Facund i Primitiu de Sahagún
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Facundus, Primitivus S. III Lleó (Castella i Lleó) |
| Mort | Sahagún (província de Lleó) |
| Sepultura | San Juan (Sahagún) |
| màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 27 de novembre |
| Iconografia | Els dos essent decapitats, amb palma de martiri |
| Patró de | Sahagún |
Facund i Primitiu (Lleó, segona meitat del segle iii - Sahagún, 300 o 304) foren dos cristians hispanoromans, morts com a màrtirs per la seva fe. Són venerats com a sants per l'Església catòlica.
Hagiografia[modifica]
Segons la tradició, Facund i Primitiu havien nascut a Lleó, on foren cristians i durant la persecució de Dioclecià, cap al 300, foren torturats i martiritzats. Foren decapitats a la ribera del riu Cea. La llegenda diu que de les seves ferides regalimà lac et sanguis ("llet i sang").
Una tradició sense fonament, els fa, com altres sants màrtirs de l'època, fills dels sant Marcel de Lleó i Nònia. Una altra tradició, també inversemblant, els fa soldats de l'exèrcit romà i fills de sant Marcel el Centurió.[1]
Veneració[modifica]
L'actual ciutat de Sahagún va créixer al voltant d'un monestir benedictí, el de San Benito el Real, dedicat a Facund, d'on en deriva el nom (de "San Fagun"). En aquest monestir hi havia els cossos dels dos màrtirs; en 1835, en ésser desamortitzat, les relíquies passaren a la parròquia de San Juan del mateix poble, on són avui dia.
Notes[modifica]
- ↑ De la mateixa manera, altres sants hispànics van esdevenir, sense cap fonament històric, fills de Sant Marcel: Celedoni i Ermenter (patrons de Calahorra), Claudi, Luperc i Victori (morts a Lleó), Faust, Genar i Marcial de Còrdova (màrtirs a Còrdova) o Servand i Germà (a Cadis).