importants de l'edat mitjana. Versat en el coneixement de la medicina persa, grega i índia, va aportar avenços fonamentals i duradors sobretot a través de les seves pròpies observacions i descobertes. Les obres atribuïdes a Jàbir ibn Hayyan i Ar-Razí contenen les classificacions sistemàtiques més antigues conegudes de substàncies químiques.[1] És considerat un dels primers exponents de la medicina experimental i el pare de la pediatria. Va realitzar la primera descripció coneguda de la verola, que els grecs havien confós amb el xarampió.[2] En el sistema nerviós va afirmar que els nervis tenien funcions motores o sensorials, descrivint 7 nervis cranials i 31 de la medul·la espinal, assignant un ordre numèric als nervis cranials des de l'òptic fins als nervis hipoglosos. Va classificar els nervis espinals en vuit nervis cervicals, dotze toràcics, cinc lumbars, tres sacres i tres coccigis utilitzant-ho per relacionar els signes clínics de lesió amb la ubicació corresponent de les lesions del sistema nerviós.[3] Va diferenciar mitjançant una observació acurada la verola del xarampió, fins llavors estaven agrupades com una sola malaltia que causava erupcions[4] Pel que fa a les pràctiques higièniques, Ar-Razí, a qui se li va demanar una vegada que escollis el lloc per a un nou hospital a Bagdad, va suspendre trossos de carn en diversos punts de la ciutat i va recomanar construir l'hospital al lloc on la carn es va podrir més lentament.[5] Ar-Razí és de vegades anomenat el "Pare de la pediatria" per escriure la monografia les malalties dels infants tractant la pediatria com un camp independent de la medicina.[6]

Multidisciplinari, també va destacar de manera notable en els camps de l'alquímia, destil·lant querosè,[7] la música i la filosofia, escrivint al voltant de 200 llibres i articles tractant dels diversos àmbits.

Biografia[modifica]

Representació d'al-Razi en un manuscrit del segle XIII d'una obra de Gerard de Cremona

Al-Razi va néixer a la ciutat de Ray (actual Rey, també l'origen del seu nom "al-Razi"),[8] en una família d'origen persa i era un parlant nadiu de la llengua persa.[9] Ray estava situat a la Gran Ruta de la Seda que durant segles va facilitar el comerç i els intercanvis culturals entre Orient i Occident. Es troba als vessants meridionals de la serralada d'Alborz, a prop de Teheran, Iran.

En la seva joventut, al-Razi es va traslladar a Bagdad on va estudiar i practicar al bimaristan (hospital) local. Més tard, va ser convidat a tornar a Rey per Mansur ibn Ishaq, llavors governador de Ray, i es va convertir en el cap d'un bimaristan.[10] Va dedicar dos llibres sobre medicina a Mansur ibn Ishaq, La física espiritual i Al-Mansūrī sobre la medicina.[10][11][12][13] A causa de la seva recentment adquirida popularitat com a metge, al-Razi va ser convidat a Bagdad on va assumir les responsabilitats de director en un nou hospital que portava el nom del seu fundador al-Muʿtaḍid (m. 902 CE).[10] Sota el regnat del fill d'Al-Mutadid, Al-Muktafi (r. 902–908) al-Razi va rebre l'encàrrec de construir un nou hospital, que hauria de ser el més gran del califat abbàssida. Per triar la ubicació del futur hospital, al-Razi va adoptar el que avui dia es coneix com un enfocament basat en l'evidència que suggereix tenir carn fresca penjada a diversos llocs de la ciutat i construir l'hospital on la carn triga més a podrir-se.[14]

Va passar els últims anys de la seva vida al seu Rey natal patint glaucoma. La seva afecció ocular va començar amb cataractes i va acabar amb una ceguesa total.[15] La causa de la seva ceguesa és incerta. Un relat esmentat per Ibn Juljul va atribuir la causa a un cop al cap del seu mecenes, Mansur ibn Ishaq, per no haver proporcionat proves per a les seves teories alquímiques;[16] mentre que Abulfaraj i Casiri van afirmar que la causa era només una dieta de fesols.[17][18] Suposadament, va ser abordat per un metge que li va oferir una pomada per curar la seva ceguesa. Aleshores, Al-Razi li va preguntar quantes capes conté l’ull i, quan no va poder rebre resposta, va declinar el tractament afirmant que "els meus ulls no seran tractats per algú que no conegui els fonaments de la seva anatomia".[19]

Referències[modifica]

  1. Karpenko, Vladimír; Norris, John A. «Vitriol in the History of Chemistry» (en anglès). Chemické listy, 96, 12, 2002, pàg. 997–1005.
  2. «Islam and Science: The Islamic world». Nature, 444, 7115, 11 2006, pàg. 22-25. DOI: 10.1038/444020a.
  3. Souayah, N; Greenstein, JI «Insights into neurologic localization by Rhazes, a medieval Islamic physician» (en anglès). Neurology, 65, 1, 2005, pàg. 125–28. DOI: 10.1212/01.wnl.0000167603.94026.ee. PMID: 16009898.
  4. «Abu Bakr Mohammad Ibn Zakariya al-Razi (Rhazes) (c. 865-925)» (en anglès). sciencemuseum.org.uk. Arxivat de l'original el 6 de maig 2015. [Consulta: 31 maig 2015].
  5. Hajar, R «The Air of History (Part IV): Great Muslim Physicians Al Rhazes». Heart Views, vol. 14, 2, 2013, pàg. 93–95. DOI: 10.4103/1995-705X.115499. PMC: 3752886. PMID: 23983918.
  6. Elgood, Cyril. A Medical History of Persia and The Eastern Caliphate (en anglès). 1st. London: Cambridge, 2010, p. 202–203. ISBN 978-1-108-01588-2. «By writing a monograph on 'Diseases in Children' he may also be looked upon as the father of paediatrics» 
  7. Hossain, M. Enamul; al-Majed, Abdulaziz Abdullah. Fundamentals of Sustainable Drilling Engineering (en anglès). John Wiley & Sons, 2015, p. 3. ISBN 1119100283. 
  8. Adamson 2021a
  9. Kahl 2015Ruska 1937{{Harvnb|Ullmann|1997Sarton 1927Hitti 1969Walzer 1962
  10. 10,0 10,1 10,2 Iskandar 2008
  11. Rāzī, Abū Bakr Muḥammad ibn Zakarīyā. «The Book of Medicine Dedicated to Mansur and Other Medical Tracts – Liber ad Almansorem» (en llatí). World Digital Library. [Consulta: 2 març 2014].
  12. Rāzī, Abū Bakr Muḥammad ibn Zakarīyā. «The Book on Medicine Dedicated to al-Mansur – الكتاب المنصوري في الطب» (en am, ar). World Digital Library. [Consulta: 2 març 2014].
  13. «Commentary on the Chapter Nine of the Book of Medicine Dedicated to Mansur – Commentaria in nonum librum Rasis ad regem Almansorem» (en llatí). World Digital Library. [Consulta: 2 març 2014].
  14. Anc Sci Life, 31, 4, 2012, pàg. 160–3. DOI: 10.4103/0257-7941.107357. PMC: 3644752. PMID: 23661862 [Consulta: free].
  15. Magner, Lois N. A History of Medicine. New York: M. Dekker, 1992, p. 140.
  16. Magner, Lois N. A History of the Life Sciences, Revised and Expanded. CRC Press, 13 August 2002, p. 60. ISBN 978-0-8247-4360-4. 
  17. Pococke, E. Historia Compendosia Dynastiarum. Oxford, 1663, p. 291.
  18. Long, George. The Penny cyclopædia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge, Volume 19. C. Knight, 1841, p. 445. 
  19. «Saab Medical Library – كتاب في الجدري و الحصبة – American University of Beirut». Ddc.aub.edu.lb, 01-06-2003. Arxivat de l'original el 25 Abril 2012. [Consulta: 15 octubre 2012].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ar-Razí