Geomorfològicament és un altiplà integrat a la serralada Transversal, format per una plataforma estructural amb característiques cingleres a sud i a llevant (Tavertet, el Far, l'Avenc…) dibuixades per l'erosió del Ter. L'altiplà té una altitud mitjana de 1.100 m, i està constituït geològicament per materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. La màxima altitud del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1307,7 metres)[1] que, juntament amb les muntanyes d'Aiats, el Montcau i el Puig d'en Bac, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana. És una zona boscosa humida, on predominen els paisatges de caràcter atlàntic com les fagedes, els boscos de roure martinenc amb boix, les pastures mesòfiles i la landa de bruguerola amb bedolls. L'alzinar muntanyenc es limita als vessants més baixos i assoleiats.[2]
El Collsacabra és una zona de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s'ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera, Cantonigròs, Tavertet, Falgars d'en Bas, Rupit i Pruit i possiblement alguna petita zona de masies dels municipis de Masies de Roda i Manlleu. Rupit va ser, des de l'edat mitjana, la població més important del Collsacabra. Avui ho és l'Esquirol degut el seu creixement urbanístic.
Informació elaborada a partir de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana) i del llibre Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc d'Anna Borbonet i Macià i Jordi Sanglas i Puigferrer (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999).