Austind
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1000  Bordeus |
| Mort | 26 juliol 1068 (67/68 anys) Aush |
| Arquebisbe d'Auch | |
| 1049 – 1068 ← Raymond Ist Copa (en)  – William of Montaut (en) → | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquebisbe |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 26 de juliol |
| Participà en | |
| 1063 | Synod of Jaca (en) |
Austind (Bordeus, c. 1000 - Aush, 26 de juliol de 1068) en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch. Venerat com a sant, la seva festivitat té lloc el 26 de juliol i, a Aush, el 25 de setembre.[1]
Austind havia nascut a Bordeus cap a l'any 1000. Va ingressar al monestir benedictí de Sant Orens d'Aush,[2] on va ésser abat fins que fou elegit bisbe de la ciutat en 1042. Va tenir un paper important en la implantació de la reforma gregoriana a la Gascunya, introduint l'orde de Cluny a Sant Orens. Va acabar amb les males pràctiques del bisbe Raimon el Vell d'Aira (Landes), que s'havia apropiat de set bisbats gascons i governà amb rectitud el seu territori. La tasca de reforma implicà un gran nombre de concilis provincials i sínodes diocesans, en els quals va defensar la independència de l'Església enfront dels senyors d'Armanyac, la qual cosa el portà a haver de retirar-se durant dos anys a Reims.[3]
Després va presidir diversos consells regionals, a Jaca el 1060 per donar suport als cristians d'Espanya contra els musulmans, i a Saint-Sever el 1061 per rellançar el domini benedictí.[4]
En segles anteriors, el debilitament del poder reial havia permès a la noblesa envair els drets de l'Església i posseir moltes esglésies. La reforma gregoriana pretenia, entre altres coses, oposar-se a aquest estat de coses. Raymond Copa ja havia treballat per a la restitució de la propietat de l'Església i Austinde va continuar aquesta acció. Aviat va sorgir la fricció entre l'arquebisbe i el comte Aymeric II de Fézensac, que havia succeït al seu pare Guillaume Astanove. La situació es va fer insostenible per Austinde que va haver d'exiliar-se amb Gervais, arquebisbe de Reims. Es van pronunciar excomunicacions i la diòcesi d'Auch es va posar sota interdit, de manera que la noblesa s'havia de sotmetre. Austinde va tornar a la seva diòcesi el 1068.[5]
Acompanyat d'Hugues le Blanc, cardenal llegat del papa, va presidir un darrer concili d'Auch el 1068, i va morir el 25 de setembre de 1068, l'endemà d'haver tingut un sínode. Fou sebollit a la catedral d'Aush.[6][7]
Va fer reconstruir la catedral cap al 1062, afegint-hi el claustre i les dependències per als canonges, i que es consagrarà el febrer de 1121. Fundà la vila de Nogaro i hi establí la col·legiata de Sant Nicolau, de canonges regulars, la primera de la diòcesi.
-
Catedral d'Aush, façana del s. XVI.
Referències[modifica]
- ↑ Nominis : Saint Austinde
- ↑ Breuils 1895, p. 5
- ↑ Breuils 1895
- ↑ Breuils 1895
- ↑ Breuils 1895
- ↑ Breuils 1895
- ↑ de Vic, Claude. Histoire générale de Languedoc, 1846.
Bibliografia[modifica]
- Breuils, Alphonse. impr. de L. Cocharaux. Saint Austinde, archevêque d'Auch (1000-1068) et la Gascogne au Plantilla:S-, 1895, p. 365.
- Sentez, P. Notice descriptive et historique de l'église de Sainte-Marie d'Auch ancienne cathédrale, 1818.
- Bagnéris, François. La Cathédrale d'Auch et son quartier des chanoines, 1986.