Lluís Arnau i Palomar: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
defunció i edat |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
|data_defuncio = febrer de 1899 (als 27 anys)}} |
|||
'''Lluís Arnau i Palomar''' ([[Barcelona]], 4 de maig de [[1871]]- febrer de [[1899]]) fou un [[compositor]] i [[pianista]] català.<ref>{{ref-llibre|cognom=Casares Rodicio|nom=Emilio (dir.)|títol=Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana|lloc=[Madrid] | editorial = [[Societat General d'Autors i Editors]] | any=1999 |isbn=84-8048-303-2}}</ref> |
'''Lluís Arnau i Palomar''' ([[Barcelona]], 4 de maig de [[1871]]- febrer de [[1899]]) fou un [[compositor]] i [[pianista]] català.<ref>{{ref-llibre|cognom=Casares Rodicio|nom=Emilio (dir.)|títol=Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana|lloc=[Madrid] | editorial = [[Societat General d'Autors i Editors]] | any=1999 |isbn=84-8048-303-2}}</ref> |
||
Revisió del 20:37, 4 maig 2017
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 maig 1870 Barcelona |
Mort | febrer de 1899 (als 27 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | empresari, compositor, pianista |
Professors | Josep Maria Ballvé i Freixa, Anselm Barba i Balansó, Isaac Albéniz i Pascual, Joan Baptista Pujol i Riu, Felip Pedrell i Sabaté, Cosme Ribera i Miró i Charles-Marie Widor |
Lluís Arnau i Palomar (Barcelona, 4 de maig de 1871- febrer de 1899) fou un compositor i pianista català.[1]
Estudià solfeig i piano amb Josep M. Ballvé i Anselm Barba a l'escolania de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona.[2] Amplià els estudis musicals a Barcelona amb Isaac Albéniz, Joan Baptista Pujol (piano), Felip Pedrell (harmonia i composició), Cosme Ribera. Posteriorment fou subvencionat per l'Ajuntament de Barcelona per a viatjar a París[3] i realitzar estudis de perfeccionament amb Charles-Marie Widor.[4] També fou alumne de l'Escola Municipal de Música de Barcelona.[5] Durant els darrers anys es dedicà a l'ensenyament. El seu fons de partitures es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on foren lliurats per la seva família.
Obra
|
|
|
Referències
- ↑ Casares Rodicio, Emilio (dir.). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. [Madrid]: Societat General d'Autors i Editors, 1999. ISBN 84-8048-303-2.
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música, vol. 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. ISBN 84-412-0232-X.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música, vol. 2. Barcelona: Central Catalana de Publicaciones, [s.a.], p. 89.
- ↑ Aviñoa, Xosé. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, vol. IX. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 47. ISBN 84-297-4700-1.
- ↑ Ricart i Matas, J. Diccionario biográfico de la música. Barcelona: Editorial Iberia, 1966, p. 51.