Gran Cine Bohemia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Sala de cinema  | |||
| Obertura | 3 abril 1910 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sant Antoni (Barcelonès) | |||
| Localització | Carrer de Floridablanca, 135 | |||
| ||||
| Lloc web | cinesrenoir.com… | |||
El Gran Cine Bohemia estava ubicat al carrer de Floridablanca, 2-10 (actualment 135). Posteriorment es va anomenar Florida.
Origen[modifica]
Els orígens de la sala es remunten a la sala de ball La Bohemia Modernista, ubicada al carrer de Casanova, 3-5. En aquesta sala es van dur a terme diverses sessions cinematogràfiques. On s'hi van projectar pel·lícules com Napoleón, Juana de Arco i César Augusto. Aquestes sessions van tenir tant d'èxit que els propietaris de la sala van veure la possibilitat de crear un local exclusivament per a fer cinema.[1]
Gran Cine Bohemia[modifica]
El nou cinema es va construir en un solar annex a la sala de ball. Ubicat al carrer de Floridablanca, al mateix lloc que havia ocupat anteriorment el Teatre de les Arts.[1]
Es va inaugurar el 3 d'abril de 1910 amb al projecció d'El barbero de Sevilla i Regreso del cruzado. Aquest disposava d'un gran vestíbul i una cabina de projeccions externa.[2]
Entre 1912 i 1916 va funcionar l'empresa Bohemia que gestionava els següents locals: Condal, Iris Park, Walkyria, Palace Cine i Bohemia. El 23 de desembre de 1939 reprèn l'activitat després de la Guerra Civil amb la projecció de Miguel Strogoff, Morena Clara, El pequeño lord i Esposa anónima.[3]
Va tancar les portes el maig de 1943.
Cine Florida[modifica]
El 16 de setembre de 1943, Luis Cabezas Puzo obrí al mateix lloc el Cine Florida. Tenia una capacitat de 1.517 localitats.[4] Els films seleccionats per a la inauguració van ser Fin de jornada i Recuerdo de una noche.[3]
Sota la direcció de Cinesa, l'11 de setembre de 1964 s'inaugurà un edifici de nova planta com a seu del segon Cinerama de Barcelona. Aquest nou local havia estat decorat per Jordi Galí. La pel·lícula elegida per a aquesta nova inauguració fou El mundo está loco, loco, loco de Stanley Kramer.[3] Pel·lícula que va tenir una gran acollida perquè es va projectar durant gairebé un any.[4] Tot i que estava equipat amb tres cabines de projecció com requerien els Cinerama, només se'n va utilitzar una, la del centre.[1]
Durant la dècada dels seixanta va programar conjuntament amb altres cinemes com Liceo, Atenas i Edén.[4]
Una nova inauguració va tenir lloc el 17 de setembre de 1988 després que s'hagués dut a terme una reforma per reconvertir-se en un local de tres sales. Aquesta reforma va reduir la capacitat a 1.237 butaques. Disposava de noves i originals instal·lacions com una guarderia infantil, una botiga de radiocassets de pel·lícules, sistema de venda automatitzada d'entrades, servei de cafeteria self service i una pantalla de vídeo al vestíbul amb els trailers de les pel·lícules de la cartellera.[4] El programa inaugural va ser Interferencias, El príncipe de Zamunda i El festín de Babette.[1]
El 5 d'abril de 2002 s'inaugurà com a Renoir-Florida, amb set mini sales que tenen una capacitat total de 1.134 butaques.[4] Avui dia continua actiu.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995.
- ↑ Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: GRAN CINE BOHEMIA (1910-1942)», dimarts, 4 octubre 2011. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Barcelona: Parsifal, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona sus cines de estreno y arte y ensayo. Barcelona: Quarentena Ediciones, 2016.