Eurolliga de bàsquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: EuroLeague)
Plantilla:Infobox sports competitionEurolliga de bàsquet
Imatge
Tipuslliga Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorUnió de Lligues Europees de Basquetbol Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorTurkish Airlines Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorLliga Adriàtica de bàsquet, Lliga alemanya de bàsquet, lliga bàltica de bàsquet, Lliga ucraïnesa de bàsquet, Lliga italiana de bàsquet, VTB United League, Ligat ha'Al, Lliga sèrbia de bàsquet, lliga croata de bàsquet, Lliga polonesa de bàsquet, Georgian Superliga (en) Tradueix, Russian Basketball Championship (en) Tradueix, LNB Pro A, A1 Ethniki, Lliga ACB de bàsquet i Lliga turca de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants128 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1958 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadaoctubreModifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocAnadolu Efes SK Modifica el valor a Wikidata
Altres
Cobertura mediàticaEuroLeague TV (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeuroleague.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: TheEuroleague Twitter (X): Euroleague Instagram: euroleague Youtube: UCGr3nR_XH9r6E5b09ZJAT9w TikTok: euroleague Modifica el valor a Wikidata

FIBA Euroliga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'Eurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquell moment, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.

Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.

Des del 2010 la competició s'anomena Turkish Airlines Euroleague a causa de l'acord de patrocini amb la companyia Turkish Airlines.[1]

Història[modifica]

1957-2000: Copa d'Europa[modifica]

La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.

2001: Escissió[modifica]

Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise que els que els oferia la FIBA.

Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.

Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.

Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.

2006: Harmonització[modifica]

Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA com per a la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.

Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.

D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (reanomenant la seva Lliga Europea com a Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants en els tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.

La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.

L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.

Format de competició[modifica]

L'abril de 2016 l'Eurolliga va fer públic el nou format de competició, que s'aplicarà a partir de la temporada 2016-17. En aquest nou format hi participaran 16 equips, i consistirà en una lliga regular de 30 jornades en què cadascun dels equips jugarà dos partits contra la resta d'equips. Una vegada s'hagin disputat les 30 jornades, els vuit primers classificats de la lliga regular disputaran una eliminatòria i els quatre vencedors de les eliminatòries es classificaran per la final a 4, el vencedor del qual serà proclamat campió.[2]

De cara a la temporada 2019-20 la competició s'amplia de 16 a 18 equips i de 30 a 34 jornades.[3]

Equips participants[modifica]

Equips participants (temporada 2023-2024)
ALBA Berlin Anadolu Efes Istanbul ASVEL Lyon-Villeurbanne
FC Barcelona Bayern Múnic Virtus Bolònia
Crvena Zvezda Belgrad Fenerbahçe Istanbul Maccabi FOX Tel Aviv
AS Mònaco Olimpia Milano Olympiacos
Panathinaikos Partizan Belgrad Reial Madrid
Saski Baskonia València Basket Žalgiris Kaunas

Historial[modifica]

1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit[modifica]

Temporada Seu Campió Resultat Finalista Màxim anotador
1958 Riga/Sofia ASK Riga 86-81, 84-71 Bulgària Academik Sofija Radev (19)
1959 Riga/Sofia ASK Riga 79-58, 69-67 Bulgària Academik Sofija Kruminsh (29)
1960 Tbilissi/Riga ASK Riga 86-81, 84-71 Dinamo Tbilisi Kruminsh (21)
1961 Riga/Moscou CSKA Moscou 87-62, 61-66 ASK Riga Zubkov (21)
1962 Ginebra Dinamo Tbilisi 90-83 Reial Madrid Wayne Hightower (30)
1963 Madrid/Moscou CSKA Moscou 69-86, 91-74, 99-80 Reial Madrid Emiliano Rodríguez (21)
1964 Brno/Madrid Reial Madrid 99-110, 84-64 Spartak ZJS Brno Emiliano Rodríguez (29,5)
1965 Moscou/Madrid Reial Madrid 81-88, 76-62 CSKA Moscou Clifford Luyk (24)

1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic[modifica]

Temporada Seu Campió Resultat Finalista Màxim anotador
1966 Bolonya Olimpia Milano 77-72 Slavia Praha Jiri Zidek (22)
1967 Madrid Reial Madrid 91-83 Olimpia Milano Steve Chubin (34)
1968 Lió Reial Madrid 98-95 Spartak Brno Miles Ajken (26)
1969 Barcelona CSKA Moscou 103-99 Reial Madrid Vladimir Andreev (37)
1970 Sarajevo Pallacanestro Varese 79-74 CSKA Moscou Sergey Belov (21)
1971 Anvers CSKA Moscou 69-53 Pallacanestro Varese Sergey Belov (24)
1972 Tel Aviv Pallacanestro Varese 70-69 KK Split (Jugoplastika) Petar Skansi (26)
1973 Lieja Pallacanestro Varese 71-66 CSKA Moscou Sergey Belov (36)
1974 Nantes Reial Madrid 84-82 Pallacanestro Varese Dino Meneghin (25)
1975 Anvers Pallacanestro Varese 79-66 Reial Madrid Bob Morse (30)
1976 Ginebra Pallacanestro Varese 81-74 Reial Madrid Bob Morse (28)
1977 Belgrad Maccabi Tel Aviv 78-77 Pallacanestro Varese Jim Boatwright (26)
1978 Múnic Reial Madrid 75-67 Pallacanestro Varese Walter Szczerbiak (25)
1979 Grenoble Bosna Sarajevo 96-93 Pallacanestro Varese Zarko Varajic (45)
1980 Berlín Reial Madrid 89-85 Maccabi Tel Aviv Earl Williams (31)
1981 Estrasburg Maccabi Tel Aviv 85-79 Virtus Bologna Marco Bonamico (26)
1982 Colònia Pallacanestro Cantú 86-80 Maccabi Tel Aviv Bruce Flowers (23)
1983 Grenoble Pallacanestro Cantú 69-68 Olimpia Milano W. Bryant i Antonello Riva (28)
1984 Ginebra Virtus Roma 79-73 FC Barcelona Epi (31)
1985 Atenes Cibona Zagreb 87-78 Reial Madrid Drazen Petrovic (36)
1986 Budapest Cibona Zagreb 84-82 Zalgiris Kaunas Arvydas Sabonis (27)
1987 Lausana Olimpia Milano 71-69 Maccabi Tel Aviv Lee Johnson (24)

1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four[modifica]

Temporada Seu Final Semi-finalistes
Campió Resultat Subcampió MVP de la final Tercer Quart
1988 Gant Olímpia Milà 89-84 Maccabi Tel Aviv Bob McAdoo KK Partizan Aris Salònica
1989 Múnic KK Split (Jugoplastika) 75-69 Maccabi Tel Aviv Dino Radja Aris Salònica FC Barcelona
1990 Saragossa KK Split (Jugoplastika) 72-67 FC Barcelona Toni Kukoc CSP Limoges Aris Salònica
1991 París KK Split (Pop 84) 70-65 FC Barcelona Toni Kukoc Maccabi Tel Aviv VP Pèsaro
1992 Istanbul República Federal de Iugoslàvia Partizan Belgrad 71-70 Club Joventut de Badalona Predrag Danilovic Olímpia Milà CB Estudiantes
1993 Atenes CSP Limoges 59-55 Pallacanestro Treviso Toni Kukoc PAOK Salònica Reial Madrid
1994 Tel Aviv Club Joventut de Badalona 59-57 Olympiacos Ferran Martínez Panathinaikos FC Barcelona
1995 Saragossa Reial Madrid 73-61 Olympiacos Arvydas Sabonis Panathinaikos CSP Limoges
1996 París Panathinaikos 67-66 FC Barcelona Dominique Wilkins CSKA Moscou Reial Madrid
1997 Roma Olympiacos 73-58 FC Barcelona David Rivers KK Olimpija ASVEL
1998 Barcelona Virtus Bologna 58-44 AEK Athinai Zoran Savic Pallacanestro Treviso República Federal de Iugoslàvia KK Partizan
1999 Múnic Žalgiris Kaunas 82-74 Virtus Bolonya Tyus Edney Olympiacos Fortitudo Bolonya
2000 Salònica Panathinaikos 73-67 Maccabi Tel Aviv Zeljko Rebraca Efes FC Barcelona

2001: Supralliga FIBA. Final Four[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 París Maccabi Tel Aviv Panathinaikos AO 81-67 Arriel McDonald

2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits[modifica]

Temporada Seu Campió Finalista Resultat MVP
2001 Bolonya/Vitòria Virtus Bolonya Saski-Baskonia (Tau) 65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. Emanuel Ginobili

Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four[modifica]

Temporada Seu Final Semi-finalistes
Campió Resultat Subcampió MVP de la final Tercer Quart
2002 Bolonya Panathinaikos AO 89-83 Virtus Bolonya Dejan Bodiroga Maccabi Tel Aviv i Pallacanestro Treviso
2003 Barcelona FC Barcelona 76-65 Pallacanestro Treviso Dejan Bodiroga Montepaschi Siena CSKA Moscou
2004 Tel Aviv Maccabi Tel Aviv 118-74 Fortitudo Bolonya Anthony Parker CSKA Moscou Montepaschi Siena
2005 Moscou Maccabi Tel Aviv 90-78 Saski-Baskonia (Tau) Sarunas Jasikevicius Panathinaikos CSKA Moscou
2006 Praga CSKA Moscou 73-69 Maccabi Tel Aviv Theódoros Papalukàs Saski-Baskonia FC Barcelona
2007 Atenes Panathinaikos 93-91 CSKA Moscou Dimitris Diamandidis Unicaja Màlaga Saski-Baskonia
2008 Madrid CSKA Moscou 91-71 Maccabi Tel Aviv Trajan Langdon Montepaschi Siena Saski-Baskonia
2009 Berlín Panathinaikos 73-71 CSKA Moscou Vasílios Spanulis FC Barcelona Olympiakos
2010 París FC Barcelona 86-68 Olympiacos Juan Carlos Navarro CSKA Moscou Partizan
2011 Barcelona Panathinaikos 78-70 Maccabi Tel Aviv Dimitris Diamandidis Montepaschi Siena Reial Madrid
2012 Istanbul Olympiacos 62-61 CSKA Moscou Vasílios Spanulis FC Barcelona Panathinaikos
2013 Londres Olympiacos 100-88 Reial Madrid Vasílios Spanulis CSKA Moscou FC Barcelona
2014 Milà Maccabi Tel Aviv 98-86 Reial Madrid Tyrese Rice FC Barcelona CSKA Moscou
2015 Madrid Reial Madrid 78-59 Olympiacos Andrés Nocioni CSKA Moscou Fenerbahçe
2016 Berlín CSKA Moscou 101-96[4] Fenerbahçe Nando de Colo Lokomotiv Kuban Saski-Baskonia
2017 Istanbul Fenerbahçe 80-64 Olympiacos Ekpe Udoh CSKA Moscou Reial Madrid
2018 Belgrad Reial Madrid 85-80 Fenerbahçe Luka Doncic Žalgiris Kaunas CSKA Moscou
2019 Vitòria CSKA Moscou 91-83 Anadolu Efes Will Clyburn Reial Madrid Fenerbahçe
2020 Temporada cancel·lada per la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020[5]
2021 Colònia Anadolu Efes 86-81 FC Barcelona Vasilije Micić Olímpia Milà CSKA Moscou
2022 Belgrad Anadolu Efes 58-57 Reial Madrid Vasilije Micić FC Barcelona Olympiakos
2023 Kaunas Reial Madrid 78-79 Olympiacos Aleksandar Vezenkov Mònaco FC Barcelona
2024 Berlín

Palmarès[modifica]

Eurolliga (a partir de 2001)[modifica]

Equip Títols Anys
Panathinaikos 4 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
CSKA Moscou 4 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Maccabi Tel Aviv 3 2003-04, 2004-05 i 2013-14
Real Madrid CF 3 2014-15 i 2017-18 i 2022-23
FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Olympiacos 2 2011-12 i 2012-13
Anadolu Efes 2 2020-21 i 2021-22
Virtus Bologna 1 2000-01
Fenerbahçe 1 2016-17

Copa d'Europa (1958-2001)[modifica]

Equip Títols Anys
Real Madrid CF 8 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95
Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
CSKA Moscou 4 1960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71
ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Maccabi Tel Aviv 3 1976-77, 1980-81 i 2000-01
KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
Panathinaikos 2 1995-96 i 1999-00
KK Bosna 1 1978-79
FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
Olympiacos 1 1996-97
Virtus Roma 1 1983-84
Zalgiris Kaunas 1 1998-99
Joventut Badalona 1 1993-94
CSP Limoges 1 1992-93
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
Virtus Bologna 1 1987-88

Total: Copa d'Europa i Eurolliga[modifica]

Equip Títols Anys
Real Madrid CF 11 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95, 2014-15, 2017-18 i 2022-23
CSKA Moscou 8 1960-61, 1962-63, 1968-69, 1970-71, 2005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19
Maccabi Tel Aviv 6 1976-77, 1980-81, 2000-01,[6] 2003-04, 2004-05 i 2013-14
Panathinaikos 6 1995-96, 1999-00, 2001-02, 2006-07, 2008-09 i 2010-11
Pallacanestro Varese 5 1969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76
ASK Riga 3 1957-58, 1958-59 i 1959-60
Olimpia Milano 3 1965-66, 1986-87 i 1987-88
KK Split 3 1988-89, 1989-90 i 1990-91
Olympiacos 3 1996-97, 2011-12 i 2012-13
Pallacanestro Cantú 2 1981-82 i 1982-83
KK Cibona 2 1984-85 i 1985-86
Virtus Bologna 2 1987-88 i 2000-01
FC Barcelona 2 2002-03 i 2009-10
Anadolu Efes 2 2020-21 i 2021-22
FC Dinamo Tbilisi 1 1961-62
KK Bosna 1 1978-79
Virtus Roma 1 1983-84
República Federal de Iugoslàvia KK Partizan 1 1991-92
CSP Limoges 1 1992-93
Joventut Badalona 1 1993-94
Zalgiris Kaunas 1 1998-99
Fenerbahçe 1 2016-17

Palmarès per entrenadors (a partir de 2001)[modifica]

Entrenador Títols Anys
Zeljko Obradovic 5 2001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11, 2016-17
Ettore Messina 3 2000-01, 2005-06 i 2007-08
Pini Gershon 2 2003-04 i 2004-05
Pablo Laso 2 2014-15 i 2017-18
Dimitris Itoudis 2 2015-16 i 2018-19
Ergin Ataman 2 2020-21 i 2021-22
Svetislav Pešić 1 2002-03
Xavier Pascual 1 2009-10
Dušan Ivković 1 2011-12
Georgios Bartzokas 1 2012-13
David Blatt 1 2013-14
Chus Mateo 1 2022-23

Història Final Four[modifica]

87-88 88-89 89-90 90-91 91-92 92-93 93-94 94-95 95-96 96-97 97-98 98-99 99-00 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17 17-18 18-19 20-21 21-22 22-23 23-24
CSKA Moscou 3r 4t 4t 3r 4t C SC C SC 3r SC 3r 4t 3r C 3r 4t C 4t
FC Barcelona 4t SC SC 4t SC SC 4t C 4t 3r C 3r 4t 3r SC 3r 4t
Real Madrid CF 4t C 4t 4t SC SC C 4t C 3r SC C
Olympiacos SC SC C 3r 4t SC C C SC SC 4t SC
Panathinaikos 3r 3r C C SC C 3r C C C 4t
Maccabi Tel Aviv SC SC 3r SC C SF C C SC SC SC C
Fenerbahçe 4t SC C SC 4t
Efes Pilsen SK 3r 3r SC C C
Saski-Baskonia SC SC 3r 4t 4t 4t
KK Partizan 3r C 4t 4t
AP Treviso SC 3r SF SC
Montepaschi Siena 3r 4t 3r 3r
KK Split C C C
Virtus Bologna C SC C SC
CSP Limoges 3r C 4t
Olímpia Milà C 3r 3r
Aris Salònica 4t 3r 4t
Joventut Badalona SC C
Žalgiris Kaunas C 3r
FP Bologna 4t SF SC
AEK Athinai SC SF
Mònaco 3r
Lokomotiv Kuban 3r
Unicaja Màlaga 3r
KK Olimpija 3r
ASVEL 4t
PAOK Salònica 3r
CB Estudiantes 4t
VP Pèsaro 4t

C=campió - SC=Subcampió - SF=Semifinalista - FF=Final Four - NF=No finalista

La temporada 2000-01 es disputaren 2 competicionsː La SuproLeague, amb final four (en fons obscur) i la EuroLeague, sense final four (en fons clar). La temporada 2019-20 es va anul·lar per la pandèmia de COVID-19.

FF C SC NF % C/FF % C/F Última FF Última final Últim títol Observacions
CSKA Moscou 19 4 3 12 21,1 57,1 2021 2019 2019 Més final four i més FF sense final
FC Barcelona 17 2 5 10 11,8 28,6 2023 2021 2010
Real Madrid CF 13 4 3 5 33,3 57,1 2024 2023 2023
Olympiacos 13 3 6 3 25 33,3 2024 2017 2013 Més subcampionats
Panathinaikos 12 6 1 4 54,5 85,7 2024 2011 2011 Més títols
Maccabi Tel Aviv 12 4 6 2 33,3 40 2014 2014 2014 Més subcampionats
Fenerbahçe 6 1 2 2 20 33,3 2024 2018 2017
Efes Pilsen SK 5 2 1 2 40 66,6 2022 2022 2022
Saski-Baskonia 5 1 4 2016 2005 Més FF sense títol
KK Partizan 4 1 3 25 100 2010 1992 1992
AP Treviso 4 2 2 2003 2003
Montepaschi Siena 4 4 2011 Més FF sense arribar mai a la final
KK Split 3 3 100 100 1991 1991 1991 Únic amb totes les FF guanyades (3)
Virtus Bolonya 3 1 2 33,3 33,3 2002 2002 1998 (2001 SuproLeague)
CSP Limoges 3 1 2 33,3 100 1995 1993 1993
Olímpia Milà 3 1 2 33,3 100 2021 1988 1988
Aris Salònica 3 3 1990
Joventut Badalona 2 1 1 50 50 1994 1994 1994
Žalgiris Kaunas 2 1 1 50 100 2018 1999 1999
FP Bologna 2 1 1 2004 2004
AEK Athinai 1 1 1998 (2001 SuproLeague) 1998 Únic amb 1 FF i finalista
Mònaco 1 1 2023
Lokomotiv Kuban 1 1 2016
Unicaja Màlaga 1 1 2007
KK Olimpija 1 1 1997
ASVEL 1 1 1997
PAOK Salònica 1 1 1993
CB Estudiantes 1 1 1992
VP Pèsaro 1 1 1991

FF = Nombre de finals four disputades - C = Títols - SC = Subcampionats - NF = Finals four on no jugaren la final - C/FF = Percentatge de títols sobre finals four - C/F = Percentatge de títols sobre finals

Referències[modifica]

  1. «Marketing partners» (en anglès). euroleague.net.
  2. «Euroleague and Eurocup competition structures set for 2016-17» (en anglès). euroleague.net. Arxivat de l'original el 2016-06-16. [Consulta: 15 juny 2016].
  3. «The EuroLeague expansion confirmed with ASVEL's addition» (en anglès). eurohoops.net.
  4. «CSKA Moscow claims its seventh Euroleague crown after OT thriller» (en anglès). euroleague.net.
  5. «ECA Shareholders Executive Board announces decisions regarding 2019-20 and 2020-21 seasons» (en anglès). euroleague.net. Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 16 juny 2020].
  6. La temporada 2000-01 va haver-hi 2 competicions, l'Eurolliga (organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol) i la Supralliga (organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurolliga de bàsquet