Fonts d'Argentona: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Breus canvis.
Línia 116: Línia 116:


=== Font de Sant Sebastià ===
=== Font de Sant Sebastià ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/41%C2%B033'26.6%22N+2%C2%B024'02.5%22E/@41.557387,2.3984933,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x0:0x8e9e7640dbc6b2a8!8m2!3d41.557387!4d2.400682?hl=ca&authuser=0 41.557387, 2.400682] [alçada 92 m].
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/41%C2%B033'26.6%22N+2%C2%B024'02.5%22E/@41.557387,2.3984933,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x0:0x8e9e7640dbc6b2a8!8m2!3d41.557387!4d2.400682?hl=ca&authuser=0 41.557387, 2.400682] [alçada 109 m].


'''EMPLAÇAMENT:''' dalt de tot del carrer Gran, a l'inici del passatge que duu a la capella de Sant Sebastià.
'''EMPLAÇAMENT:''' dalt de tot del carrer Gran, a l'inici del passatge que duu a la capella de Sant Sebastià.
Línia 127: Línia 127:


'''ESTAT:''' Molt bo.
'''ESTAT:''' Molt bo.

=== Font de la Pastanaga ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+la+Pastanaga/@41.5527275,2.3961915,50m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0xa45517e671881afa!8m2!3d41.5527324!4d2.396063?hl=es&authuser=0 41.552739, 2.396066] [alçada 79 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' en el parc de Can Barrau, molt a prop de la casa pairal.

'''SECTOR:''' Can Barrau.

'''PROPIETAT:''' Ajuntament d'Argentona.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' Aigües d'Argentona.

'''OBRA:''' ''es tracta d’una senzilla font en què s’hi guarneix una pastanaga al damunt de la paret que sustenta la seva construcció. L'aigua surt per una aixeta, si aquesta es prem, i va a parar a una pica quadrada per a desguassar acte seguit.''

'''DISPONIBILITATS:''' hi ha bancs per a seure-hi, a més del mateix parc urbà en què se situa.

'''ESTAT:''' Excel·lent.

'''CURIOSITATS:''' antigament hi hagué un safareig, avui colgat sota el veïnat –que no la urbanització– de Can Barrau –en concret a la fi del carrer Miquel Masot–, que rebia l'aigua de la mina de l'actual font de l'Esparver. Fou el safareig de la Pastanaga.


''(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)''
''(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)''
Línia 143: Línia 162:


== Lladó ==
== Lladó ==
Els boscos d'aquesta àrea són els més populars d'Argentona, especialment per les rutes al castell de Burriac, però també perquè les fonts més populars de la vila s'amaguen, per exemple, per la muntanya del mateix Burriac.

Les que segurament destaquen més són les fonts Picant, del Mig i de Ferro.

=== Font Picant ===
'''NOMENCLATURA ALTERNATIVA:''' Manantial Burriach.

'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Urbanizaci%C3%B3n+Parque+de+la+Font+Picant/@41.547746,2.3971879,66m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0x2bf36c84bbd6bb35!8m2!3d41.5476328!4d2.3971894?hl=es&authuser=0 41.546892, 2.397138] [alçada 91 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' es veu encerclada pels torrents de la Puput, de la Feu i de les Encantades.

'''SECTOR:''' Lloc de la Font Picant.

'''PROPIETAT:''' Ajuntament d'Argentona.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' Mina de la Font Picant (teòrica) i Aigües d'Argentona (efectiva).

'''HISTÒRIA:''' molt rica. Per exemple, [https://argentona.cat/fitxa.php?id=588&per_imprimir=1 Consultar el web de l'ajuntament]

'''OBRA:''' ''des de la mina, l'aigua és canalitzada fins a un dipòsit. D'aquí, era servida a la gent mitjançant unes aixetes que es trobaven dins del mostrador.''

''Una gran esplanada dona accés a una petita avinguda d'uns trenta metres de llargada que acaba en un barri de ferro amb una porta a cada costat; és el recinte de la font, amb el mostrador just enfront, a cada cantó uns pedrissos per a seure i a l'esquerra una porta de ferro tancada dona accés a una petita sala on, ja fa força anys, s'hi embotellava aigua, i per una altra porta es comunica amb l'interior del mostrador. També hi ha una via subterrània que condueix cap a la mina.''

'''RESTAURACIÓ:''' ''el gener del 1976 es va tancar la font, tapant amb una paret de pedra el mostrador. El motiu de la clausura es devia, oficialment, a gestions entre el consistori i el propietari. Tot acabà amb l'adquisició de la font per part de l'ajuntament. Actualment, la font té un aspecte diferent: dues aixetes laterals donaven, fins no fa massa temps, aigua picant; hi ha una altra ubicada al mig i que proporciona aigua de la xarxa. L'aigua picant no hi raja perquè "s'està duent a terme un estudi envers la mina"; segons sembla, a l'aigua li cal alguna mena de tractament per a que sigui apta pel consum.''

'''TRADICIÓ:''' és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.

'''DISPONIBILITATS:''' a l'esplanada i a cada cantó de l'avinguda hi ha pedrissos per a seure-hi. A tot l'entorn de la font hi ha una gran arbreda que hi dona molta ombra, i just damunt de la font una altra gran esplanada, anomenada Esplanada de l'Embotelladora, constitueix un altre espai d'esbarjo emprat per alguns per a passejar-hi el gos.

'''CABAL:''' des de ja fa alguns anys, l'aigua de la mina no va a la font per problemes envers la mina; en qualsevol cas, s'hi pot beure aigua de xarxa.

'''ESTAT:''' Excel·lent.

'''CURIOSITATS:''' de totes les de la vila, aquesta font fou, i segueix sent, la més popular; antigament, tant vilatans com la gent de fora hi anava molt sovint a beure aigua amb els típics anissos, i a gaudir de la natura.

=== Font del Mig ===
'''NOMENCLATURA ALTERNATIVA:''' Manantial Ballot.

'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+del+Mig+(antiga+Font+Ballot)/@41.5471982,2.3934944,72m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12a4b5c576ef3311:0x40c1e19f1134c44f!8m2!3d41.5472317!4d2.3934933?hl=es&authuser=0 41.547244, 2.393493] [alçada 103 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' a la fi de l'avinguda Burriac, al costat del torrent de la Feu.

'''SECTOR:''' Can Ballot.

'''PROPIETAT:''' Ajuntament d'Argentona.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' avui: Aigües d'Argentona; antigament: ''l'aigua d'aquesta font era ferruginosa; també n'hi havia de dolça. La primera venia de la mina de la font de Ferro, des d'on anava canalitzada per una canonada de ferro per un recorregut d'uns sis-cents vint-i-cinc metres. L'aigua dolça naixia en una mina que es trobava en el mateix indret que l'altra mina; aquesta aigua era abocada a un gros safareig.''

'''HISTÒRIA:''' l'anomenada font d'en Pau és considerada l'avantpassat de la font del Mig, per la semblança de la construcció i per ser del mateix propietari, el sr. Ballot. Allà a on hi havia hagut aquesta font avui estan els habitatges de les urbanitzacions de Can Baladia i de Can Ferraters.

''Va ser construïda l'any 1869. Degut a les qualitats curatives de la seva aigua, era molt coneguda i concorreguda pels afectats de moltes dolències, i també per trobar-se enclavada en un lloc acollidor i envoltat d'una gran arbreda. El nom de la font era d'un principi "Font Ballot", però al ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual i al fer-se tan conegut i popular alhora per la gent que hi anava, varen començar a anomenar-la "Font d'en Pau"; aquest nom va perdurar fins a la fi de la font, que va ser sobre l'any 1921, essent reemplaçada per la Font de Ballot, l'actual Font del Mig. Al fer el canvi, es va conservar la mateixa estructura que tenia la font d'en Pau, fent-se servir inclús les mateixes teules, del tipus clàssic català.''

''Aquesta font estava emplaçada a uns cent cinquanta metres darrere de Can Ballot i al peu del torrent de Can Pata; també hi anava aigua de la font de Ferro, mitjançant una canonada de ferro.''

'''OBRA:''' ''la font és una bonica i artística construcció en què unes columnes d'obra vista donen suport a un sostre fet amb la clàssica teula catalana. A l'interior hi ha les restes del que havia estat un mostrador de forma semicircular, prop del qual hi havia aparedades unes aixetes per on sortia aigua dolça o de ferro, de manera respectiva.''

'''RESTAURACIÓ:''' ''des del 1977 aproximadament, la font es va tancar al públic tancant tot el recinte i, des d'aleshores, restava tot malmès i abandonat: la canonada que portava l'aigua estava trencada, el mostrador mig a terra, les aixetes absents i la vegetació de l'entorn anà creixent desmesuradament, trencant l'encís de què sempre havia gaudit aquest indret, on s'hi havien celebrat nombrosos aplecs i àpats.''

''Avui l'aspecte és un altre, doncs l'aigua és de xarxa i fóra de la casa, servint tota la resta del recinte per a la celebració de festes i esdeveniments, o simplement com a espai d'esbarjo.''

'''TRADICIÓ:''' és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.

'''DISPONIBILITATS:''' a cada costat del mostrador hi ha uns bancs per a seure; també hi ha taules repartides pel recinte.

'''ESTAT:''' Excel·lent.

'''CURIOSITATS:''' aquesta font fou inaugurada l'any 1923.

=== Font de les Oliveres ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+les+Oliveres/@41.5493174,2.3873244,289m/data=!3m2!1e3!4b1!4m5!3m4!1s0x12a4b5dbae7fb201:0x11074688367f16c5!8m2!3d41.549316!4d2.3880797?hl=es&authuser=0 41.549388, 2.388018] [alçada 157 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' al costat del torrent de la Cua Llarga.

'''SECTOR:''' Paratge de La Cua Llarga.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' Mina de les Oliveres.

'''HISTÒRIA:''' ''l'aigua de la mina anava fins a Can Ferraters, cobrint les necessitats de la casa i anant l'aigua de la sobreeixida a l'antic llac, saltant per una cascada.''

'''OBRA:''' ''canalitzada l'aigua des del naixement, dins de la mina, raja per un galet de ferro situat a uns cinc metres de la mina, saltant l'aigua a una pica circular protegida per sostre i parets d'obra i pedra, d'uns dos metres d'alçada i quasi tres d'amplada. Uns bancs de pedra complementen l'obra. Tot el terra de la font està empedrat amb llambordes, passant el desguàs per sota i anant a abocar l'aigua al torrent.''

'''RESTAURACIÓ:''' quan la finca de Can Ferraters va començar a urbanitzar-se, amb el moviment dels terrenys la canonada va quedar trencada i embossada, rajant per la sortida de la mina i escolant-se pel xaragall. Durant els anys 1990 i 1991, el Grup de Fonts d'Argentona va fer una restauració.

'''ORNAMENTACIÓ:''' ''sota el ràfec del sostre, hi ha la ressenya <<Grup de Fonts 1991>>, feta amb trossets de rajola blanca i aparedades a la pedra. Un parell de pams per sobre del galet, hi ha unes rajoles de València que fan una sanefa amb el nom d la font i l'inscripció <<Grup de Fonts, Argentona 1991>>.''

'''TRADICIÓ:''' per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

'''DISPONIBILITATS:''' hi ha bancs per a seure-hi, a més d'un petit pla.

'''CABAL:''' raja un filet d'aigua (darrera revisió: octubre 2022).

'''ESTAT:''' Excel·lent.

=== Font de la Cua Llarga ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+la+Cua+Llarga/@41.5484471,2.3806837,590m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0x2cbfd54cee881eee!8m2!3d41.5494879!4d2.3849851?hl=es&authuser=0 41.549514, 2.384944] [alçada 218 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall del mateix nom.

'''SECTOR:''' Paratge de La Cua Llarga.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' un pou.

'''OBRA:''' ''un tub de goma porta l'aigua a la font, que es troba a uns quatre metres sota el pou. L'aigua surt mitjançant el sifó, obligat pel greny de pedres que hi ha al costat del pou, el qual no deixa enfondir-lo. El tub passa pel darrere de la font i aboca l'aigua a través d'un galet de ferro, saltant l'aigua a la pica per anar-se escolant xaragall avall per uns canals que hi ha al costat dels pedrissos. Tota la font està feta de pedra i protegida per unes parets i sostre d'uns trenta centímetres de fondària per un metre i mig d'alçada.''

'''RESTAURACIÓ:''' durant els anys 1986-1987, la font fou reformada pel Grup de Fonts d'Argentona.

''Fent el camí per a accedir a la font d'en Baló, es va trobar un tub de plom que plorava aigua, i estassant les bardisses que el tapaven, es van trobar les restes d'un pou, colgat per les torrentades. Una vegada net de sorra i a un metre i mig de fondària, es va trobar el naixement de l'aigua. Es va arreglar el pou i es va posar una portella de ferro.''

'''ORNAMENTACIÓ:''' ''el galet està encastat a la boca d'un cap de terracota, reproducció romana. A tot el voltant de la paret hi ha trossos de rajola i, fent un mosaic de colors, al damunt hi ha les rajoles de València amb el nom de cua llarga i la data 1987. A continuació de la paret de la font, hi ha uns pedrissos rematats amb rajola d'obra, així com també el terra de la font.''

'''TRADICIÓ:''' per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

'''DISPONIBILITATS:''' un parell de bancs per a seure-hi.

'''CABAL:''' la font no té aigua perquè el pou està sec (darrera revisió: octubre 2022).

'''ESTAT:''' Molt bo.

=== Font d'en Baló ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+d'en+Bal%C3%B3/@41.5484471,2.3806837,590m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x0:0x4972f390c71f86ca!8m2!3d41.5496645!4d2.3843517?hl=es&authuser=0 41.549714, 2.384358] [alçada 233 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' gairebé a la capçalera del xaragall de la Cua Llarga, sota una antiga pedrera.

'''SECTOR:''' Paratge de La Cua Llarga.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.

'''RESTAURACIÓ, OBRA I DISPONIBILITATS:''' la font fou restaurada durant els anys 1989-1992 pel Grup de Fonts d'Argentona.

''Fent la recerca de l'autèntic naixement de la font, se sentia rajar l'aigua sota el bardissam. Es va netejar tot l'entorn, i amb la fi de salvar el desnivell, es va fer un camí per baixar al naixement; després s'ha fet una escala i baranes amb troncs d'acàcia. L'aigua surt per les esquerdes del greny; aquí es va fer un pericó per tal de recollir l'aigua i aparedar un galet per on brollava, fins que una torrentada va colgar la font, la qual cosa va motivar la necessitat d'un trasllat.''

''Es va començar de bell nou i fora del xaragall. Es va engrandir el pericó i es tapà d'obra. Un tub de goma canalitza l'aigua uns quatre metres, fins a la nova font.''

''Per assentar l'obra, calgué fer una solera i un mur de pedra; a continuació, hi ha la paret del galet, la qual està ornamentada en forma de punt d'ametlla al mig. La pica està feta d'obra i ocupa tota l'amplada lliure –més d'un metre–. Les dues parets fan de seient, acabats de rajola d'obra; tot el davant de la pica també està enrajolada. A la resta del terra hi ha grava i ciment.''

''Cal esmentar que, sobre la font, hi ha una petita esplanada d'on s'havia tret pedra; ara hi ha una taula i uns pedrissos. Al costat, en un greny de pedres, s'hi han aparedat unes rajoles que diuen <<Pedrera d'en Santhilari>>.''

'''ORNAMENTACIÓ:''' ''a la paret on raja l'aigua, hi ha la reproducció d'un arbre amb tota la seva brancada, fet de ciment. Una sanefa remata la paret i el punt d'ametlla, feta amb trossos de rajola de diferents colors. A la paret que fa de mur, hi ha aparedades les rajoles amb el nom de la font, representant un camperol que té cura de la vinya, amb la següent inscripció: <<Grup de Fonts, 1986. Argentona. Font d'en Baló>>.''

'''TRADICIÓ:''' per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

'''CABAL:''' nul (darrera revisió: octubre 2022).

'''ESTAT:''' Excel·lent.

'''CURIOSITATS:''' per aquesta font s'hi amaga quelcom...

=== Font del Vern ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+del+Vern/@41.5441896,2.3822656,634m/data=!3m1!1e3!4m12!1m6!3m5!1s0x12a4b5dbae7fb201:0x11074688367f16c5!2sFont+de+les+Oliveres!8m2!3d41.549316!4d2.3880797!3m4!1s0x0:0xb1518f3ad94b5adb!8m2!3d41.5451976!4d2.3831736?hl=es&authuser=0 41.545302, 2.383153] [alçada 209 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' a mig quilòmetre, aproximadament, de la casa de la Feu, gairebé al desenllaç del xaragall de la Brolla d'en Nadal, que s'uneix amb el xaragall de la Brolla d'en Ballot.

'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.

'''OBRA:''' ''un dipòsit semi-natural, o sigui aprofitant la paret d'una roca i amb una portella de ferro per a poder obrir i tancar, rep l'aigua que ve canalitzada uns cent metres des del naixement, que agafa l'aigua a partir d'un barratge situat més amunt.''

'''CABAL:''' gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

'''ESTAT:''' Natural.

'''CURIOSITATS:''' cal anar amb molta precaució perquè, xaragall amunt, hi ha alguns pous d'immensa fondària, ocultats de mala manera amb la pretensió d'evitar situacions indesitjables.

=== Font de la Feu ===
'''UBICACIÓ:''' [https://www.google.es/maps/place/Font+de+la+Feu/@41.5441896,2.3822656,634m/data=!3m1!1e3!4m12!1m6!3m5!1s0x12a4b5dbae7fb201:0x11074688367f16c5!2sFont+de+les+Oliveres!8m2!3d41.549316!4d2.3880797!3m4!1s0x0:0x99f43baf28156c9d!8m2!3d41.5454289!4d2.3818231?hl=es&authuser=0 41.545489, 2.381837] [alçada 209 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall de la Brolla d'en Ballot.

'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' mina de la font de la Feu.

'''OBRA:''' ''un barratge fet de pedra dona resguard a la boca de la mina, que es troba tapada amb una portella de ferro. Aquesta aigua anava canalitzada uns cinc metres més avall, fins a rajar en un altre pericó, que avui no però abans estava protegit amb una portella de ferro, per on s'hi podia beure. Avui l'aigua va directament a la casa de la Feu.''

'''CABAL:''' gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

'''ESTAT:''' Natural.

'''CURIOSITATS:''' al pericó de la font hi ha una inscripció amb prou feines llegible que diu "Font de la Muxina".

=== Font dels Castanyers de la Feu ===
'''UBICACIÓ:''' [https://goo.gl/maps/Z9x17zJbur4pW2gQ9 41.545288, 2.381049] [alçada 258 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall de la Brolla d'en Ballot.

'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.

'''OBRA:''' ''des del naixement, l'aigua va canalitzada fins arribar a un pericó fet d'obra d'uns quatre metres de fondària, rajant l'aigua uns vint centimetres per sota del nivell del sòl, anant directament a l'interior de la mina de la font de la Feu, que passa per sota mateix del pericó.''

'''CABAL:''' gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

'''ESTAT:''' Natural.

'''CURIOSITATS:''' anys enrere, la font era un indret acollidor, ja que, a més de poder-s'hi beure, hi havia una roda de molí fent de taula a sota d'uns frondosos castanyers; actualment aquesta pedra està colgada a terra.

=== Font d'en Cintet ===
'''UBICACIÓ:''' [https://goo.gl/maps/Z9x17zJbur4pW2gQ9 41.543355, 2.381166] [alçada 276 m].

'''EMPLAÇAMENT:''' al xaragall de la Brolla d'en Nadal.

'''SECTOR:''' Paratge de la Feu.

'''CAPTACIÓ HÍDRICA:''' natural.

'''OBRA ANTIGA:''' ''té el naixement enmig de les pedres d'un greny, quedant l'aigua retinguda entre una filera de maons i aparedada al mateix greny, a mig pam de la roca, rajant l'aigua per un galet de canya emplaçat al bell mig de la filera i en un forat en un dels maons.''

'''CABAL:''' nul (darrera revisió: octubre 2022).

'''ESTAT:''' Natural.

'''CURIOSITATS:''' l'origen del nom de la font fou degut que el conegut vilatà, en Cintet, hi tenia una vinya pels voltants, i com a detall curiós és d'esmentar que en Cintet hi tenia una petita bota de vi on hi feia anar l'aigua de la font, tot fent de pica, i rajant pel forat de la bota. Avui, d'aquesta font, tan sols en resta una petita rajola en honor seva, tot i que, si plou amb generositat, hi surt aigua.


''(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)''
''(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)''



Revisió del 20:28, 14 nov 2022

Si per alguna cosa destaca la vila d'Argentona és per l'aigua, i els boscos que envolten el poble així ho evidencien, doncs per ells hi abunden moltíssimes fonts i altres punts d'aigua.

Les fonts d'Argentona poden agrupar-se segons les set àrees en què es configura la vila.

Nucli urbà

La majoria de les fonts que poden trobar-se al Nucli Urbà de la vila són brolladors d'aigua de la Xarxa d'Aigües de l'Ajuntament d'Argentona.

Destaquen les fonts de Sant Domingo, de la Plaça Nova, de la Plaça de Vendre, de Sant Sebastià i de la Pastanaga.

Font de Sant Domingo

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font de Sant Domènec.

UBICACIÓ: 41.555174, 2.400714 [alçada 79 m].

EMPLAÇAMENT: cantonada dels carrers Gran i de Sant Julià, entre els solars de Can Doro i de Cal Guardià (ambdós avui serveixen d'estacionament provisional de turismes).

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina de Sant Domingo i Aigües d'Argentona.

HISTÒRIA: la Nit de Tapar Pous. Resum de l'episodi històric: l'any 1883 va haver-hi a Argentona una revolta popular contra aquells veïns que, per egoisme, van construir-se els seus propis pous malgrat estar prohibit. Aquests veïns havien provocat, amb la construcció dels pous, que la font de Sant Domingo deixés de rajar. Un pou dels que havien construït al carrer Sant Ferran va sobreeixir i va delatar d'aquesta manera el seu propietari, perquè l'aigua va arribar a sortir per la porta de casa seva. Això va encendre la ràbia dels vilatans i vilatanes que no tenien aigua, i van començar així a tapar tots els pous que van trobar al seu pas, que al final de la nit van ser 23. Les autoritats, davant d'una solució tan justa, no van atrevir-se a ofegar la revolta i van deixar resoldre així el problema de l'aigua.

OBRA: la font està enclavada a uns tres metres sota el nivell del carrer. S'hi baixa per una escala de dinou graons; allí hi ha la boca de la mina, tapada amb una portella de ferro, i a sota mateix hi ha dos galets de ferro en forma de canal, que aboquen l'aigua a una pica feta de pedra i obra. També hi ha una aixeta que dona aigua de xarxa.

ORNAMENTACIÓ: sobre la font, i al nivell del carrer, hi ha una capelleta amb la imatge del sant, i unes rajoles de València que indiquen el nom de la font.

RESTAURACIÓ: l'emplaçament original fou al davant del casal anomenat Ros de la font (carrer Torres i Bages, 27-31). Traslladada, segurament a inicis del segle XVIII, al lloc on la trobem actualment. A causa de la sequera de 1883 es va rebaixar l'alçada de la font.

TRADICIÓ: el 4 d'agost, diada de Sant Domingo, es fa el tradicional acte de Benedicció de les Aigües, esdeveniment que té el seu origen en l'antic aplec de Sant Domingo, iniciat el 1636, en què la vila féu un vot de poble al sant per tal que protegís les aigües de l'epidèmia que afectava tot el país. Aquesta tradició ha donat lloc actualment a la Festa del Càntir d'Argentona (mes d'agost), la qual es complementa amb una gran Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa (mes de juliol).

DISPONIBILITATS: al nivell del carrer i a la mateixa vorera, hi ha bancs per a seure-hi.

CABAL: 1 L / 20 s (01/07/2022)

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: inicialment, hi hagué una sola barana per a baixar a la font; avui hi ha dues.

Font de la Plaça Nova

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font de la Plaça.

UBICACIÓ: 41.554404, 2.402586 [alçada 76 m].

EMPLAÇAMENT: en una cruïlla de la Plaça Nova, a l'inici del carrer Gran.

SECTOR: Centre.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

OBRA: es tracta d'una farola de fundició del tipus neoclàssic, feta de ferro colat, i assentada sobre un peu de ciment armat. L'aigua raja per dues aixetes, si són preses, i és abocada a dues piques de ferro, una a cada costat de la farola, passant tot seguit al desguàs.

ORNAMENTACIÓ: sobre la font, i al nivell del carrer, hi ha una capelleta amb la imatge del sant, i unes rajoles de València que indiquen el nom de la font.

RESTAURACIÓ: a mesura que ha anat passant el temps, la font ha patit diverses reformes: primer al mateix lloc hi havia el safareig públic, més tard hi hauria un abeurador per als animals, fins a arribar a l'estat actual.

DISPONIBILITATS: tot l'entorn de la plaça Nova és ple de bancs per a seure.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: abans l'aigua provenia de la mina de la font de Sant Domingo, i l'aigua no quedava retinguda a la font perquè, el que avui són dues aixetes, abans eren dos galets de tub de ferro que tenien forma corbada. De nit, les tres llums del farol no emeten llum; serveixen simplement com a guarnició.

Font de Lladó

UBICACIÓ: 41.553465, 2.400258 [alçada 85 m].

EMPLAÇAMENT: en la cruïlla que formen els carrers Josep Soler, Lladó i Bernat de Riudemeia.

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

OBRA: la font està empotrada a una paret de la finca de Can Calopa; hi ha una arcada de pedra que l'envolta. El fons de l'arcada és revestit amb rajoles de València; al bell mig, unes altres rajoles indiquen el nom de la font. A sota mateix, es troba una aixeta de llautó que, quan s'obre, aboca l'aigua a una pica de pedra per passar, tot seguit, al desguàs.

RESTAURACIÓ: temps enrere, aquesta font fou un abeurador.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: el rètol amb el nom de la font té una cridanera errada ortogràfica: hi manca l'accent agut a la o.

Font de la Plaça de Vendre

UBICACIÓ: 41.554629, 2.400358 [alçada 85 m].

EMPLAÇAMENT: a un dels petits murs que delimiten la plaça.

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

ESTAT: Molt bo.

CURIOSITATS: aquesta font, antigament, estava a una altra localització, propera a l'actual.

Font Ornamental del Cap de Creus

UBICACIÓ: 41.554759, 2.400746 [alçada 83 m].41.557387, 2.400682

EMPLAÇAMENT: entre la plaça de Vendre i la "Paret de les Mentides".

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: tan sols s'hi veu aigua quan la vila celebra algun esdeveniment especial.

Font de Sant Sebastià

UBICACIÓ: 41.557387, 2.400682 [alçada 109 m].

EMPLAÇAMENT: dalt de tot del carrer Gran, a l'inici del passatge que duu a la capella de Sant Sebastià.

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

ESTAT: Molt bo.

Font de la Pastanaga

UBICACIÓ: 41.552739, 2.396066 [alçada 79 m].

EMPLAÇAMENT: en el parc de Can Barrau, molt a prop de la casa pairal.

SECTOR: Can Barrau.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

OBRA: es tracta d’una senzilla font en què s’hi guarneix una pastanaga al damunt de la paret que sustenta la seva construcció. L'aigua surt per una aixeta, si aquesta es prem, i va a parar a una pica quadrada per a desguassar acte seguit.

DISPONIBILITATS: hi ha bancs per a seure-hi, a més del mateix parc urbà en què se situa.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: antigament hi hagué un safareig, avui colgat sota el veïnat –que no la urbanització– de Can Barrau –en concret a la fi del carrer Miquel Masot–, que rebia l'aigua de la mina de l'actual font de l'Esparver. Fou el safareig de la Pastanaga.

(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)

Traià

(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)

La Pujada

(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)

Pins

(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)

Clarà

(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)

Lladó

Els boscos d'aquesta àrea són els més populars d'Argentona, especialment per les rutes al castell de Burriac, però també perquè les fonts més populars de la vila s'amaguen, per exemple, per la muntanya del mateix Burriac.

Les que segurament destaquen més són les fonts Picant, del Mig i de Ferro.

Font Picant

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Manantial Burriach.

UBICACIÓ: 41.546892, 2.397138 [alçada 91 m].

EMPLAÇAMENT: es veu encerclada pels torrents de la Puput, de la Feu i de les Encantades.

SECTOR: Lloc de la Font Picant.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina de la Font Picant (teòrica) i Aigües d'Argentona (efectiva).

HISTÒRIA: molt rica. Per exemple, Consultar el web de l'ajuntament

OBRA: des de la mina, l'aigua és canalitzada fins a un dipòsit. D'aquí, era servida a la gent mitjançant unes aixetes que es trobaven dins del mostrador.

Una gran esplanada dona accés a una petita avinguda d'uns trenta metres de llargada que acaba en un barri de ferro amb una porta a cada costat; és el recinte de la font, amb el mostrador just enfront, a cada cantó uns pedrissos per a seure i a l'esquerra una porta de ferro tancada dona accés a una petita sala on, ja fa força anys, s'hi embotellava aigua, i per una altra porta es comunica amb l'interior del mostrador. També hi ha una via subterrània que condueix cap a la mina.

RESTAURACIÓ: el gener del 1976 es va tancar la font, tapant amb una paret de pedra el mostrador. El motiu de la clausura es devia, oficialment, a gestions entre el consistori i el propietari. Tot acabà amb l'adquisició de la font per part de l'ajuntament. Actualment, la font té un aspecte diferent: dues aixetes laterals donaven, fins no fa massa temps, aigua picant; hi ha una altra ubicada al mig i que proporciona aigua de la xarxa. L'aigua picant no hi raja perquè "s'està duent a terme un estudi envers la mina"; segons sembla, a l'aigua li cal alguna mena de tractament per a que sigui apta pel consum.

TRADICIÓ: és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.

DISPONIBILITATS: a l'esplanada i a cada cantó de l'avinguda hi ha pedrissos per a seure-hi. A tot l'entorn de la font hi ha una gran arbreda que hi dona molta ombra, i just damunt de la font una altra gran esplanada, anomenada Esplanada de l'Embotelladora, constitueix un altre espai d'esbarjo emprat per alguns per a passejar-hi el gos.

CABAL: des de ja fa alguns anys, l'aigua de la mina no va a la font per problemes envers la mina; en qualsevol cas, s'hi pot beure aigua de xarxa.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: de totes les de la vila, aquesta font fou, i segueix sent, la més popular; antigament, tant vilatans com la gent de fora hi anava molt sovint a beure aigua amb els típics anissos, i a gaudir de la natura.

Font del Mig

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Manantial Ballot.

UBICACIÓ: 41.547244, 2.393493 [alçada 103 m].

EMPLAÇAMENT: a la fi de l'avinguda Burriac, al costat del torrent de la Feu.

SECTOR: Can Ballot.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: avui: Aigües d'Argentona; antigament: l'aigua d'aquesta font era ferruginosa; també n'hi havia de dolça. La primera venia de la mina de la font de Ferro, des d'on anava canalitzada per una canonada de ferro per un recorregut d'uns sis-cents vint-i-cinc metres. L'aigua dolça naixia en una mina que es trobava en el mateix indret que l'altra mina; aquesta aigua era abocada a un gros safareig.

HISTÒRIA: l'anomenada font d'en Pau és considerada l'avantpassat de la font del Mig, per la semblança de la construcció i per ser del mateix propietari, el sr. Ballot. Allà a on hi havia hagut aquesta font avui estan els habitatges de les urbanitzacions de Can Baladia i de Can Ferraters.

Va ser construïda l'any 1869. Degut a les qualitats curatives de la seva aigua, era molt coneguda i concorreguda pels afectats de moltes dolències, i també per trobar-se enclavada en un lloc acollidor i envoltat d'una gran arbreda. El nom de la font era d'un principi "Font Ballot", però al ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual i al fer-se tan conegut i popular alhora per la gent que hi anava, varen començar a anomenar-la "Font d'en Pau"; aquest nom va perdurar fins a la fi de la font, que va ser sobre l'any 1921, essent reemplaçada per la Font de Ballot, l'actual Font del Mig. Al fer el canvi, es va conservar la mateixa estructura que tenia la font d'en Pau, fent-se servir inclús les mateixes teules, del tipus clàssic català.

Aquesta font estava emplaçada a uns cent cinquanta metres darrere de Can Ballot i al peu del torrent de Can Pata; també hi anava aigua de la font de Ferro, mitjançant una canonada de ferro.

OBRA: la font és una bonica i artística construcció en què unes columnes d'obra vista donen suport a un sostre fet amb la clàssica teula catalana. A l'interior hi ha les restes del que havia estat un mostrador de forma semicircular, prop del qual hi havia aparedades unes aixetes per on sortia aigua dolça o de ferro, de manera respectiva.

RESTAURACIÓ: des del 1977 aproximadament, la font es va tancar al públic tancant tot el recinte i, des d'aleshores, restava tot malmès i abandonat: la canonada que portava l'aigua estava trencada, el mostrador mig a terra, les aixetes absents i la vegetació de l'entorn anà creixent desmesuradament, trencant l'encís de què sempre havia gaudit aquest indret, on s'hi havien celebrat nombrosos aplecs i àpats.

Avui l'aspecte és un altre, doncs l'aigua és de xarxa i fóra de la casa, servint tota la resta del recinte per a la celebració de festes i esdeveniments, o simplement com a espai d'esbarjo.

TRADICIÓ: és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.

DISPONIBILITATS: a cada costat del mostrador hi ha uns bancs per a seure; també hi ha taules repartides pel recinte.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: aquesta font fou inaugurada l'any 1923.

Font de les Oliveres

UBICACIÓ: 41.549388, 2.388018 [alçada 157 m].

EMPLAÇAMENT: al costat del torrent de la Cua Llarga.

SECTOR: Paratge de La Cua Llarga.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina de les Oliveres.

HISTÒRIA: l'aigua de la mina anava fins a Can Ferraters, cobrint les necessitats de la casa i anant l'aigua de la sobreeixida a l'antic llac, saltant per una cascada.

OBRA: canalitzada l'aigua des del naixement, dins de la mina, raja per un galet de ferro situat a uns cinc metres de la mina, saltant l'aigua a una pica circular protegida per sostre i parets d'obra i pedra, d'uns dos metres d'alçada i quasi tres d'amplada. Uns bancs de pedra complementen l'obra. Tot el terra de la font està empedrat amb llambordes, passant el desguàs per sota i anant a abocar l'aigua al torrent.

RESTAURACIÓ: quan la finca de Can Ferraters va començar a urbanitzar-se, amb el moviment dels terrenys la canonada va quedar trencada i embossada, rajant per la sortida de la mina i escolant-se pel xaragall. Durant els anys 1990 i 1991, el Grup de Fonts d'Argentona va fer una restauració.

ORNAMENTACIÓ: sota el ràfec del sostre, hi ha la ressenya <<Grup de Fonts 1991>>, feta amb trossets de rajola blanca i aparedades a la pedra. Un parell de pams per sobre del galet, hi ha unes rajoles de València que fan una sanefa amb el nom d la font i l'inscripció <<Grup de Fonts, Argentona 1991>>.

TRADICIÓ: per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

DISPONIBILITATS: hi ha bancs per a seure-hi, a més d'un petit pla.

CABAL: raja un filet d'aigua (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Excel·lent.

Font de la Cua Llarga

UBICACIÓ: 41.549514, 2.384944 [alçada 218 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall del mateix nom.

SECTOR: Paratge de La Cua Llarga.

CAPTACIÓ HÍDRICA: un pou.

OBRA: un tub de goma porta l'aigua a la font, que es troba a uns quatre metres sota el pou. L'aigua surt mitjançant el sifó, obligat pel greny de pedres que hi ha al costat del pou, el qual no deixa enfondir-lo. El tub passa pel darrere de la font i aboca l'aigua a través d'un galet de ferro, saltant l'aigua a la pica per anar-se escolant xaragall avall per uns canals que hi ha al costat dels pedrissos. Tota la font està feta de pedra i protegida per unes parets i sostre d'uns trenta centímetres de fondària per un metre i mig d'alçada.

RESTAURACIÓ: durant els anys 1986-1987, la font fou reformada pel Grup de Fonts d'Argentona.

Fent el camí per a accedir a la font d'en Baló, es va trobar un tub de plom que plorava aigua, i estassant les bardisses que el tapaven, es van trobar les restes d'un pou, colgat per les torrentades. Una vegada net de sorra i a un metre i mig de fondària, es va trobar el naixement de l'aigua. Es va arreglar el pou i es va posar una portella de ferro.

ORNAMENTACIÓ: el galet està encastat a la boca d'un cap de terracota, reproducció romana. A tot el voltant de la paret hi ha trossos de rajola i, fent un mosaic de colors, al damunt hi ha les rajoles de València amb el nom de cua llarga i la data 1987. A continuació de la paret de la font, hi ha uns pedrissos rematats amb rajola d'obra, així com també el terra de la font.

TRADICIÓ: per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

DISPONIBILITATS: un parell de bancs per a seure-hi.

CABAL: la font no té aigua perquè el pou està sec (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Molt bo.

Font d'en Baló

UBICACIÓ: 41.549714, 2.384358 [alçada 233 m].

EMPLAÇAMENT: gairebé a la capçalera del xaragall de la Cua Llarga, sota una antiga pedrera.

SECTOR: Paratge de La Cua Llarga.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

RESTAURACIÓ, OBRA I DISPONIBILITATS: la font fou restaurada durant els anys 1989-1992 pel Grup de Fonts d'Argentona.

Fent la recerca de l'autèntic naixement de la font, se sentia rajar l'aigua sota el bardissam. Es va netejar tot l'entorn, i amb la fi de salvar el desnivell, es va fer un camí per baixar al naixement; després s'ha fet una escala i baranes amb troncs d'acàcia. L'aigua surt per les esquerdes del greny; aquí es va fer un pericó per tal de recollir l'aigua i aparedar un galet per on brollava, fins que una torrentada va colgar la font, la qual cosa va motivar la necessitat d'un trasllat.

Es va començar de bell nou i fora del xaragall. Es va engrandir el pericó i es tapà d'obra. Un tub de goma canalitza l'aigua uns quatre metres, fins a la nova font.

Per assentar l'obra, calgué fer una solera i un mur de pedra; a continuació, hi ha la paret del galet, la qual està ornamentada en forma de punt d'ametlla al mig. La pica està feta d'obra i ocupa tota l'amplada lliure –més d'un metre–. Les dues parets fan de seient, acabats de rajola d'obra; tot el davant de la pica també està enrajolada. A la resta del terra hi ha grava i ciment.

Cal esmentar que, sobre la font, hi ha una petita esplanada d'on s'havia tret pedra; ara hi ha una taula i uns pedrissos. Al costat, en un greny de pedres, s'hi han aparedat unes rajoles que diuen <<Pedrera d'en Santhilari>>.

ORNAMENTACIÓ: a la paret on raja l'aigua, hi ha la reproducció d'un arbre amb tota la seva brancada, fet de ciment. Una sanefa remata la paret i el punt d'ametlla, feta amb trossos de rajola de diferents colors. A la paret que fa de mur, hi ha aparedades les rajoles amb el nom de la font, representant un camperol que té cura de la vinya, amb la següent inscripció: <<Grup de Fonts, 1986. Argentona. Font d'en Baló>>.

TRADICIÓ: per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

CABAL: nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: per aquesta font s'hi amaga quelcom...

Font del Vern

UBICACIÓ: 41.545302, 2.383153 [alçada 209 m].

EMPLAÇAMENT: a mig quilòmetre, aproximadament, de la casa de la Feu, gairebé al desenllaç del xaragall de la Brolla d'en Nadal, que s'uneix amb el xaragall de la Brolla d'en Ballot.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: un dipòsit semi-natural, o sigui aprofitant la paret d'una roca i amb una portella de ferro per a poder obrir i tancar, rep l'aigua que ve canalitzada uns cent metres des del naixement, que agafa l'aigua a partir d'un barratge situat més amunt.

CABAL: gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: cal anar amb molta precaució perquè, xaragall amunt, hi ha alguns pous d'immensa fondària, ocultats de mala manera amb la pretensió d'evitar situacions indesitjables.

Font de la Feu

UBICACIÓ: 41.545489, 2.381837 [alçada 209 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall de la Brolla d'en Ballot.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina de la font de la Feu.

OBRA: un barratge fet de pedra dona resguard a la boca de la mina, que es troba tapada amb una portella de ferro. Aquesta aigua anava canalitzada uns cinc metres més avall, fins a rajar en un altre pericó, que avui no però abans estava protegit amb una portella de ferro, per on s'hi podia beure. Avui l'aigua va directament a la casa de la Feu.

CABAL: gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: al pericó de la font hi ha una inscripció amb prou feines llegible que diu "Font de la Muxina".

Font dels Castanyers de la Feu

UBICACIÓ: 41.545288, 2.381049 [alçada 258 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall de la Brolla d'en Ballot.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: des del naixement, l'aigua va canalitzada fins arribar a un pericó fet d'obra d'uns quatre metres de fondària, rajant l'aigua uns vint centimetres per sota del nivell del sòl, anant directament a l'interior de la mina de la font de la Feu, que passa per sota mateix del pericó.

CABAL: gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: anys enrere, la font era un indret acollidor, ja que, a més de poder-s'hi beure, hi havia una roda de molí fent de taula a sota d'uns frondosos castanyers; actualment aquesta pedra està colgada a terra.

Font d'en Cintet

UBICACIÓ: 41.543355, 2.381166 [alçada 276 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall de la Brolla d'en Nadal.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA ANTIGA: té el naixement enmig de les pedres d'un greny, quedant l'aigua retinguda entre una filera de maons i aparedada al mateix greny, a mig pam de la roca, rajant l'aigua per un galet de canya emplaçat al bell mig de la filera i en un forat en un dels maons.

CABAL: nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: l'origen del nom de la font fou degut que el conegut vilatà, en Cintet, hi tenia una vinya pels voltants, i com a detall curiós és d'esmentar que en Cintet hi tenia una petita bota de vi on hi feia anar l'aigua de la font, tot fent de pica, i rajant pel forat de la bota. Avui, d'aquesta font, tan sols en resta una petita rajola en honor seva, tot i que, si plou amb generositat, hi surt aigua.


(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)

El Cros

(estem treballant per a ampliar aquesta secció..)

Font de Ferro

Annex

Es mostra a continuació el llistat amb totes les fonts d'Argentona.[1][2]

  1. Font de Sant Domingo
  2. Font de la Plaça Nova
  3. Font de Can Calopa
  4. Font de Lladó
  5. Font del Manantial Cirés
  6. Font de la Plaça dels Enamorats
  7. Font de l'Escola Les Fonts
  8. Font de Cal Peix
  9. Font de la Serp
  10. Font del Pipi-can de Cirés
  11. Font de l'Aixernador
  12. Font de la Plaça Montserrat
  13. Fonts de l'Escola Bernat de Riudemeia
  14. Font del Centre Parroquial
  15. Font de la Plaça de Vendre
  16. Font Ornamental del Cap de Creus
  17. Font de la Plaça Pau Casals
  18. Font del Pipi-can de Sant Sebastià
  19. Font de la Plaça Angeleta Ferrer
  20. Font de Sant Sebastià
  21. Font de Sant Sebastià de Baix
  22. Font del Collell
  23. Font del Virat
  24. Font d'en Magret
  25. Font d'en Cap de Núvol
  26. Font de Cal Coix
  27. Font de Can Serra
  28. Font de ca l'Oriol
  29. Font de Can Llauder
  30. Font de Can Barrau de Lladó
  31. Font de la Pastanaga
  32. Font del Cau de l'Esparver
  33. Font de la Zona Esportiva Raül Paloma
  34. Font de l'Escola Argentona
  35. Fonts de l'Institut d'Argentona
  36. Font de la Plaça del Molí
  37. Font de la Plaça dels Geganters
  38. Font de Can Saborit
  39. Font de Can Balanzó
  40. Font de Sant Josep
  41. Font del Carme
  42. Font de Can Dangla
  43. Font de Can Gasarapa
  44. Font de Can Met
  45. Font de Ca l'Ànima
  46. Font de Can Volart
  47. Font de Can Pardal
  48. Font de Sant Jaume
  49. Safareig de Can Notxa
  50. Font de Sant Francesc
  51. Font d'en Francesc Carreras Candi
  52. Font de Can Mercader
  53. Font de Sant Roc
  54. Font dels Avellaners de Can Marfà
  55. Font de Can Marfà
  56. Font d'en Garjoleta
  57. Font del Costalaire
  58. Font d'en Ninus
  59. Font d'en Bofarull
  60. Font dels Garrofers
  61. Font de la Cia. d'Aigües
  62. Font de Can Bellatriu
  63. Font d'en Bertomeu
  64. Font d'en Pitongo
  65. Font de Can Miliu Cabanyes
  66. Font de la Reimina
  67. Font d'en Vi
  68. Font del Lleó
  69. Font Bona
  70. Font de l'Aigüerol
  71. Font de l'Invernon
  72. Font d'en Vilardell
  73. Font de la Vinya d'en Coca
  74. Font d'en Boter
  75. Font d'Ocells de la Bofarulla
  76. Font dels Verns d'en Cabanyes
  77. Font de la Vinya d'en Mustarós
  78. Font Beu i Tanca
  79. Font d'Ocells de la Plana d'en Casas
  80. Font d'Ocells d'en Balardó
  81. Font d'en Xeta
  82. Font de la Puda de Can Martí
  83. Font dels Castanyers de Can Martí
  84. Font de Can Martí de la Pujada
  85. Font de la Mina de Baix de Can Martí
  86. Font de les Basses de Can Castells
  87. Font dels Plàtans de Can Castells
  88. Font de l'Esbarzer Gran
  89. Font dels Àlbers de la Preguntera
  90. Font de Can Comalada
  91. Font del Llac de Can Comalada
  92. Font de Can Mas
  93. Font de la Semprionana
  94. Font de l'Esquei de Mustarós
  95. Font d'en Sadurní
  96. Font d'en Borra
  97. Font de la Vinya d'en Manyana
  98. Font d'en Faló
  99. Font de Coll de Bocs
  100. Font de Vallgorguina
  101. Font de Can Misserprats
  102. Font de la Fonteta
  103. Font de Can Rigola
  104. Font d'en Finu
  105. Font de Can Blanc
  106. Font de Can Febrer
  107. Font de les Vimateres
  108. Font de la Noguera
  109. Font de les Putarrades
  110. Font dels Àlbers d'en Javà
  111. Font del Corriol d'en Javà
  112. Font de Sant Isidre
  113. Font del Llorer
  114. Font de la Mina Gran de Can Pins
  115. Font de la Mina Petita de Can Pins
  116. Font Trobada
  117. Font de la Bassa Regadora
  118. Font d'en Rectoret
  119. Font dels Castanyers de Can Navas
  120. Mina de la Gallega
  121. Font de la Via Romana
  122. Font de la Bassa de Can Roviró
  123. Font d'Ocells de Can Roviró
  124. Font de les Mimoses de Can Roviró
  125. Font d'en Massaguer
  126. Font d'en Cigala
  127. Font de Can Riudemeia
  128. Font de la Resclosa de Riudemeia
  129. Font de la Brolla de Riudemeia
  130. Font d'en Sila
  131. Font dels Avellaners de Can Boringues de Baix
  132. Font del Rubiol
  133. Font de Can Tomàs Rajoler
  134. Font de Can Bramona
  135. Font del Mussol
  136. Font d'en Manel
  137. Font de les Escales del Mirador
  138. Font de la Zona Esportiva de Les Ginesteres
  139. Font de la Plaça del Pi
  140. Font de la Llebre
  141. Font de la Tria
  142. Font de Can Poi
  143. Font de Can Matabens
  144. Font de la Figuera
  145. Font dels Tres Pins
  146. Font de Ca l'Esterramanc
  147. Font dels Llevorons
  148. Font del Camp
  149. Font de Can Vinyals
  150. Font de la Mina del Torrent
  151. Font de la Verge de Lourdes
  152. Font de Can Calau
  153. Font de Dalt (Can Calau)
  154. Font de l'Alzina
  155. Font de Can Cabot
  156. Font del Gavatx (Can Cabot)
  157. Font de Bau
  158. Font de Can Ribosa
  159. Font de l'Esplanada
  160. Font del Camp de Gespa
  161. Font de Can Raimí
  162. Font de Can Fulló
  163. Font de les Tres Mines
  164. Font de Can Marc del Priorat
  165. Font de Sant Pere de Clarà
  166. Font de la Mina de Can Tambó
  167. Font de Can Casanovas
  168. Font de la Bassa de Can Jordi
  169. Font de Can Santern
  170. Font de Ca l'Altafulla -Safareig de Dalt-
  171. Font de Ca l'Altafulla -Safareig de Baix-
  172. Font de Ca l'Isidret
  173. Font de Ca l'Avi
  174. Font de l'Esquerrà
  175. Font de Bon Matí
  176. Font de Can Manyana
  177. Font del Roure (Can Manyana)
  178. Font de la Bassa de Can Manyana
  179. Font d'en Malanit
  180. Font de l'Abril
  181. Font d'en Diviu
  182. Font d'en Groc
  183. Font d'en Mateu
  184. Font d'en Masot
  185. Font de Ca l'Ermità
  186. Font de la Teula
  187. Font del Manantial de Clarà
  188. Font del Gavatx
  189. Font dels Castanyers
  190. Font del Castanyer
  191. Font d'en Quico
  192. Font del Roure
  193. Font dels Avellaners de Dalipà
  194. Font del Dipòsit de Dalt de Dalipà
  195. Font del Dipòsit de Baix de Dalipà
  196. Font de Can Món
  197. Font de Can Manreset
  198. Font d'en Rovira
  199. Font de l'Hort de l'Ermità
  200. Font de Can Carmany
  201. Font del Xaragall d'en Mateu
  202. Font d'en Raimí
  203. Font del Patró
  204. Font d'en Mariquildo
  205. Font del Sot de les Cabres
  206. Font del Pont d'en Bauxes
  207. Font Picant
  208. Font de Can Roqueta
  209. Font de Can Ballot
  210. Font de Can Có
  211. Font del Mig
  212. Font Ballot
  213. Font de Can Pata
  214. Font de les Oliveres
  215. Font de la Cua Llarga
  216. Font d'en Baló
  217. Font de Can Llei
  218. Font de la Feu
  219. Font del Vern
  220. Font dels Castanyers de la Feu
  221. Font d'en Cintet
  222. Font del Llop
  223. Font dels Gatells
  224. Font de Ferro
  225. Font del Grup
  226. Font de les Sureres
  227. Font de l'Esquirolet
  228. Font de l'Esquirol
  229. Font del Camí
  230. Mina d'en Pau Mas
  231. Font de les Vimeteres de Can Llei
  232. Font de l'Hort d'en Grau
  233. Font d'en Miliu
  234. Font de la Puput
  235. Font del Gitano
  236. Font de les Encantades
  237. Font dels Enamorats
  238. Font de Can Riera
  239. Font de Madà
  240. Font de l'Esplanada de Madà
  241. Font de la Plaça Gran
  242. Font del Pèsol
  243. Font del Pou de Dalt
  244. Font del Viver
  245. Font del Pescador
  246. Font de l'Anguila
  247. Font de Sant Miquel
  248. Font de Can Cusani
  249. Font de Can Patet
  250. Font de Can Vives
  251. Font del Centre Obert
  252. Font de la Plaça Salvador Dalí
  253. Font de la Plaça de l'Arròs
  254. Font de Can Negoci

Vegeu també

Referències

  1. Viñals, Josep; Padrós, Pep. Les fonts d'Argentona. 2a edició. Ajuntament de la Vila d'Argentona, 1994, p. X-XVIII, 11-219. 
  2. Rutas de les fonts d'Argentona Consulta: 26 juny 2019.